Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ricard Martínez Pinyol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ricard Martínez Pinyol. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de juliol del 2025

Paraules submarines

Begur. Fotografia: Empar Sáez


                                                     
PARAULES SUBMARINES


A cada pensament el segueix el seu peix, l'espina i una estela. Mentre nades penses i destenses, i amb precisió prens cura de la manera de lliscar. Escales la llum dins l'arquitectura de les ones. Pensament i respiració van fent. Els braços i el cos segueixen el fil. Claps i esclats apareixen i desapareixen. Muden forma i pell mentre avances.
Pietat per qui parteix i per qui arriba. Pietat per qui es capbussa i s'enfonsa amb l'esperança del retorn. Glòria del cos en el mantell blau. Aquesta acció congelada del teu cos suspès en el salt, amb les cames i braços allargats sense tocar l'aigua desafien el temps i la mort.



Ricard Martínez Pinyol, El capbussador
LaBreu Edicions. 2025



dimecres, 25 de gener del 2023

Els salzes

Gant. Fotografia: Empar Sáez


ELS SALZES


Els salzes no saben que s'alcen,
pel brot de llum que els puja als ulls
es drecen.
Palpo les nervadures
i ensumo el revers de les fulles.
Compto anells a l'arbre del cor.

Fràgils i trencadissos
han cruixit els cristalls de rou.
Si mires el mirall del llac,
refulgents els veuràs
en els cercles de l'aigua,
immanents i esvanint-se.



Ricard Martínez Pinyol, Arrels d'aire. Obra poètica 1996-2020
LaBreu Edicions, 2021
 
 

dissabte, 19 de març del 2022

L'àngel de les mans


Murano. Fotografia: Empar Sáez

L'àngel de les mans


Una finestra oberta al bosc, una renglera d'ametllers, una duella, un radiolari. Camp a través, un llapis de presències, uns ulls color de vent, un apilament de pedres sense cara, unes fulles odoroses, un esborrany fet amb grafit i al fons un llarg pinar, l'espatlla de la muntanya, un cel rogenc, un cel en flames.   
Et mires dins l'espill i saps que ets tu, després mires el meu rostre i somrius, però tot d'una et gires cap a mi per comprovar que hi sóc.
Espontànies, les mans, l'àngel de les mans, el seu bellugueig, la primera dansa, un gest d'albat que, agafant-se al buit, no sap que atrapa l'existència. 


Ricard Martínez Pinyol, La inspiració i el cadàver
Editorial Moll, 2010