dijous, 21 de març de 2019

Crear

Yawnghwe.  Fotografia: Empar Sáez



Crear 

una cançó

vol dir

néixer

i cantar amb coratge

de naixença en naixença.



Rose Ausländer, Compto els estels dels meus mots
Cafè Central / Eumo Editorial, 1997
Traducció del Curs de traducció avançada Alemany-Català
(Universitat Pompeu Fabra) Professor: Feliu Formosa


***


Ein Lied 

erfinden

heißt 

geboren werden

und tapfer singen

von Geburt zu Geburt


Rose Ausländer

diumenge, 17 de març de 2019

Quan tu

Phnom Penh. Fotografia: Empar Saéz


Quan tu
no hi ets
tot és cec.


Jo veig
aquesta ceguesa
amb els ulls nus


Rose Ausländer, Compto els estels dels meus mots
Cafè Central / Eumo Editorial, 1997
Traducció del Curs de traducció avançada Alemany-Català
(Universitat Pompeu Fabra) Professor: Feliu Formosa


***


Wenn du 
nicht da bist 
ist alles blind 


Ich sehe 
diese Blindheit 
mit nackten Augen 


Rose Ausländer


dimarts, 12 de març de 2019

On és la paraula




Yawnghwe. Fotografia: Empar Sáez

On és la paraula
que esborra els segles
que agafa la mort pel coll


On és
en aquest món
on tot es perd
on el sol ja no es mou
dins dels ulls del difunt


Anise Koltz, La terra calla
Traducció d'Anna Montero
Cafè Central / Eumo Editorial, 2005

***


Où est la parole
qui efface les siècles
qui saisit la mort à la gorge


Où est-elle
en ce monde
où tout se perd
où le soleil ne bouge plus
dans les yeux du défunt


Anise Koltz, La terre se tait (1999)



diumenge, 3 de març de 2019

AMB UN VERS DE LA SEGADORA

Inle. Fotografia: Empar Sáez


AMB UN VERS DE LA SEGADORA


Escric per fer de la llum
vella dels corbs
el llindar d'un altre estiu.
Cap ombra tot i ser nefasta
pertorba el meu esguard:
tinc quinze anys, a l'espai
quadrat del pati
retorna el cant de les cigales.
Amb el sol al voltant de la cintura
el cos deixa d'ésser dubte,
corre a l'encontre de l'aigua
o d'un altre cos i canta,
canta sense raó.


Eugénio de Andrade, Ofici de paciència
El Gall Editor, 2008
Traducció d'Antoni Xumet Rosselló

***


COM UM VERSO DA CEIFEIRA


Escrevo para fazer da luz
velha dos corvos
o limiar doutro verão.
Nenhuma sombra por mais nefasta
perturba o meu olhar:
tenho quinze anos, ao espaço 
quadrado do pátio
regressa o canto das cigarras.
Com o sol à roda da cintura
o corpo deixa de ser hesitação,
corre ao encontro da água
ou doutro corpo, e canta,
canta sem razão.


Eugénio de Andrade, Oficio de paciéncia


Canta'm aucell

Inle. Fotografia: Empar Sáez


II

Canta'm aucell
arcàngel
amb el bec estira
el fibló que despunta
del meu cervell

Per muntanyes i valls
transmigri el cant
i qui l'escolti
que se'n senti
recompensat
revulsionat
com si sentís per fi
la llengua més oculta


Luiza Neto Jorge, La llum (1984-1988), dins Destrets d'indret
Pagès Editors, 1999
Traducció d'Arnau Pons


***


Canta-me ave
arcanjo
com o bico puxa
a farpa que desponta
do meu cérebro

Por montes e vales
transmigre o canto
e quem o escute
se sinta
recompensado
revulsionado
como se ouvisse enfim
a língua mais oculta


Luiza Neto JorgeA lume

diumenge, 24 de febrer de 2019

Ell ens mira

Inle. Fotografia: Empar Sáez


ELL ENS MIRA


Amb les mans lligades
al motor del temps,
ens mira.

Tensa les cordes vocals
i no en surt cap paraula.
Ara escolta una melodia
que d’altres diuen que és el silenci
mentre dibuixa mentalment
l’espai buit del món.

Des del més distant dels mons possibles.

On l’emoció és el dictat del foc primigeni
que promou l’harmonia preestablerta

de molt de temps abans, des de l’origen del so.

Ens mira de lluny i ens allarga la mà del temps.

Des d’una altra llum, des de l’origen del so.


Ricard Mirabete, Nuclear
Edicions Terrícola, 2015


Teorema d'unicitat

Kampong Cham. Fotografia: Empar Sáez



TEOREMA D’UNICITAT
                                 (DE L’EXPLOSIÓ DEL COS
                                A L’EXPANSIÓ DEL COSMOS)


L’ordre i l’aventura del mar: el banyador.
El llamp del dispers en la unicitat del vers
que erosiona en tu el neguit de ser funció
de l’explosió blanca de la platja solar
o del gris univers.
D’aquest temple teu de llum en l’oli del mar:
la pell del nedador.



Ricard Mirabete, Cel estàtic d'elevadors
Editorial Gregal, 2016



diumenge, 10 de febrer de 2019

Elegías de Duino

Florència. Fotografia: Empar Sáez

¡Y nosotros
meros espectadores
en todo tiempo, en todos los lugares,
vueltos siempre hacia todo y nunca más allá!
El mundo nos agobia.
Lo organizamos. Pero
se derrumba en añicos.
Lo organizamos otra vez y, entonces,
nosotros mismos
caemos rotos en menudas trizas.

¿Quien nos conformó así,
que hagamos lo que hagamos,
tenemos siempre la actitud 
de quien se va?
Como el que sobre la última colina,
desde donde divisa todo el valle,
una vez más, se vuelve, se detiene y rezaga,
así vivimos
despidiéndonos siempre.


Rainer Maria RilkeElegías de Duino (fragment de la vuitena elegia)
Versión de Juan Rulfo
Editoria Sexto Piso, 2015


***


Und wir: Zuschauer, immer, überall,
dem allen zugewandt und nie hinaus!
Uns überfüllts. Wir ordnens. Es zerfällt.
Wir ordnens wieder und zerfallen selbst.


Wer hat uns also umgedreht, daß wir,
was wir auch tun, in jener Haltung sind
von einem, welcher fortgeht? Wie er auf
dem letzten Hügel, der ihm ganz sein Tal
noch einmal zeigt, sich wendet, anhält, weilt –,
so leben wir und nehmen immer Abschied.


Rainer Maria Rilke, Duineser Elegien



dijous, 7 de febrer de 2019

No m'importa

Palaung. Fotografia: Empar Sáez


No m'importa gens el principi del món.

Ara les seves fulles s'avaloten
ara palpo la fusta afligida
d'un arbre immens

I la llum a través seu
brilla de llàgrimes



Philippe Jaccottet, Aires
Traducció d'Antoni Clapés
Cafè Central / Eumo Editorial, 2017.


***


Peu m'importe le commencement du monde

Maintenant ses feuilles bougent 

maintenant c'est un arbre immense 
dont je touche le bois navré

Et la lumière à travers lui 
brille de larmes



Philippe Jaccottet, Airs (1967)

dissabte, 26 de gener de 2019

Al matí

Kampong Cham. Fotografia: Empar Sáez



Al matí
m'empasse en silenci
el meu pa quotidià

Mentre que fora
els arbres retenen
els darrers parracs
de la nit

Qui pot dir-me
a quina distància
es manté la mort


Anise Koltz, La terra calla
Traducció d'Anna Montero
Cafè Central / Eumo Editorial, 2005


***


Le matin
j'avale en silence
mon pain quotidien

Tandis que dehors
les arbres retiennent
les derniers lambeaux
de la nuit

Qui peut me dire
à quelle distance
se tient la mort


Anise Koltz, La terre se tait (1999)




dimecres, 23 de gener de 2019

La cançó de l'òliba

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez


La cançó de l'òliba


Cantà
com el cigne blanquejà per sempre
com el llop llençà el seu cor delator
i els estels deixaren estar les pretensions
l'aire abandonà les aparences
l'aigua s'entumí expressament
la roca es rendí sense esperança
i morí el fred, més enllà del coneixement;

cantà
com tot ja no tenia res a perdre

i s'assegué, encara amb por,

a mirar les petjades de l'estrella
a sentir l'aleteig de la roca

i la seva pròpia cançó.


Ted Hughes, Corb. De la vida i les cançons del Corb
Traducció: Núria Busquet Molist
Lleonard Muntaner Editor, 2018


***


Owl's Song


He sang
how the swan blanched forever
How the wolf threw away its telltale heart
And the stars dropped their pretence
The air gave up appearances
Water went deliberately numb
The rock surrendered its last hope
And cold died beyond knowledge

He sang
How everything had nothing more to lose

Then sat still with fear

Seeing the clawtrack of star
Hearing the wingbeat of rock

And his own singing


Ted Hughes, Crow. From de Life and Songs of the Crow, 1970.


Seràs Reialme

Florència. Fotografia: Ferran d'Armengol

17-23 Seràs Reialme


A dins hi tens la cambra.
Si et tapes les orelles
i tanques els ulls
i parles callant
sentiràs com tremola
l'espelma que abrasa
els mobles que moren
tan lentament
dins teu.


Jaume C. Pons Alorda, Era
LaBreu Edicions, 2018

Brànquies

Granera,  Moianès. Fotografia: Empar Sáez


Brànquies

Prendre aire amb una gran alenada per sentir la consciència física de l'acte reflex de respirar. Capbussar-se amb l'oxigen retingut en els pulmons fins al límit de la resistència per notar la pressió creixent dels lòbuls. I, ben fondo, revenir al record de quan eres infant i reposaves sobre el ventre de l'avi: ajustaves el teu alè minúscul al vaivé pausat i ample de la seva respiració branquial. Perquè aleshores ja era un gran cetaci que se t'enduia, escales avall, al forn immens, on la curiositat i les paraules t'arrossegaven per grutes en pèlags insonors i mistèrics, profunds i insondables. Endins, d'on tornaves a emergir com d'un somni; com ara, contenint l'exhalació extenuada amb una violència instintiva, emergint en cerca d'una glopada que et retorni, sabedor per sempre que l'oxigen esculpeix els pulmons i que en tota casa hi ha l'estança o l'angle on es concentra la memòria de l'aire.


Abraham Mohino Balet, Ànemos
Godall Edicions, 2018 

Poema de la durada

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez


Poema de la durada (fragments seleccionats)


(...)
I jo, 
perquè em sorgeixin els moments de durada
i m'emmotllin la cara rígida
i em posin un cor al pit buit,
he de practicar el meu amor
incondicionalment
un any rere l'altre.


(...)
la durada amb el teu fill
et pot assaltar
cada vegada que, tancat des de fa hores a l'habitació
amb una feina que a tu et sembal útil
sents en el silenci el complement que encara et falta
perquè tot estigui bé,
sents el soroll de la porta que s'obre,
signe de la tornada a casa,
que en aquell moment, a tu,
el més sensible al soroll de tots els sensibles al soroll,
si estàs pel que has d'estar,
et sona com la més bella de les músiques.


(...)
Però això sí: en tots dos llacs senyoreja
la mateixa calma amorosa de la durada
i sempre que puc peregrino a l'un o l'altre.
En la calma d'aquests llacs
sé què faig
i sabent què faig
experimento qui sóc.
M'estic a la riba,
els ulls oberts, tot orelles,
i deixo que arribi el vespre.


(...)

Amb el suport de la durada,
jo, ésser d'un dia,
porto els meus predecessors i els meus successors a les espatlles,
una càrrega sublim.


Peter HandkePoema de la durada 
Traducció de Marta Pera Cucurell
Cafè Central / Eumo Editorial, 2015



diumenge, 9 de desembre de 2018

NOTÍCIA

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez



NOTÍCIA


Ja no sabem del vaixell
però hi ha sempre un nàufrag:
un que sobreviu
al vaixell i a si mateix
per tallar en la roca
la soledat.


Orides Fontela, Transposició (1966-1967) dins: Poesia completa
Traducció de Joan Navarro. 
Edicions de 1984, 2018


***


NOTÍCIA


Não mais sabemos do barco
mas há sempre um náufrago:
um que sobrevive
ao barco e a si mesmo
para talhar na rocha
a solidão.

Orides FontelaTransposição


I aquella gota

Seydisfjördur. Fotografia: Empar Sáez  



I aquella gota de cafè caurà sobre la neu
i un blanc trencat exhumarà els colors
que vestiran el buit d'abans de ser-hi.


Cèlia Sànchez-Mústich, La gota negra
Pagès editors, 2018.



dissabte, 8 de desembre de 2018

miro los campos

Salers, Alvèrnia. Fotografia: Empar Sáez


miro los campos,
comienzo de la blanca primavera,
nadie me habla,
anido en una anciana silenciosa.


Olvido García Valdésella, los pájaros (1989-1992) dins: Esa polilla que delante de mí revolotea. Poesía reunida (1982-2008) Galaxia Gutenberg, 2008

esta luz amarilla

Kampong Cham. Fotografia: Empar Sáez


esta luz amarilla
viene de la bombilla aquella
aquellas voces
la chapa al rojo vivo
la cal es amarilla allí
donde la masa de eucaliptus
y el barro que se adhiere
a los chanclos
es la memoria no comprende
mansedumbre quien conoce 
sometimiento
tampoco sirve rebelarse se está
donde nos amasó la luz
atados y violentos infelices


Olvido García Valdés, Caza nocturna (1992-1996) dins: Esa polilla que delante de mí revolotea. Poesía reunida (1982-2008)
Galaxia Gutenberg, 2008

LA NIT

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez


LA NIT


Fantasmal cau la nit. Davalla lentament
ara que s'extingeixen les brases del crepuscle.
Davalla sobre cases i carrers
de la ciutat frement que va aixecant 
la cúpula de llum per oblidar-la.
Sento el soroll de l'engranatge còsmic
que s'arrossega sobre el firmament:
el cel novè que mou les vuit esferes.
Fantasmal cau la nit i el seu sospir tan ample,
i percebo els batecs de la seva ànima
saturada d'antigues flamarades,
que, tot callant, envairan els somnis.
Fantasmal cau la nit quan s'adorm l'argelaga,
i sé que tard o d'hora m'arribarà el moment
de caminar a les fosques com un cec
per la nit virginal.


Quim Español, Elegies (Edicions de 1984, 2018)


ÉSSER

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez


ÉSSER

          A Maria Blasco Font de Rubinat


Era al migdia,
que amb la veu em tornaves
conreus, arbredes,
ocells passant, la fràgil
eternitat dels masos...

Era al capvespre,
que tocaven remotes
campanes foses,
i ja el vent s'aïrava
perquè no responies.

¿Hem d'avenir-nos
a dir al present pretèrit
tan de sobtada?
Mira'm tots aquests marges
caient... Apleguem pedres!


                novembre 2005


Teresa d'Arenys, Esteles íntimes (1965-2015)dins: Obra poètica (1973-2015)Edicions Vitel·la, 2017



VISTA DE MEDIO CLAUSTRO

Magyikan village. Fotografia: Empar Sáez

VISTA DE MEDIO CLAUSTRO. Acto segundo (fragment)
            

            Las cosas bien 
redondas son difíciles
de guardar.
Una pelota en un armario, por ejemplo.
O un ojo en una cerradura.
La verdad no cabía en ningún sitio
salvo en algunas frases
hechas a la medida.


Chantal Maillard, Cual menguando
Tusquets Editores, 2018