dimecres, 28 de setembre del 2011

Els Maniquins de Munic

Estocolm. Fotografia: Empar Sáez

Els Maniquins de Munic

La perfecció és terrible, no pot tenir fills.
Freda com l’alè de neu, obstrueix la matriu

on els teixos udolen com les hidres,
l’arbre de la vida i l’arbre de la vida

que afluixa cada mes les seves llunes, per a no res.
El fluix de sang és el fluix de l’amor,

el sacrifici absolut.
Vol dir: cap ídol sinó jo,

jo i tu.
Així, amb sulfúrica bellesa, amb somriures,

els maniquins s’inclinen aquesta nit
a Munic, morgue entre París i Roma,

calbs i nus sota els abrics de pells,
caramels de taronja amb pal de plata,

intolerables, sense ànima.
La neu escampa bocins de foscor,

no hi ha ningú. Dins els hotels,
les mans obriran portes i deixaran

negres sabates per llustrar,
on l’endemà s’encabiran enormes dits.

Oh, l’aire casolà de les finestres,
les puntes dels nadons, dolços de verd fullatge,

els feixucs alemanys aclofats dins el seu Stolz* sense fons!
I els negres telèfons que pengen

relluint,
relluint i engolint

veus inexistents. La neu no té veu.


Sylvia Plath, Ariel (Traducció de Montserrat Abelló i Mireia Mur)

***

The Munich Mannequins

Perfection is terrible, it cannot have children.
Cold as snow breath, it tamps the womb

Where the yew trees blow like hydras,
The tree of life and the tree of life

Unloosing their moons, month after month, to no purpose.
The blood flood is the flood of love,

The absolute sacrifice.
It means: no more idols but me,

Me and you.
So, in their sulfur loveliness, in their smiles

These mannequins lean tonight
In Munich, morgue between Paris and Rome,

Naked and bald in their furs,
Orange lollies on silver sticks,

Intolerable, without minds.
The snow drops its pieces of darkness,

Nobody's about. In the hotels
Hands will be opening doors and setting

Down shoes for a polish of carbon
Into which broad toes will go tomorrow.

O the domesticity of these windows,
The baby lace, the green-leaved confectionery,

The thick Germans slumbering in their bottomless Stolz.
And the black phones on hooks

Glittering
Glittering and digesting

Voicelessness. The snow has no voice


Sylvia Plath


(*): orgull. “Stolz der nation” (Orgull Nacional): títol d'un film de propaganda naci.

dimecres, 21 de setembre del 2011

Vermeer

Québec, Canadà. Fotografia: Jaume J.Pàmies


La llum s’hi estavella.
De cop agita
l’aigua amansida del dia.
Ressonen, blanques, les mans 
de Vermeer;
claror i ombra fan conxorxa,
invoquen el buit a la cambra,
alliberen el gest
de la cel·la del quadre. 

Empar

diumenge, 18 de setembre del 2011

Cançó per a ningú

Porvoo, Finlàndia. Fotografia: Empar Sáez

Cançó per a ningú

No ploris al matí
per un sol de disfressa,
no ploris en la nit
si la lluna et clivella,
que en el cor sempre hi ha
grana per a una altra herba.

No ploris al matí
quan plogui la tristesa,
obre't de dalt a baix
igual que una finestra
i deixa passar el vent,
el vent tot ho asseca.

No ploris al matí
ni amb el mar ni amb les vespres
que et canten mur endins
els teus murs sense reixes.
Si plores un sol cop,
després ploraràs sempre.

No ploris al matí,
la vida és una festa
per on et cal anar
amb vestit de diumenge,
el cor arrecerat
dins d'una fortalesa.

I si un dia hi vas nu
o amb regust de setembre,
en tornaràs plorant
de matí, tarda i vespre.
No ploris al matí
ni a la nit, ni ja cendra.

Felícia Fuster (Una Cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, 1984)

divendres, 16 de setembre del 2011

Blanc

Deià, Mallorca. Fotografia: Susana García Hernández


El blanc no coneix els límits,
esquitxa de llum les pedres,
arbora el foc de l’estiu,
depassa el tremp de l’oratge.
Tímidament, l’alfàbrega treu flors blanques.

Empar

dimarts, 13 de setembre del 2011

Tendal

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez


Tendal

Alleugerint el fet
En esperons d’activitat
Abans de la buidor del vespre
És una mena de força del desig
Ressona la visió rebuda
Des d’un habitatge de mil finestres
Just abans de la nit
El seu senyal d’esvaïment


Tarpaulin

Easing the thing
Into spurts of activity
Before the emptiness of late afternoon
Is a kind of will power
Blaring back its received vision
From a thousand tenement windows
Just before night
Its signal fading

John Ashbery, Autoretrato en espejo convexo 
(Traducció a l’espanyol: Julián Jiménez Heffernan) 
(Traducció al Català: Empar Sáez)

diumenge, 11 de setembre del 2011

Onze de setembre

Fossar de les Moreres, Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

Voldrien foradar les paraules,
fer callar el murmuri del llenguatge
estranger,
córrer una cortina de fum,
enllotar el camí d’anada,
i com un batent d’ignorància
colpejar dies i llum.
La paraula, última, és nostra,
i és nostre el discurs inaturable.

Empar