dilluns, 7 de juliol del 2025

Solitud

 

Terrassa. Fotografia: Empar Sáez


SOLITUD


Mitjanit, i no hi sou, germanes meves.
Es belluga trist el xiprer.
Obriré aquestes cambres embruixades,
que l'aire i la nit les ompli.
Si m'agafa el son, dins del somni
vindrà alguna de vosaltres a despertar-me.

On heu anat, germanes meves, que he restat
sol i foraster a casa nostra?
A l'arpa, que s'enyora dels dits,
l'aranya de la meva aflicció enteranyina.
És creuar els braços i entristir-me,
el gos em mira de cara i calla.

Quina culpa en tinc, si blanquegen en la tenebra,
com tombes, els vostres llits buits?
Mai la dolça cançó del retorn,
mai no la diran els graons?
Com desborda, germanes, en una llàgrima
l'amor dels meus grans ulls!



Kostas Kariotakis, El dolor de l'home i de les coses
Traducció de Joan R. Lladós
Pont del Petroli Edicions, 2024


divendres, 4 de juliol del 2025

Paraules submarines

Begur. Fotografia: Empar Sáez


                                                     
PARAULES SUBMARINES


A cada pensament el segueix el seu peix, l'espina i una estela. Mentre nades penses i destenses, i amb precisió prens cura de la manera de lliscar. Escales la llum dins l'arquitectura de les ones. Pensament i respiració van fent. Els braços i el cos segueixen el fil. Claps i esclats apareixen i desapareixen. Muden forma i pell mentre avances.
Pietat per qui parteix i per qui arriba. Pietat per qui es capbussa i s'enfonsa amb l'esperança del retorn. Glòria del cos en el mantell blau. Aquesta acció congelada del teu cos suspès en el salt, amb les cames i braços allargats sense tocar l'aigua desafien el temps i la mort.



Ricard Martínez Pinyol, El capbussador
LaBreu Edicions. 2025



diumenge, 29 de juny del 2025

Gènesi

Sangüesa. Fotografia: Empar Sáez

 
                       GÈNESI


Sota la làpida
vares dir-me que no, 
que tu no, 
que tu no marxaries.

I ara la làpida travessa l'ossada
i cruixen les pulsions que omplen la terra cavada.

Espetega la tapa
amb el vent immortal.



Anna Gual, Molsa
AdiA Edicions, 2016


Ran dels cirerers

Plóvdiv. Fotografia: Empar Sáez


RAN DELS CIRERERS


Com un roc o una efígie:
així em veus, així em jutges
ran dels cirerers.
Però més aviat
soc el riu que flueix,
la llum que parpelleja
entre els rosers silvestres,
el pas de la tardor
en cada arbre,
la veu que reverbera en el coval.
No m'anomenis, llavors,
ni em defineixis.
Ni pensis en mi
com una cosa que puguis heure
o que et plagui retenir.
Jo no et sóc: m'esvaeixo.
I deixo en cada petja
un nou parany.

Has vingut de lluny
i el meu cor t'estalona,
silenciós.

Però ara ja ets lliure.

Quan arribis al cim
continua pujant.


Lluís Calvo, Talismà
LaBreu Edicions, 2017

 

dimarts, 10 de juny del 2025

XX

 

Tuixent. Fotografia: Empar Sáez


XX


Un oreig càlid

es mescla amb l'alè del poema

que la merla recita

             per ensenyar-te a respirar



a tu, poeta    amant no amat

             amb ulls de pluja.



Antoni Clapés, Mirall fred del cel
AdiA Edicions, 2024


dissabte, 7 de juny del 2025

Amor

Tuixent. Fotografia: Empar Sáez


AMOR

I era dins la foscor. Era la foscor.
I un raig em va veure.

Rosada al seu rostre rialler
i jo era un asfòdel ressec.
Quina torbació en despertar la joventut,
com van riure els meus llavis amargs!

Com si em diguessin els seus ulls
que ja no era el nàufrag ni l'únic,
i em vaig inclinar amb tendresa,
jo que m'havia fet de pedra pel dolor.


Kostas Kariotakis, El dolor de l'home i de les coses
Traducció de Joan R. Lladós
Pont del Petroli, 2024




dimecres, 4 de juny del 2025

La profecia

Trieste. Fotografia: Empar Sáez


La profecia


Quant fa que escrius?,
em pregunteu.

Escric des d'abans de ser.

Els òrgans es coïen lentament
al forn de la cova mística
i sense cos,
i sense cap,
i sense mans,
ja escrivia aquest poema
que ara us transcric.


Anna Gual, Les ocultacions
Edicions Proa, 2022


diumenge, 1 de juny del 2025

Eruga lenta, 2

 

Gósol. Fotografia: Empar Sáez

                  ERUGA LENTA, 2


plou i      s'han clivellat
les cireres.

Qualsevol metafísica       ara
és fruit                   tan sols

de la petulància.


Maria Josep Escrivà, L'alegria de l'oblit
Edicions 62, 2025



divendres, 16 de maig del 2025

III

 

Plòvdiv. Fotografia: Empar Sáez

                                   III


La nit: el verb fet l'estranyesa nítida
de retrobar-nos després de massa hores
de sol i calda. La nit i el verb: una
bella cruesa enfonyada en els homes,
en el més íntim de la veu dels homes,
sempre que enfila el greu vici del mot.
Quan la paraula recorr l'ampla espatlla
de la nit, mai no ho fa debades: cerca
un fil d'aram cuit en una altra veu
també en oferta de fosca, entre els cossos
—tots rebregats dintre de túniques blanques
d'aquiescència— que van ingressant
en aquell ritme amfibi de qui espera,
i espera amb ànsia d'encendre's la llengua
damunt un tors d'amic, a les palpentes:
és corporal, el parlament de nit.
Tots envaïm la fosca a canvi d'una
misèria d'aire que es faci paraula,
a canvi d'un sol cos que obri la boca,
a preu de vida i sense partit pres.
Tots violam el silenci perquè
no ens interessa, perquè en venim molt
embafats, i ens declaram partidaris
dels nostres mots: som els àcrates súbdits
d'una república densa d'accents.


Sebastià Alzamora, Rafel
Lleonard Muntaner Editor, 2024


dimecres, 7 de maig del 2025

Ars poetica


Varna. Fotografia: Empar Sáez

     
   ARS POETICA

   Com a poeta líric, no em sentiré
mai satisfet de mi mateix
MÀRIUS TORRES
En quines paraules
trobaré la gràcia
justa de la veritat?
Per això parle.

Amb quins signes
encendre el fulgor
de la bellesa?
Per això escric.

I com alçar el crit
per tanta sang vessada,
pel dol universal?
Per això plore.


Francesc Bernàcer, El pes de les ales
Editorial Denes, 2013


diumenge, 4 de maig del 2025

Cometa

Troian. Fotografia: Empar Sáez

                                           COMETA


En un dia bonic i per les muntanyes de Melbourne,
una dona caminava per davant dels seus cabells.
Era oliosa fusta preciosa, suau per no trencar-se,
el vaivé li penjava de les sabates i ajudava
a dibuixar seguicis, com títols que s'obren per mengecar
el camp, delimitat per files madures de vestits,
una ala folrada que no podia alçar-la en absolut,
sols podria volar per si mateixa, lliure amb l'esperit.
Un regal esplèndid
de la vida i d'ella, raspallada de tota calma
i fora, les abstraccions insinuades de la boca,
no es veien, tampoc el que queia i el que quedava per viure.
Només el detall, aquell aiguamoll amb les línies d'aigua
i el seu caminar brillant en forma de cometa, davant del sol.


Les Murray, Poemes subhumans
Traducció de Víctor Batallé
Columna Edicions, 2000

***

                COMETE


Uphill in Melbourne on a beautiful day
a woman is walking ahead of her hair.
Like teak oiled soft to fracture and sway
it hung to her heels and seconded her
as a pencilled retinue, an unscrolling title
to ploughland, edged with ripe rows of dress,
a sheathed wing that couldn't fly her at all,
only itself, loosely, and her spirits.
A largesse
of life and self, brushed all calm and out,
its abstracted attempts on her mouth weren't seen,
nor its showering, its tenting. Just the detail
that swam in its flow-lines, glossing about—
as she paced on, comet-like, face to the sun.


Les Murray, Subhuman Redneck Poems (1996)


dijous, 1 de maig del 2025

Me están dictando cosas

 


Llosa. Fotografia: Empar Sáez

86


Me están dictando cosas,
pero no desde otro mundo u otros seres,
sino, más humildemente, desde adentro.


Pero ¿quien está adentro,
además de estar yo?
¿o tal vez no estoy yo y he dejado mi lugar
para que otro me dicte?


Si esto es así,
no importa que el dictado
no lo comprenda nadie.
No importa ni siquiera
que lo comprenda yo.


Ser no es comprender.


Roberto Juarroz, Octava poesía vertical (dins Poesía vertical)
Ediciones Cátedra, 2012


dimecres, 30 d’abril del 2025

Curtcircuits

 

Tuixent. Fotografia: Empar Sáez

Curtcircuits


La vida consisteix, a grans trets, en la percepció d'una realitat incognoscible.
El poema, doncs, és una contradictio in terminis.
Però la lírica no equival al dret civil,
car les seves ones mostren un comportament 
anàrquic i febril:
marea refluent, ritme singular
o imprevisió, subtil, del mot.

Dir l'amor abans d'hora equival a sagnar la virtut de l'amant.
Enllà, entre les penínsules de llum, hi ha la noia que es banya
en les llengües punyents de la paraula.
El llenguatge és una manera d'ordenar el caos.
I el poema equival a reconèixer
que el seny és, sempre, lliscadís.

La idea és la submissió de la mirada al punt de fuga:
la profunditat de camp.
I la forma és la boirina
que converteix, il·lusòriament,
l'aparença en mesura.

La urbanitat expressa una convenció,
però la idea no sempre se sotmet
a l'ordenament social.
És llavors quan els murs s'enderroquen,
les portes grinyolen
i els codis vessen lletres fins al límit de la dissolució.

L'art no ha d'agradar-nos,
si agradar-nos vol dir reiterar les nostres conviccions.

Estranyament
Malestar  
Això és poesia
Alteritat
Esquinçament


El carrer ha d'emmirallar-se en l'art.
I viceversa.
No hi ha, però, cap traç unívoc
entre els dos termes de la proposició:
el poeta escombra el pati;
el pati és escombrat pel poeta.

La veritat és el convenciment de la pregunta,
l'alba en l'aigua d'una sínia.
Un borrall sense essència ni ésser:
tal vegada, com sostingué el de Röcken,
tan sols aparença o il·lusió.
Ara bé:
la veritat no pot enganyar-se, mai,
a si mateixa.

Allò que anomenem veritat
remet sempre a un subjecte.
En conseqüència,
cal fugir de l'ésser
que esborra, amb menyspreu, el qui l'és.

Qui iguala literatura amb guany és un assassí
en sèrie,
un lacai de la vulgaritat,
una hamburguesa al cor de la ignomínia.
La diferència no és la indiferència,
sinó la ment que bull.

Hi ha qui substitueix, inadvertidament,
la poesia religiosa
pel mite de la llengua.
S'ha confós de volum.

El pecat original consistí en la superació
de l'originalitat immòbil.
La còpia pirata de la vida va guanyar, així,
la patent de cors de la reproducció.

Afirmar que ja s'ha dit tot
és una manera, perillosa, de parlar.
El verb bíblic
resta encara sense conjugació,
ja que el principi etern s'ha demorat
per causes alienes a la direcció.

La feina del poeta és capturar
la fluència de les coses.
És a dir: reanimar.
O oferir els primers auxilis a una realitat atropellada.

En llegir hem d'estar en desacord amb nosaltres mateixos,
car el consens és la mort de la literatura.
El lliure canvi, aplicat al mot,
evita el risc eixorc del proteccionisme.

Ningú no pot deixar de pensar el món,
fins i tot en negar-lo.
El poema no és l'el·lipsi de la realitat, sinó la seva conclusió.
Però també el poema, al capdavall, és un artefacte il·lusori.

Pervertir la poesia
és posar-se la perruca de Lluís XIV
i exhibir-se, a colzades,
a la Galeria dels Miralls.

Les cortesanes van deixar de ser verges
quan el gran curtcircuit
va escampar, burlesc, la multiplicitat.

Formen part de l'innombrable sense deixar, mai, de parlar.
Una sola paraula és més innocent que una frase.
I una frase més volàtil que un paràgraf.
El llenguatge, per agregació,
comporta la responsabilitat del dir.
Som bèsties lingüístiques.
Aquesta és la presó i la llibertat.

Els poetes som els kamikazes
de la definició.


Lluís Calvo, Al ras
Perifèric Edicions, 2007


diumenge, 27 d’abril del 2025

Diorama

Òtranto. Fotografia: Empar Sáez

 Diorama


Pulmons a la figura de l'oníric
sense tro, sense desgast.

Pregària impossible que s'alça
a la nit amarga del clam.

Hi ha un home que suplica
poder cultivar un fetus
a l'hectàrea de terra
que està a punt de llaurar.



Anna GualAmeba
Llibres del segle, 2020


de tu —l'origen

Plóvdiv. Fotografia: Empar Sáez



de tu — l'origen
de l'escriptura impresa
de vena — en vena
ensenya'm — fill — a córrer
a ensagnar-me en l'incògnit


Irene Tarrés Canimas, nus de carn
Edicions Tres i Quatre, 2024


dijous, 10 d’abril del 2025

Fascinació

Trieste. Fotografia: Empar Sáez

 

Fascinació


Un poema no és una certesa,
sinó la mentida de la veritat.



Anna Gual, El tubercle
Edicions Tres i Quatre, 2016





dissabte, 29 de març del 2025

XXXI

 

Olot. Fotografia: Empar Sáez

XXXI


Com un fruit,
com un teixit que s'expandeix
en un esclat rogenc
de raigs que creixen,
de cercles que s'expandeixen,
una vida reclosa
dins del centre d'un món
que aprèn a recrear-se
en verds gemats,
en grocs madurs,
contra el pes de la nit,
el gest opac 
que tanca als ulls l'anhel.

Res no roman immòbil
ni cap silenci oculta
ni el batec ni la veu.

S'acull la pell
al tacte encès de l'aire 
on retrobem l'albada.



Carles Duarte i Montserrat, Flames
Edicions Tres i Quatre, 2024


diumenge, 23 de març del 2025

El mur!

Plòvdiv.  Fotografia: Empar Sáez


CODA


El mur! Els murs! El mur on deixo el meu edicte
amb paraules que són de ningú i de tothom!
Agustí m'anomenen, és Bartra el meu cognom,
criatura del llamp i de l'espera invicta.
Invisible i sabut, torno com l'oreneta
d'espines i cristall. Oh deixa'm que, lleuger,
em posi, Catalunya, a la teva mà dreta
i m'hi adormi, tranquil, amb bruit d'ala i carrer!

                                                   Mèxic, D.F.
                                                   Gener, 1969


Agustí Bartra, fragment del poema: “Cartell per als murs de la meva pàtria” dins: Poemes del retorn
AdiA Edicions, 2022


divendres, 14 de març del 2025

Verd

Farrera. Fotografia: Empar Sáez

 
VERD


Aquesta mirada no és la meva.


Els meus ulls viuen a quilòmetres,
observant en silenci
la remor d'unes herbes.


Anna Gual, L'èsser solar
Lleonard Muntaner Editor, 2013


diumenge, 9 de març del 2025

[56]

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez


[56] [Sense títol]


Humitat de la terra
Vapor de la terra
Dolça calidesa terrestre
Que puja formant flocs
A l'art dels núvols
Levitant visibles en el seu allunyament.

Calidesa del cor
Valiment del cor
Emoció que respira fervorosament
Sospir lleu
Com el vapor dels núvols
Commoció en una audible tremolor.


Hannah Arendt, Poemes
Traducció de Lola Andrés i Anacleto Ferrer
Edicions del Buc, 2018

dissabte, 1 de març del 2025

Palpable

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez


PALPABLE


El dia és neutre,
el meu jo no té ressò.

Em rento, em pentino,
em depilo, em raspallo les dents,
em miro al mirall, m'obro
els porus, m'exfolio la cara,
em trec el bigoti, em tallo les ungles,
em recullo els cabells, m'arreglo 
les celles, em poso desodorant
i m'hidrato la pell.

I què si visc
a l'interior d'un cos-carcassa.

I què si l'única fe
que tinc
són aquestes sis parets de carn.



Anna GualImplosions
La Breu Edicions, 2008

 

dissabte, 22 de febrer del 2025

Refugio

Treviso. Fotografia: Empar Sáez



             REFUGIO



La perfección del párpado.
La ciencia de lo quieto,
la piel que calla.

El parpadeo:
viento inútil, principio de ceguera.
La vida a medias.

Qué abre el párpado
cuando se cierra.


Ernesto Frattarola, Un hombre nada
Ars Poetica, 2024

 

La suite del martell II

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez


LA SUITE DEL MARTELL II:
HISTÒRIA SECRETA DELS NOSTRES JARDINS


L'arbre agafa la destral
i es talla l'enyor que li supura
de les branques.

Comença a caminar
per les esquerdades entranyes
de la llum.



Anna Gual, Símbol 47
LaBreu Edicions, 2015

 

dissabte, 15 de febrer del 2025

Tensions de la plenitud: fulguracions

Troian. Fotografia: Empar Sáez

Tensions de la plenitud: fulguracions


3

En l'explosió de l'Univers vaig xiuxiuejar una estesa
de camins: fluctuacions sembrades amb llavors de
galàxies; allà van créixer i cremar les estrelles,
allà sorgiren els àtoms que et formen. En
l'explosió de les estrelles vaig deixar florir 
una multitud de planetes que esperaven un
alè que els fes fecunds. En el seu esclat vaig
sembrar a l'atzar paraules que duguessin
algun dia fins a tu, tempteigs que anessin
ascendint cap a més refinament dels
sentits, cap a consciència i llibertat.
M'agradava pensar que tot això et 
parlaria de mi, que em sentiries en
tu, que el vertigen de l'Univers,
la revolta contra el dolor, i el 
neguit de la llibertat no
t'encegarien tant, que
sabries veure que tot
l'univers era en el
fons un mot
enamorat
que s'obria
pas fins a
tu


David Jou, Cant espiritual
Viena Edicions, 2017

 

Instauració del vent

 

Estaon. Fotografia: Empar Sáez

Instauració del vent

III


Ales, èlitres! Avui el vent es torna
espai d'ingravidesa, negació del pes,
i en ell levita un màgic cerimonial encès:
fecunditat de núpcies d'alats de cap bicorne.

Músculs, nervis! Aquestes filigranes amb què s'orna,
efímer, l'esplendor de la ventada,
què són, sinó instrument amb què s'ajorna
la mort cada vegada?

Refraccions, claror que miralleja,
jocs d'òptica en cristalls inexistents,
miratges de columna —oh hàlits ascendents
per on s'eleva el pol·len i el seu destí tempteja!

I l'aire es torna sexe, i cadàver, i cobeja
insectes, pols i pol·len, ocells, restes de flor,
i m'engoleix i creix i, quan el cel venteja,
la tempestat sóc jo.

el temps, fora el mirall, ja no sabria com refer / cap enrere els moviments
que ens han portat fins al present...



David Jou, Tapís encès, Univers en flames (dins: L'èxtasi i el càlcul. Obra Poètica I)
Columna Edicions, 2002