diumenge, 1 d’abril del 2012

tempesta

Barcelona. Fotografia: Cristina Vallès Orianne

 La boca oberta del vent engoleix
les finestres.
Esborra petges d’arbres,
fa tremir ombres quietes.

Escombra, inapel·lable,
la sentor d’una flor arrelada als dits,
pètals porpres del vespre.

Tan sols roman el foc estabornit
per la tempesta:

la nit,
danys i cendres.

El mateix vendaval, inútilment exaltat,
violent i tòrrid

se m’enduu la roba encesa.

Empar

dilluns, 26 de març del 2012

Allà seràs

Estocolm. Fotografia: Empar Sáez

Passaré per la Piazza di Spagna

Farà un cel serè.
Els carrers s’obriran
sobre el turó de pedra i pinedes.
El tumult dels carrers
no mudarà l’aire parat.
Les flors arrosades
de colors a les fonts
faran l’ullet com dones
divertides. Escales,
terrasses i orenetes
cantaran sota el sol.
S’obrirà aquell carrer,
la cançó de les pedres,
bategarà el cor estremint-se
com l’aigua de les fonts –
serà aquesta la veu
que enfilarà la teva escala.
Les finestres sabran
el perfum de la pedra
i de l’aire del matí.
Es badarà una porta.
El tumult dels carrers
serà el tumult del cor
en la llum esmorteïda.

Allà seràs – límpida i quieta.

Cesare Pavese, Vindrà la mort i tindrà els teus ulls
(Traducció: Joan Tarrida)
Edicions 62, 1991

***

Passerò per Piazza di Spagna

Sarà un cielo chiaro.
S’apriranno le strade
sul colle di pini e di pietra.
Il tumulto delle strade
non muterà quell’aria ferma.
I fiori spruzzati
di colori alle fontane
occhieggeranno come donne
divertite. Le scale
le terrazze le rondini
canteranno nel sole.
S’aprirà quella strada,
le pietre canteranno,
il cuore batterà sussultando
come l’acqua nelle fontane –
sarà questa la voce
che salirà le tue scale.
Le finestre sapranno
l’odore della pietra e dell’aria
mattutina. S’aprirà una porta.
Il tumulto delle strade
sarà il tumulto del cuore
nella luce smarrita.

Sarai tu – ferma e chiara. 

Cesare Pavese

dilluns, 19 de març del 2012

Murs

Terrassa. Fotografia: Empar Sáez

Murs

Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,
m’han bastit a l’entorn grans i altes muralles.

I m’estic ara aquí i em desespero.
No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,

perquè tenia tantes coses per fer, allà a fora.
Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!

Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;
sense jo adonar-me’n em van tancar lluny del món.


Konstandinos P. Kavafis, Poemes
Traducció: Alexis E. Solà

dimarts, 13 de març del 2012

llum

Toledo. Fotografia: Ricard Galceran


Trobar un lloc desconegut
-il·luminada foguera-
abraçar-nos a la llum vibrant.
Tornar a cobejar el llamp de sol,
l’ànsia incandescent;

sentir despuntar l’herba
damunt la cendra estricta dels dies.

Empar

dijous, 8 de març del 2012

Un lloc a l'ombra

Estocolm. Fotografia: Empar Sáez


Un lloc a l’ombra

Sense pell, en un lloc a l’ombra, visc.
Desnuada de mi,
amb els dits cabdellats
a la madeixa de la mort
mentre escolto les hores sense veu,
amb la finestra oberta al vent glaçat
enmig d’un naufragi de núvols.
Em sé terra de nit i pols crepuscular,
acer d’estrella i ombra,
el so desafinat dels meteors.
Saliva de cuc, boca de llimac, em sé,
un bri cansat de fum, la cicatriu del foc.
Als fils gelats del vent, estenc el meu vestit:
la pell que sobreviu llagada
en aquest lloc a l’ombra.

M. Rosa Font, Un lloc a l’ombra


dissabte, 3 de març del 2012

Insomne

Budapest, Hongria. Fotografia: Empar Sáez


Si el mateix somni
et foragita del somni,
si t’obre de cop els ulls
i s’estronca el bes,

hi ha un tornar a submergir-se
en l’aigua densa del son,
cercar el petó

suspès 

en illes dolces de llavis,

o sinó, alenar
amb els dits el migrat aire,

abismar-se

en el buit emergent
d'una boca insomne.

 Empar

dilluns, 27 de febrer del 2012

Cantem-nos a l’orella

Mikonkiventie, Finlàndia. Fotografia: Empar Sáez


Cantem-nos a l’orella

Oh, la conversa! No la sents
com aire pur entre la set dels boscos
destinats a cremar? Quanta guspira
s’aixeca i giravolta!, les muntanyes
tremolen acostant-se, ja les bèsties
del foc són a l’aguait dintre les coves
ardents.

Vibració primera
de tota fulla, de tot branc, de tota
la terra entre tu i jo. Que ja l’abisme
ni els rius profunds no poden separar-nos.
Crit en el crit, cantem-nos a l’orella.

Joan Vinyoli, Realitats

dijous, 23 de febrer del 2012

cops

Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez




entre cops de paraules    i cops de paraules
la sagnant coltellada del silenci

empar

dilluns, 20 de febrer del 2012

La ciutat


Cardona. Fotografia: Empar Sáez


La ciutat

Plena de carrers per on he tombat
per no passar els indrets que em coneixien.
Plena de veus que m’han cridat pel nom.
Plena de cambres on he cobrat records.
Plena de finestres des d’on he vist créixer
les piles de sols i de pluges que se m'han fet anys.
Plena de dones que he seguit amb la vista.
Plena de nens que només sabran
coses que jo sé, i que no vull dir-los.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies

dimarts, 14 de febrer del 2012

cor

Porto Venere, Itàlia. Fotografia: Ferran D'Armengol


A Salvatore Quasimodo

Sento la veu lenta
d’aquest riu que em recorre
en secret,
se m’acreix subterrani,
descarna el foc perpetu
covat d’anades
i retorns.
I no me’n desprenc
d’aquest bategar
confús
que m’empeny al cor
esventrat de la nit.

Empar

divendres, 10 de febrer del 2012

Company del vent

Bratislava, Eslovàquia. Fotografia: Empar Sáez



Els gira-sols
ajunten els caps
quan davalla colpidora la pluja


L’abella
dubta
entre milers de flors de cirerer


Abbas Kiarostami, Compañero del viento

Traducció al castellà: Ahmad Taherí y Clara Janés
Traducció al català: Empar Sáez

dissabte, 4 de febrer del 2012

Traïció


Savonlinna, Finlàndia. Fotografia: Empar Sáez


L’alè capritxós de l’atzar entela
el vidre de la finestra i la llum
a ràfegues d’un matí de novembre.
En la fullaraca dolça del llit,
capsal grisós de pedra, endins l’osca
s’ajoca l’aranya entre fils de seda.
Pacient, enreda un instant del temps,
a l’amant penjat del pèndul, mentre ella,
impúdicament i lenta, se’l menja.

Empar


Els sis darrers versos van ser publicats el 14 de maig de 2010 en el concurs e-poemas de La Vanguardia.

dilluns, 30 de gener del 2012

Del mar

Cardona. Fotografia: Empar Sáez

Del mar

Hem travessat l’u i silent,
llençant-nos cap al fons on es teixeix
l’escuma de l’eternitat –
No la teixírem nosaltres,
les nostres mans no eren lliures.

Seguien entrellaçades com xarxes –
des de dalt les estiren...
Ulls llambrejants de dagues:
hem capturat el peix d’ombra, heus-el!


Paul Celan, Poemes
Traducció de Karen Múller i Andreu Vidal


***

Aus dem meer

Wir haben begangen das Eine und Leise,
wir schossen hinab in die Tiefe,
aus der man der Ewigkeit Schaum spinnt–
Wir haven ihn nicht gesponnen,
wir hatten die Hände nicht frei.

Sie blieben verflochten zu Netzen –
von obenher zerren sie dran...
O messerumfunkelte Augen:
wir fingen den Aschattenfisch, seht!

Paul Celan, Von schwelle zu schwelle
(De llindar en llindar)

dilluns, 23 de gener del 2012

No parlis


Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez



Per l'espiell de la porta
les paraules d'un desert
síl·laba a síl·laba s'escolen

pssst, calla...

escolta el silenci com canta
traspassa la reixa i el cadenat
i no es detura al llindar

pssst, vine...

endinsa't en el meu paisatge
que el teu esguard trenqui
la nuesa en el pòrtic de la nit

pssst, mira...

per l'escletxa dels porticons
sospiren les frontisses i breguen
els batents ventejats d'amor.

Empar

dimarts, 17 de gener del 2012

Armènia

Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez


Estimo aquest poble que viu a contrapèl,
que compta cada any com un segle,
que infanta, que dorm i que crida,
retort i collat a la terra.
Amb l’orella a cau de frontera
reculls cada so, sense tria,
tot és ocre, ocre i més ocre,
en l’erma vessant maleïda.

Octubre de 1930

Óssip Mandelstam, Armènia en prosa i vers
(Traducció: Helena Vidal)

dimarts, 10 de gener del 2012

gotes

Cardona. Fotografia: Empar Sáez



Quiet estar de vidre aquós,
gotes míseres
en l’adusta transparència.

Llepem la pluja eixuta i fada
... el guix ensucrat del núvols s’esmica.

Empar

dissabte, 7 de gener del 2012

enfiladís


Arlès, La Provença. Fotografia: Empar Sáez


És cert: en el teu respir d’infant,
la nit glaçada conté el lluny,
un ombradiu en el destemps;
però també aquest veure clar dels ulls.

Prompte, i des d’ara enfiladís,
endevines ja l’esglai:

temptes, així, la perspicàcia d’un present
just quan reclames la resposta
per algun començament en tot.


Roger Costa-Pau, En el llarg fendir en la nit

dilluns, 2 de gener del 2012

empremtes

Valls. Fotografia: Jaume J. Pàmies



d’empremtes, paraules

unglant –en carrers– l’absència

perpetus dits d’aire

polsant les tecles del silenci


Empar

dimarts, 27 de desembre del 2011

llenguatge

Cardona. Fotografia: Empar Sáez

Del març del 79


Cansat de tothom que em ve amb paraules, paraules però cap llenguatge
vaig marxar a l’illa coberta de neu.
El salvatge no té paraules.
Les pàgines en blanc s’estenen en totes direccions!
Ensopego amb petjades de cabirol en la neu.
Llenguatge però cap paraula.

Tomas Tranströmer, La plaça salvatge
Traducció: Carolina Moreno Tena
Perifèric edicions, 2008

***


Från mars - 79

Trött på alla som kommer med ord, ord, ord men inget språk 
for jag till den snötäckta ön.
Det vilda har inga ord.
De oskrivna sidorna breder ut sig åt alla håll! 
Jag stöter på spåren av rådjursklövar i snön.
Språk men inga ord.”

Tomas Tranströmer

dimarts, 20 de desembre del 2011

Nadal

Mura. Fotografia: Empar Sáez


A Joan Sales, per Incerta glòria

Ossada primitiva de l’arbre,

aridesa de vori,

misèria acanyant-se

en el blau distant.

Una buitrera de llums s’atansa,

és Nadal.


 Empar

diumenge, 18 de desembre del 2011

La nit que dormies

Cardona. Fotografia: Empar Sáez


The night you slept

Fins i tot la nit se t’assembla,
la nit llunyana que sanglota
silenciosa, al cor profund,
quan defalleixen les estrelles.
Una galta frega una galta –
corre una esgarrifança freda,
algú lluita i t’implora, sol,
perdut en tu, en la teva febre.

La nit sofreix i anhela l’alba,
oh pobre cor que et sobresaltes.
Rostre tancat, angoixa fosca,
febre que assoles les estrelles,
hi ha qui com tu espera l’alba
escrutant callat el teu rostre.
Jeus estesa sota la nit
com horitzó tancat i mort.
Oh pobre cor que et sobresaltes,
un dia llunyà eres alba.

Cesare Pavese, Vindrà la mort i tindrà els teus ulls
(Traducció: Joan Tarrida)
Edicions 62, 1991
 

***
 

The night you slept

Anche la notte ti somiglia,
la notte remota che piange
muta, dentro il cuore profondo,
e le stelle passano stanche.
Una guancia tocca una guancia
è un brivido freddo, qualcuno
si dibatte e t'implora, solo,
sperduto in te, nella tua febbre.

La notte soffre e anela l'alba,
povero cuore che sussulti.
O viso chiuso, buia angoscia,
febbre che rattristi le stelle,
c'è chi come te attende l'alba
scrutando il tuo viso in silenzio.
Sei distesa sotto la notte
come un chiuso orizzonte morto.
Povero cuore che sussulti,
un giorno lontano eri l'alba.

Cesare Pavese

dimecres, 14 de desembre del 2011

desperta

Cardona. Fotografia: Empar Sáez


La llum dubtosa desperta,
però la nit no hi és;
va cap als estels,
sobre l’horitzó alerta.
L’aire tendre concerta
aquesta càndida hora.
Quin llavi forma sonora
donà a aquesta rialla? La finestra
traça la seva persiana verda
en l’enramada a l’aurora.

Luis Cernuda (“Primeras Poesias” en “La realidad y el deseo”)
Traducció: Empar Sáez

***

La luz dudosa despierta,
Pero la noche no està;
Hacia las estrellas va,
Sobre el horizonte alerta.
El aire tierno concierta
Con esta càndida hora.
¿Qué labio forma sonora
Dio a esa risa? La ventana
Traza su verde persiana
En la enramada a la aurora.

Luis Cernuda

diumenge, 11 de desembre del 2011

Crit

Baños de Montemayor, Càceres. Fotografia: Ramon Navarro Bonet

Crit

Vingut el vespre
reposava damunt l’herba monòtona,
i m’hi trobava bé
en aquella avidesa inacabable,
crit tèrbol i alat
que la llum quan mor sosté.

Giuseppe Ungaretti, Sentiment del temps (Traducció: Lluís Calderer)

***

Grido

Giunta la sera
Riposavo sopra l’erba monotona,
E presi gusto
A quella brama senza fine,
Grido torbido e alato
Che la luce quando muore trattiene.

Giuseppe Ungaretti

dimecres, 7 de desembre del 2011

Roca

Brno, Txèquia. Fotografia: Empar Sáez


Alçaràs els braços,
lligats de mans.

Sobre una roca et lliures
al gir navegar
pel cosmos
en el tomb profund de l’obscur.

Espireja l'alba.
S’hi apropa una mà
blanca com un astre.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Serè

Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez

Serè

Bosc de Courton, juliol de 1918

Després de tanta
boira
una
a una
es revelen
les estrelles

Respiro
el fresc
que em deixa
el color del cel

Em reconec
imatge
passatgera

Presa en un gir
immortal.

Giuseppe Ungaretti, “La alegria” Traducció al castellà: Carlos Vitale. 
(Traducció al català: Empar Sáez)


***

Sereno

Bosco di Coupon, Luglio 1918

Dopo tanta
nebbia
a una
a una
si svelano
le stelle

Respiro
il fresco
che mi lascia
il colore del cielo

Mi riconosco
immagine
passeggera

Presa in un giro
immortale

Giuseppe Ungaretti