Despertar-se a l'alba

Savonlinna. Fotografia: Empar Sáez

Despertar-se a l'alba 
perquè la joia ofega, 
i mirar per l'ull de bou 
les onades verdes, 
o al pont en ple mal temps, 
abrigada amb flonges pells, 
sentir roncar la màquina 
i no pensar en res més, 
però l'encontre preveient 
amb qui ha esdevingut la meva estrella, 
per les gotes salades i pel vent 
rejovenit a cada hora que passa. 


Juliol de 1917 
Slepnyovo 


Anna Akhmàtova, Poesia completa
Traducció de Jaume Creus 

Edicions de 1984, 2009

Alço el vol

Porvoo. Fotografia: Empar Sáez

 Alço el vol 

alço el vol 

perquè les lletres es formin 

són les idees 

que travessen l’espai

 i el text gira 

desplegat i estrident 

és el carrer encantat

dels miralls i de les suites 

és l’esguard dels jocs 

sota la passió de les hores 

és també el silenci 

a vegades perseguit en tots 

és sovint l’esmicolament 

també sovint el deliri 

però és sempre aquesta veu 

sempre aquests accents 

sempre aquests signes 

aquests petits objectes de desig 

Claude Beausoleil, Poetes quebequesos 

Traducció: Anna Montero 

***

Je m’envole 

je m’envole 

pour que les lettres se forment 

ce sont les idées 

qui traversent l’espace 

et le texte se retourne 

déployé et strident 

c’est la rue enchantée 

des miroirs et des suites 

c’est le regard des jeux 

sous la passion des heures 

c’est aussi le silence 

parfois traqué en tous 

c’est souvent l’effritement 

encore soudain le délire 

mais c’est toujours cette voix 

toujours ces accents 

toujours ces signes 

ces petits objets du désir 

Claude Beausoleil, Dans la matière rêvant comme d’une émeute

Costums

Porvoo, Finlàndia. Fotografia: Empar Sáez

Costums 

els mitjans bells que posem 

per esquivar la mort 

sense negligir 

la desorientació violeta dels nostres ulls 

d’encetar la conversa i de moure 

el cap en dreceres concertades 

síntesi de trajecte 

estic físicament habituada a l’existència

Nicole Brossard, Poetes quebequesos 

Traducció: Anna Montero

Edicions Proa, 2001

***

Mœurs 

 

les moyens beaux que nous prenons 

pour contourner la mort 

ne négligeant pas 

le dépaysement violet de nos yeux 

de lier conversation et de bouger 

la tête en des raccourcis concertés 

synthèse de parcours 

je suis physiquement habituée à l’existence

 Nicole Brossard, Installations

No tinc límits

Savonlinna, Finlàndia. Fotografia: Empar Sáez

No tinc límits

Pel meu sender vestit d’ones i de turons,

pel meu rostre ple de ressons

he apagat milers de ciris blancs en el cel.

He dit a les meves dents,

a les meves ungles blavenques:

ablaniu-vos amb mi,

rendiu-vos a les onades i a la remor.

I els he demanat que tallin els llibants

que em retenen a l’última vora.

No tinc límits, no hi ha última vora.

Adonis, Cants de Mihiar el de Damasc

(Traducció de Dolors Cinca i Pinós)

Cantem-nos a l’orella

Mikonkiventie, Finlàndia. Fotografia: Empar Sáez

Cantem-nos a l’orella

Oh, la conversa! No la sents

com aire pur entre la set dels boscos

destinats a cremar? Quanta guspira

s’aixeca i giravolta!, les muntanyes

tremolen acostant-se, ja les bèsties

del foc són a l’aguait dintre les coves

ardents.

Vibració primera

de tota fulla, de tot branc, de tota

la terra entre tu i jo. Que ja l’abisme

ni els rius profunds no poden separar-nos.

Crit en el crit, cantem-nos a l’orella.

Joan Vinyoli, Realitats

Traïció

Savonlinna, Finlàndia. Fotografia: Empar Sáez

L’alè capritxós de l’atzar entela

el vidre de la finestra i la llum

a ràfegues d’un matí de novembre.

En la fullaraca dolça del llit,

capsal grisós de pedra, endins l’osca

s’ajoca l’aranya entre fils de seda.

Pacient, enreda un instant del temps,

a l’amant penjat del pèndul, mentre ella,

impúdicament i lenta, se’l menja.

Empar

Poema publicat a Relats en Català.

Els sis darrers versos van ser publicats el 14 de maig de 2010 en el concurs e-poemas de La Vanguardia.

Cançó per a ningú

Porvoo, Finlàndia. Fotografia: Empar Sáez

Cançó per a ningú

No ploris al matí

per un sol de disfressa,

no ploris en la nit

si la lluna et clivella,

que en el cor sempre hi ha

grana per a una altra herba.

No ploris al matí

quan plogui la tristesa,

obre't de dalt a baix

igual que una finestra

i deixa passar el vent,

el vent tot ho asseca.

No ploris al matí

ni amb el mar ni amb les vespres

que et canten mur endins

els teus murs sense reixes.

Si plores un sol cop,

després ploraràs sempre.

No ploris al matí,

la vida és una festa

per on et cal anar

amb vestit de diumenge,

el cor arrecerat

dins d'una fortalesa.

I si un dia hi vas nu

o amb regust de setembre,

en tornaràs plorant

de matí, tarda i vespre.

No ploris al matí

ni a la nit, ni ja cendra.

Felícia Fuster (Una Cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, 1984)