dilluns, 27 de desembre del 2021

Decía

El Vendrell. Fotografïa: Empar Sáez

 

decía: hay preguntas
que no se han de hacer porque confunden
origen y respuesta: tu miedo, tu
no ser

decía: no hablen de los objetos
transicionales, el poema, el arte, eso
que a nadie interesa más que al niño
el osito, la esquina de la manta

decía: si no te amas, morirás, lo que
siempre ocurre al final de la vida

leía: ¡qué suerte estar antes del principio! Nada
puede pasarnos porque no podemos chocar
con nosotros mismos


Olvido García Valdés, Confía en la gracia
Tusquets Editores, 2020

dijous, 23 de desembre del 2021

Teoria amb la veritat

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

 

TEORIA AMB LA VERITAT


La veritat fou l'ull que mira un mapa,
els bous que en trepitjar feien camins,
el llangardaix que aprèn dels ous de mosca,
un cuc que pon un nus als intestins.
Ja no depèn de tu la veritat.
Ja no és vidre trencat
ni l'ostra en el mirall.
No hi ha una veritat per majoria.
Només el que no saps
és veritat.


Eduard Sanahuja Yll, Teories del no
Edicions de 1984, 2016

dimarts, 21 de desembre del 2021

Cançó de tardor

Johannesburg. Fotografia: Empar Sáez


CANÇÓ DE TARDOR


El plor sens fi
d'un violí
de tardor
em clava al cor
el seu acord
de llangor.

I tot cremant
i pàl·lid, quan
sona l'hora, 
vaig recordant
el bell antany
i el cor plora;

i em vaig desfent
amb el mal vent,
se m'emporta
d'aquí, d'allà,
semblant a la 
fulla morta.


Paul Verlaine, Poemes saturnians
Traducció d'Amat Baró
Edicions Poncianes, 2021


***


CHANSON D'AUTOMNE


Les sanglots longs
Des violons
De l’automne
Blessent mon coeur
D’une langueur
Monotone.

Tout suffocant
Et blême, quand
Sonne l’heure,
Je me souviens
Des jours anciens
Et je pleure

Et je m’en vais
Au vent mauvais
Qui m’emporte
Deçà, delà,
Pareil à la
Feuille morte.


Paul Verlaine, Poèmes saturniens

dimecres, 8 de desembre del 2021

Lisèrgia

Calafell. Fotografia: Empar Sáez


LISÈRGIA


Quina sobtosa llum
dins cada cos secretament s'enquista
i persisteix,
vibrant, com una cosa viva?
I aquest intens
fred dolcíssim que desvetlla
la vella ànima de l'os,
d'on ve, per quin camí
descert s'allunya i no retorna?

Quin fil d'or subtil
sargeix les ombres sense inici?

Si fou el rar
alè d'un déu o fou la pluja,
a qui importa?
Un sol cop ens és permès de veure
i resistir.
Tota la nostra vida
no és sinó l'oblit d'una imatge,
les seves deixalles
lluen contra l'eternitat.


Andreu Vidal, L'animal que no existeix (1993) dins:  Andreu Vidal. Obra poètica i altres escrits 
Edicions del Salobre, 2008

diumenge, 5 de desembre del 2021

Diciembre

Púbol. Fotografia: Empar Sáez

 

DICIEMBRE

Diciembre, enviado de la destrucción,
te lleva a dar un largo paseo entre
negros troncos de árboles y hojas
quemadas en el fuego de otoño

como si dijera: mira, así son
tus secretos, tus tesoros,
el trino apasionado de los pajarillos,
las promesas de los meses de verano.

Se analizaron tus sueños, el canto
de los mirlos encontró su razón de ser,
cadáveres de plantas adornan los herbolarios.
Sólo quedó un duro hueso de laboratorio.

No le escuches; te lo pueden quitar todo,
pero no podrán arrebatarte tu ignorancia,
no se quedarán con el secreto, no te privarán
de tu tercera patria.

No le escuches, se acerca la Navidad
y el helado enero, un blanco folio de nieve.
Lo que esperas está naciendo.
Aquel que buscas va a cantar. 


Adam Zagajewski, Deseo
Traducció de X. Farré
Quaderns Crema, 2005

dissabte, 4 de desembre del 2021

Bajorrelieve

Johannesburg. Fotografia: Empar Sáez

BAJORRELIEVE


Este es un rostro desfigurado
que no se rendirá.
Podría ser un rostro ensangrentado
pero es piedra dura, gastada
por la intemperie. A su lado
¿qué figuras se agitan, pujan
para salir? La corona de espinas
tal vez sea un exceso de ornamentación.
Las rosas, sin embargo, crecen
bajo la piedra.
En la fiesta de lo que no se ve
la mirada cava sin cesar. 


José Antonio Jiménez Navarro, Salvando las distancias
Excma. Diputación Provincial de Soria, 2016