 |
| Pratdip, Baix Camp. Fotografia: Empar Saéz |
 |
| Vilanant, Alt Empordà. Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Maó. Fotografia: Empar Sáez
SOLA SOLA
I
Nua sota el xiulet del sol,
sola en la caserna deserta t'atures i t'estens com una pregunta penjada que oscil·la sense resposta en el buit, més enllà del buit.
II
Sola et mors, ànima, sola et colgues en la tomba, la mort va escandalitzar a aquest món, no donà lucidesa a cap geni.
Fadwa Tuqán, Diván de poetisas árabes contemporáneas
(ediciones del oriente y del mediterráneo, 2016)
Traducció al castellà: Jaafar Al Aluni
(Traduït al català per Empar Sáez)
|
 |
| Amalfi. Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Àger, la Noguera. Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Àger, Lleida. Fotografia: Empar Sáez
MUDA
Més tard vindran els dits per a descloure
com tels de ceba cada pell del cor.
I desfaran el niu on es congria
la pluja que s'escola per l'avenc.
I, finalment, assoliran el nucli,
allò que has estat fent,
una durícia.
Lala Blay, Abstància
Pont del Petroli, 2016
|
 |
| Llimiana, Lleida. Fotografia: Empar Sáez
ENTRE EL LLAVI FURTIU I LA PELL INCENDIADA
clavo una falca de mar.
De l'una a l'altra riba tinc cura
de la cesura.
Lala Blay, Plec de claror
Edicions Proa, 2005
|
 |
| Àger, la Noguera. Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Brioude. Fotografia: Empar Sáez
EL PRIMER AMOR
Cal envestir el vermell de dret, amb l'espasa. Fer-li mal. Recordar-li que tota la nostra vida depèn d'ell. Que som el brau i la capa.
Roig o vermell, què importa?
El vermell ho és fins a la bogeria.
Potser mirem el blau, però abracem sempre el vermell.
Poseu el vermell a la ferida perquè sagni.
El vermell no tolera cap altre color. Mata a qui intenta posar-se-li al davant, com els braus. El vermell és un brau. El brau és vermell.
El vermell és l'únic color que ens mira de cara; no de biaix, com el groc, ni amb els ulls baixos, com el lila.
La nostra esperança és vermella: hipòcrites quan diem que és verda!
Figureu-vos el vermell amb una espasa a la mà.
*
Vaig exhaurir el vermell en el meu primer amor.
14 de desembre del 1946
Josep Palau i Fabre, (de la sèrie "Teoria dels colors" dins: Poemes de l'alquimista)
|
 |
| Brioude. Fotografia: Empar Sáez
SUMAS
... caballo y caballero son ya dos animales
J. D. GARCÍA BACCA
Uno más uno, decimos. Y pensamos:
una manzana más una manzana,
un vaso más un vaso,
siempre cosas iguales.
Qué cambio cuando
uno más uno sea un puritano
más un gamelán,
un jazmín más un árabe,
una monja y un acantilado,
un canto y una máscara,
otra vez una guarnición y una doncella,
la esperanza de alguien
más el sueño de otro.
Ida Vitale, Reducción del infinito (Dins: Cerca de cien. Antología poètica. Visor libros, 2015)
|
 |
| Lo Puèi de Velai (Le Puy-en-Velay). Fotografia: Empar Sáez
LA PALABRA INFINITO
La palabra infinito es infinita,
la palabra misterio es misteriosa.
Ambas son infinitas, misteriosas.
Sílaba a sílaba intentas convocarlas
sin que una luz anuncie su dominio,
una sombra señale a qué distancia de ellas
está la opacidad en que te mueves.
Van a algún punto del resplandor y anidan,
cuando las dejas libres en el aire
esperando que un ala inexplicable
te lleve hasta su vuelo.
¿Es más que su sabor el gusto de la vida?
Ida Vitale, Procura de lo imposible (Dins: Cerca de cien. Antología poética. Visor libros, 2015)
|
 |
| Brioude. Fotografia: Empar Sáez
L'AUTÒPSIA
De més a més, s'hi descobrí que l'or de l'arrel de l'olivera
havia gotejat damunt les fulles del seu cor.
I de tantes nits com havia vetllat, a tocar del canelobre,
esperant besllums d'alba, una cremada li
havia arrabassat les entranyes.
Una mica més avall de la pell, la blava línia de l'horitzó
dibuixada amb colors vius. I petjades freqüents
de color blau enmig de la sang.
Les veus dels ocells, que en hores d'extrema solitud havia
après, sembla que s'havien estès totes fins a un punt
que no fou possible que fes camí fins al fons de
tot el ganivet.
Prou bastà el propòsit per al Mal.
Que el trobà —és ben clar— en la posició esparverada de
l'innocent. Oberts amb arrogància els ulls i tot
el bosc agitant-se encara en la immaculada xarxa
de la retina.
En el cervell no res, llevat d'una remor de cel destruïda.
I només dins de la seva orella esquerra, una mica de fina
arena menuda, com si fos dins d'una conquilla, ço
que significa que moltes vegades havia caminat vora
la mar, ell tot sol, amb la pena de l'amor i el crit
del vent.
Quant a aquestes guspires de flama que remunten a la jovenesa,
mostren que cada volta que s'unia a una dona
havia caminat de debò moltes hores abans.
Tindrem fruits precoços, enguany.
Odisseas Elitis, Sis i un remordiments pel cel (dins: Set poetes neogrecs. Antologia. Edicions 62, 1988). Traducció de Carles Miralles.
|
 |
| Sitges. Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Riba-roja d'Ebre. Fotografia: Empar Sáez
És el moment d'anar-me'n. Conec un pi que es vincla arran d'una mar. Al migdia regala al cos cansat una ombra feta a la mida de la nostra vida i a la tarda el vent entona una singular cançó en passar a través de les seves agulles, com ànimes que haguessin abolit la mort en el precís instant de començar a esdevenir pell i llavis. Una vegada vaig fer nit al dessota d'aquest arbre. A l'alba jo era un home nou, com tallat aleshores i acabat de sortir de la pedrera.
Ah, si almenys un hom pogués viure així, amb indiferència!
Iorgos Seferis, Fragment del poema: Home
Set poetes neogrecs (Antologia i traducció de Carles Miralles)
Edicions 62, 1988
|
 |
| Pamiers. Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Lo Cailar (Le Caylar). Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Salers (Cantal). Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Leyveau. Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Murol. Fotografia: Empar Sáez |
 |
| Saint Saturnin. Fotografia: Empar Sáez El fred aviva el silenciós viatge d'aquestes pedres. Josep-Ramon Bach, Versions profanes Pagès editors, 2010 |
 |
| Saint Saturnin, Cantal. Fotografia: Ferran d'Armengol
LA FUGA
Un dia
m'aixecaré de l'escriptori
i començaré a allunyar-me de les paraules,
de vosaltres
i de cadascuna de les coses.
Veuré una muntanya a l'horitzó
i hi aniré
fins que la muntanya es quedi enrere.
Després perseguiré un núvol,
i el núvol es quedarà enrere.
El sol també es quedarà enrere
i les estrelles i tot l'univers...
Marin Sorescu, Per entre els dies. Antologia poètica
Traducció de Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli.
Lleonard Muntaner, 2013
|
 |
| Saint-Saturnin (Cantal). Fotografia: Empar Sáez
Fora,
un dia previsible s'ajustava a la sabata dels altres;
les nostres,
dins, repetien des d'un extrem a l'altre el mateix corredor.
Teresa Pasqual, València Nord
Edicions del Buc, 2014 |
 |
| Riba-roja d'Ebre. Fotografia: Empar Sáez 11. És aquest verd extraordinari que estira els braços des de l'aigua buscant el mapa de la llum que et fa saltar la tanca i dir-te que és aquest verd extraordinari d'arròs que creix i de marea plena de l'ombra dels canyissos que ballen àgils i et dibuixen que aquest verd és extraordinari perquè és molt lluny de tot allò.
Marc Romera, L'aigua
labreu edicions, 2009
|
 |
| Brioude. Fotografia: Empar Sáez |
