(Carn i cor)

 

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

(Carn i cor)

Hi ha qui us bat el cor

en un morter de granit.

Déu ens prengué la carn i l'ànima

i va barrejar-ne les fronteres.

La nostra carn és dèbil, informe,

i somia que la llancin dins el granit

per perdre-hi el cor.

Alda Merini, Clínica de l'abandó

Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba

Cafè Central & Eumo Editorial, 2016

***

C’è gente che prende il granito
per farvi battere un cuore.
Dio ci prese la carne e l’anima
mettendo insieme i confini.
La nostra carne così debole, così informe
sogna di essere buttata nel granito
per perdere il cuore.

Alda Merini, Clinica dell'abbandono (2004)

Asserena't dolça herba

Burano. Fotografia: Empar Sáez

Asserena't dolça herba
que lluques de la terra,
no cantis la tendra harmonia
de les coses vivents,
mossega la teva mesura;
puix que el meu cor està trist
no pot oferir cap harmonia.

Asserena't herba verda
no t'enfilis per les séquies
amb el teu cant de llum,
oh, resta sota terra
nua dins la teva llavor
com ho faig jo, sense oferir
herba d'una paraula.


Alda Merini, La Terra Santa (dins: Buidor d'amor)
Traducció de Nora Albert
Edicions Aïllades, 2021


***

Quiètati erba dolce
che sali dalla terra,
non suonare la tenera armonia
delle cose viventi,
mordi la tua misura
perché il mio cuore è triste
non può dare armonia.

Quiètati erba verde
non salire sui fossi
col tuo canto di luce,
oh rimani sotterra
nuda dentro il tuo seme
com'io faccio e non do
erba di una parola.


Alda Merini, La Terra Santa (1984)

Elegia

 

Burano. Fotografia: Empar Sáez

Elegia

   Oh la naturalesa dels àngels blaus,

els cercles de les seves ales felices,

tal volta els he vistos en els meus somnis?

   Oh, sí, quan et vaig estimar,

   quan desitjava tenir-te,

oh els pinacles dolços del paradís,

   les selves del trasbals,

quan m'hi vaig endinsar amb l'ànima oberta

   lacerada d'amor,

oh els indicis dels àngels de Déu,

   les doloroses contrapartides del cor.

Ànima oberta, protegeix les ales:

   jo viatjo dins la immensitat

i la immensitat em torba les pestanyes.

   He vist com un àngel dolç

s'apoderava del teu dolç somriure

i me'l duia a la boca.

Alda Merini, Buidor d'amor

Traducció de Nora Albert

Edicions Aïllades, 2021

***

Elegia

O la natura degli angeli azzurri,
i cerchi delle loro ali felici,
ne vidi mai nei miei sogni?
O Sì, quando ti amai,
quando ho desiderato di averti,
o i pinnacoli dolci del paradiso,
le selve del turbamento,
quando io vi entrai anima aperta,
lacerata di amore,
o i sintomi degli angeli di Dio,
i dolorosi tornaconti del cuore.
Anima aperta, ripara le ali:
io viaggio dentro l'immenso
e l'immenso turba le mie ciglia.
Ho visto un angelo dolce
ghermire il tuo dolce riso
e portarmelo nella bocca.

Alda Merini, Vuoto d'amore (1991)

Saps, menystinc la meva escriptura

Casa Batlló, Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

Saps, menystinc la meva escriptura

que ofereix anhels al món.

Tothom em veu com una perla,

i, tanmateix, he matat molts d'homes

i moltes soletats.

Alguns m'escriuen que els he salvat la vida,

i hi ha qui diu que l'he condemnat.

Ningú no em convida mai a cap festa

perquè com a poeta he de romandre allunyada

dels triomfadors.

Alda Merini, Balades no pagades

Traducció de Nora Albert
AdiA Edicions, 2019 

***

Depreco, sai, la mia scrittura
che dà i vagheggiamenti al mondo.
Tutti credono che io sia una perla,
invece ho ammazzato tanti uomini
e tante solitudine.
C'è chi mi scrive che gli ho salvato la vita
e chi mi dice che io l'ho dannato.
Nessuno mi invita mai a una festa
perché come poeta debbo stare lontana 

dai vincitori.

Alda Merini, Ballate non pagate (1995)

Obro la cigarreta

Akureyri. Fotografia: Empar Sáez

Obro la cigarreta

com si fos una fulla de tabac

i aspiro àvidament

l'essència de la teva vida.

És tan bell sentir-te lluny

delerós per veue'm

i jo sense escoltar-te.

Soc cruel, ho sé,

però aquest és l'argot del poeta:

un llarg silenci encès

després d'una llarguíssima besada.

Alda Merini, Balades no pagades
Traducció de Nora Albert
AdiA Edicions, 2019 

***


Apro la sigaretta
come fosse una foglia di tabacco
e aspiro avidamente
l’assenza della tua vita.
È così bello sentirti fuori,
desideroso di vedermi
e non mai ascoltato.
Sono crudele, lo so,
ma il gergo dei poeti è questo:
un lungo silenzio acceso
dopo un lunghissimo bacio.


Alda Merini, Ballate non pagate (1995)

XXXVI

Hofn. Fotografia: Empar Sáez

XXXVI

Un altre matí sense color

un matí desbordant i ple

com un codony

com un magraner de Déu,

un matí amb olor de falgueres

i de galopades pels boscos,

mes no hi haurà ni falgueres

ni cavalls resplendents de llum,

aquest dolç matí

durà al seu front el segell

de les meves decadències...

Alda Merini, La Terra Santa

Traducció de Nora Albert

Editorial Arrela, 2016 

***

XXXVI

Ancora un mattino senza colore
un mattino inesausto pieno
come una mela cotogna,
come il melograno di Dio,
un mattino che odori di felci
e di galoppate nei boschi,
ma non ci saranno né felci
né cavalli prorompenti in luce,
questo dolce mattino
porterà in fronte il sigillo
delle mie decadenze…

Alda Merini, La Terra Santa (1984)