diumenge, 19 de setembre del 2021

Despedida

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez


DESPEDIDA


Y la que fui salía de aquel tiempo
donde quien fuiste ya no estaba.


Julia UcedaZona desconocida
Fundación José Manuel Lara, 2006

dimarts, 14 de setembre del 2021

Carta a Meneceu

Peramola. Fotografia: Empar Sáez


 
Que ningú, pel fet de ser jove, no deixi per a més endavant l'aspiració a la saviesa, i que ningú, pel fet de ser vell, no es cansi d'aspirar a la saviesa: per ocupar-se de la salut de l'esperit no és mai massa tard ni massa aviat. Dir que encara no és hora d'aspirar a la saviesa, o que l'hora ja ha passat, és com dir que l'hora de ser feliç encara no ha vingut, o que ja ha fugit. O sigui que aspirar a la saviesa és un deure tant per al jove com per al vell: aquest, mentre envelleixi, serà jove en qualitats, agraït pel que ja haurà viscut; l'altre serà jove i madur alhora, lliure de tota inquietud pel que encara hagi de viure. El que cal, sens dubte, és que ens ocupem del que ens fa feliços, perquè quan ho som ho tenim tot, i si no ho som ho fem tot per ser-ho.



Epicur, fragment de Carta a Meneceu, dins: Sobre la felicitat
Traducció de Jordi Cornudella
Edicions Vibop, 2021

divendres, 10 de setembre del 2021

Cementerio profanado


 
Cal Rosal. Fotografia: Empar Sáez

CEMENTERIO PROFANADO
(BREDA, 1980)


¿Qué será de los huesos
ahora que regresan a la luz?



José Antonio Arcediano, La verdad del frío
La Garúa Libros, 2009

diumenge, 5 de setembre del 2021

El darrer poema

Igualada. Fotografia: Empar Sáez

 El darrer poema


Així voldria el meu darrer poema

Que fos tendre en dir les coses més simples i menys intencionades
Que fos ardent com un sangloteig sense llàgrimes
Que tingués la bellesa de les flors gairebé sense perfum
La puresa de la flama en què es consumeixen els diamants més límpids
La passió dels suïcides que es maten sense explicació.


Manuel Bandeira, Elizabeth Bishop. Una antología de poesía brasileña
Vaso Roto Ediciones, 2009

(Traducció al català: Empar Sáez)


***


O último poema


Assim eu quereria o meu último poema

Que fôsse terno dizendo as coisas mais simples e menos intencionais
Que fôsse ardente como um soluço sem lágrimas
Que tivesse a beleza das flôres quase sem perfume
A pureza da chama em que se consomem os diamantes mais límpidos
A paixão dos suicidas que se matam sem explicação.


Manuel Bandeira


dimecres, 1 de setembre del 2021

Llum grisa de l'alba

Begur. Fotografia: Empar Sáez



Llum grisa de l'alba
que els camps retenen
sota les parpelles,

sabré de mi
quan les meves petjades
retrobin les meves petjades?

Sabré de mi? I del món
i cada criatura en ell,
plena d'ànima?

Deixa'm bressar-me al somni,
tot ell camp, tot ell fecundat d'ànima:
deixa'm bressar-me
en ella, interferir-me en ella.

Deixa que aquesta sigui la crida
i el fluix secret dels dies escindits
quan oscil·lava.

Llum grisa de l'alba
que els camps retenen
sota les parpelles.
                                                                                                                                           oració

Víctor MañosaDevesa oculta
Papers de Versàlia, 2018