dijous, 30 de juny de 2022

Sempre hi ha una penúltima finestra

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

 

Sempre hi ha una penúltima finestra
on no hi bat de ple el sol.
Hi pots acostar la cadira, abocar-t'hi
i visitar els records amb els ulls d'ahir.
No és una traïció: els arbres antics
no han mudat el verd ni l'aire ha deixat
de bellugar-ne les mateixes fulles.

Faig córrer la cadira uns minuts enrere
perquè els ulls no es cremin.

Però pesa. La fusta du boscos a dins.



Cèlia Sánchez-Mústich, Mudança endins
Tanit Poesia, 2022



dijous, 23 de juny de 2022

Muy adentro

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

 

Muy adentro
el soplo de lo desconocido
presagia el vuelo
de unas palabras.

Persigue su canción
lo que no tiene voz.



Joan de la Vega, En torno a Issa y otros difuntos
RIL Editores, 2021

dimecres, 15 de juny de 2022

Llum perfecta

Burano. Fotografia: Empar Sáez

 
LLUM PERFECTA


Ets aquí, en tota la teva innocència,
asseguda entre els narcisos, com en una foto,
posant com si el títol fos: «Innocència».
Una llum perfecta t'il·lumina la cara
com un narcís. Com qualsevol d'aquells narcisos,
seria el teu únic abril a la terra
entre els narcisos. Als braços,
com un osset de peluix, el fill acabat de néixer,
tot just començat, fa només unes setmanes, el camí de la innocència.
Mare i fill, com en la sagrada maternitat.
I al teu costat, alçant els ulls, somrient-te,
la filla, dos anys encara tendres. Com un narcís,
acales els ulls cap a ella i li dius alguna cosa.
Paraules que la càmera ha perdut.
                                  El coneixement,
dins el turó on estàs asseguda
un turó com un fortí, voltat d'un fossat més gran que la casa—,
no va arribar al retrat. Mentrestant, l'instant següent,
venint cap a tu com un soldat d'infanteria
que torna a poc a poc d'una terra de ningú,
inclinat sota alguna cosa, mai no et va arribar:
es va fondre, senzillament, en la llum perfecta.


Ted Hughes, Cartes d'aniversari
Traducció de Josep M. Fulquet Vidal
Edicions 62, 1999


***

PERFECT LIGHT


There you are, in all your innocence,
Sitting among your daffodils, as in a picture
Posed as for the title: ‘Innocence’.
Perfect light in your face lights it up
Like a daffodil. Like any one of those daffodils
it was to be your only April on earth
Among your daffodils. In your arms,
Like a teddy bear, your new son,
Only a few weeks into his innocence.
Mother and infant, as in the Holy portrait.
And beside you, laughing up at you,
Your daughter, barely two. Like a Daffodil
Your turn your face down to her, saying something.
Your words were lost in the camera.
                                    And the knowledge
Inside the hill on which you are sitting,
A moated fort hill, bigger than your house,
Failed to reach the picture. While your next moment,
Coming towards you like an infantryman
Returning slowly out of no-man’s-land,
Bowed under something, never reached you –
Simply melted into the perfect light
.


Ted Hughes, Birthday Letters (1998)


dimarts, 7 de juny de 2022

Nua

Burano. Fotografia: Empar Sáez

 NUA


Vestida vas sempre, nuesa,
amb el plaer i dolor vestida
amb millor o pitjor destresa,
desvestida, sempre vestida.

Embolcall immaterial
fet amb fils teixits per la vida,
ben nua amb la impura puresa,
ben nua, dia i nit vestida.



Tònia Passola, Nua
Poesia 3i4, 2019

diumenge, 29 de maig de 2022

Un murmullo interno

Burano. Fotografia: Empar Sáez

 
UN MURMULLO INTERNO


Un murmullo interno
avanza arrastrándose
los pozos se ahogan
las casas se pierden
los bosques reptan 
por la tierra.

     Yo no murmuro
     no quiero 
     arrastrarme.
     No quiero hablar
     de cosas
     que se destruyen.

Un murmullo interno
avanza arrastrándose
a través de todos nosotros.
Animales y personas
se alejan en los remolinos
del agua.

     ¿Y si
     has olvidado
     la palabra
     que vuelve 
     a separar
     las aguas?



Inger Christensen, Luz / Hierba
Traducció de Daniel Sancosmed Masiá
Editorial Sexto Piso, 2021

***


EN INDRE MUMLEN 



En indre mumlen 
maver sig frem 
brønde drukner 
huse farer vild 
skovene kryber 
langs jorden. 

     Jeg mumler ikke 
     jeg vil ikke mave 
     mig frem. 
     Jeg vil ikke tale 
     om ting 
     der går under. 

En indre mumlen 
maver sig frem 
gennem os alle. 
Dyr og mennesker 
hvirvles af sted 
gennem vand. 

     Hvis nu 
     du har glemt 
     ordet 
     der skiller 
     vandene 
     igen.


Inger Christensen, Lys (1962)


divendres, 20 de maig de 2022

Només les línies

Burano. Fotografia: Empar Sáez

 

Només les línies 
discontínues, 
         clots inesperats
         enmig del camí,
donen valor al buit.


Només les línies
que ensopeguen
        obren portes a l'erm;
saben d'absències,
d'afraus de foscor.


Podries creure't
d'un sol traç
         de línia gruixuda
sense clivelles,
sense caus on reposar.

        
Pots creure't,    a més,
que camines
fent-te desfent-te,
com si els paranys
no fossin cosa teva.


Hauries de saber, però,
que una ferida és tan sols
una mancança,
un silenci forçat,
un forat negre per omplir.


Sabràs,         per fi sabràs,
que el buit és només
una espera furtiva
        pendent de respiració,
un instant no viscut,
        un encara.



Enric Umbert-Reixach, Aritmètica llum
Cafè Central & Llibres del Segle, 2021


 

dijous, 12 de maig de 2022

Asserena't dolça herba

Burano. Fotografia: Empar Sáez


Asserena't dolça herba
que lluques de la terra,
no cantis la tendra harmonia
de les coses vivents,
mossega la teva mesura;
puix que el meu cor està trist
no pot oferir cap harmonia.


Asserena't herba verda
no t'enfilis per les séquies
amb el teu cant de llum,
oh, resta sota terra
nua dins la teva llavor
com ho faig jo, sense oferir
herba d'una paraula.


Alda Merini, La Terra Santa (dins: Buidor d'amor)
Traducció de Nora Albert
Edicions Aïllades, 2021


***

Quiètati erba dolce
che sali dalla terra,
non suonare la tenera armonia
delle cose viventi,
mordi la tua misura
perché il mio cuore è triste
non può dare armonia.


Quiètati erba verde
non salire sui fossi
col tuo canto di luce,
oh rimani sotterra
nuda dentro il tuo seme
com'io faccio e non do
erba di una parola.


Alda Merini, La Terra Santa (1984)


divendres, 6 de maig de 2022

Elegia

 

Burano. Fotografia: Empar Sáez

Elegia

   Oh la naturalesa dels àngels blaus,
els cercles de les seves ales felices,
tal volta els he vistos en els meus somnis?
   Oh, sí, quan et vaig estimar,
   quan desitjava tenir-te,
oh els pinacles dolços del paradís,
   les selves del trasbals,
quan m'hi vaig endinsar amb l'ànima oberta
   lacerada d'amor,
oh els indicis dels àngels de Déu,
   les doloroses contrapartides del cor.
Ànima oberta, protegeix les ales:
   jo viatjo dins la immensitat
i la immensitat em torba les pestanyes.
   He vist com un àngel dolç
s'apoderava del teu dolç somriure
i me'l duia a la boca.


Alda Merini, Buidor d'amor
Traducció de Nora Albert
Edicions Aïllades, 2021


***


Elegia


O la natura degli angeli azzurri,
i cerchi delle loro ali felici,
ne vidi mai nei miei sogni?
O Sì, quando ti amai,
quando ho desiderato di averti,
o i pinnacoli dolci del paradiso,
le selve del turbamento,
quando io vi entrai anima aperta,
lacerata di amore,
o i sintomi degli angeli di Dio,
i dolorosi tornaconti del cuore.
Anima aperta, ripara le ali:
io viaggio dentro l'immenso
e l'immenso turba le mie ciglia.
Ho visto un angelo dolce
ghermire il tuo dolce riso
e portarmelo nella bocca.


Alda Merini, Vuoto d'amore (1991)


dilluns, 2 de maig de 2022

Babel, el despertar

Ciutat del Cap. Fotografia: Empar Sáez

BABEL, EL DESPERTAR


Hay mañanas como ésta
en que Babel despierta difícilmente
del lecho legendario de la especie
allí donde una vez fue
sólida raíz de un árbol cuaternario
rugosa piel de un volcán adormecido
lenta mutación de dinosaurio.

       La membrana arcaica del sueño
la envuelve, amniótica.
«No sé qué sueño he soñado, extranjero», me dice,
y en las arrugas de su frente
yo descubro ríos que se secaron
senderos que la arena cubrió.

       Como si hubiera dormido en otro siglo,
       en otra esfera,
       en el fondo enmarañado de un río.
       Como si —innominado planeta—
       estuviera rotando en el cosmos lejano
       después de la explosión inicial
       y por azar hubiera caído
       en este lecho,
       en esta almohada.

       De lo cual conserva sólo una memoria oscura,

sílabas espesas,
lianas que la abrazan.


Cristina Peri RossiBabel bárbara (1991), dins: Poesía reunida
Editorial Lumen, 2005

SALM PRIMER

Murano. Fotografia: Empar Sáez
 

SALM PRIMER


1. Que espantós és a la nit el rostre convex del país negre!

2. Damunt el món hi ha els núvols, pertanyen al món. Damunt els núvols no hi ha res.

3. L'arbre solitari al pedregam deu tenir la sensació que tot és debades. Encara no ha vist mai un arbre. No hi ha arbres.

4. Sempre penso: no som observats. La lepra és l'única estrella, a la nit, abans que es pongui!

5. El vent càlid encara s'esforça a establir relacions, ell, el catòlic.

6. N'hi ha molt pocs com jo. No tinc paciència. El nostre pobre germà Déu-l'hi-pagui va dir del món:  «No fa res.»

7. Ens dirigim a gran velocitat cap a un astre de la via làctia. Hi ha una gran calma a la faç de la terra. El meu cor va massa ràpid. Altrament, tot és en ordre.


Bertolt Brecht, Devocionari domèstic
Traducció de Feliu Formosa
Adesiara Editorial, 2014

***


Erste Psalm


1. Wie erschreckend in der Nacht ist das konvexe Gesicht des schwarzen Landes!

2. Über der Welt sind die Wolken, sie gehören zur Welt. Über den Wolken ist nichts.

3. Der einsame Baum im Steinfeld muß das Gefühl haben, daß alles umsonst ist. Er hat noch nie einen Baum gesehen. Es gibt keine Bäume.

4. Immer denke ich: wir werden nicht beobachtet.
Der Aussatz eines einzigen Sternes in der Nacht, vor er untergeht!

5. Der warme Wind bemüht sich noch um die Zusammenhänge, der Katholik.

6. Ich komme sehr vereinzelt vor. Ich habe keine Geduld. Unser armer Bruder That's-all sagte von der Welt: sie macht nichts.

7. Wir fahren mit großer Geschwindigkeit auf ein Gestirn in der Milchstraße zu. Es ist eine große Ruhe in dem Gesicht der Erde. Mein Herz geht zu schnell. Sonst ist alles in Ordnung.



Bertolt Brecht, Hauspostille


dijous, 28 d’abril de 2022

Primavera

Venècia. Fotografia: Empar Sáez


PRIMAVERA


¿Amb quin propòsit, abril, tornes cada vegada?
No n'hi ha prou amb la bellesa.
Ja no pots calmar-me amb la vermellor
de les fulletes que s'obren, enganxoses.
Sé el que sé.
Sento l'escalfor del sol al clatell mentre
em fixo en les espines dels crocus.
La terra fa bona olor.
Sembla que la mort no existeixi.
Però ¿això, què significa?
No és només que sota terra els cucs es mengin
els cervells dels homes.
La vida en si
no és res,
una copa buida, un tram d'escala sense catifa.
No n'hi ha prou que cada any, sota aquest turó,
l'abril
arribi com un idiota, barbotejant i escampant flors.


Edna St. Vincent Millay, L'amor no ho és tot. Antologia poètica
Traducció de Marcel Riera
Quaderns Crema, 2017


***


SPRING


To what purpose, April, do you return again?
Beauty is not enough.
You can no longer quiet me with the redness
Of little leaves opening stickily.
I know what I know.
The sun is hot on my neck as I observe
The spikes of the crocus.
The smell of the earth is good.
It is apparent that there is no death.
But what does that signify?
Not only under ground are the brains of men
Eaten by maggots.
Life in itself
Is nothing,
An empty cup, a flight of uncarpeted stairs.
It is not enough that yearly, down this hill,
April
Comes like an idiot, babbling and strewing flowers.


Edna St. Vincent Millay, Second April (1921)


diumenge, 17 d’abril de 2022

Luz

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

 LUZ


I


Reconozco de nuevo
una luz en el idioma
las palabras cerradas
que están para ser amadas
y repetirlas hasta hacerlas sencillas
Un cisne que lleva volando
tus ojos hacia el sol
es una vez más
la profecía de un milagro

En la palabra se consigue
reconocer la luz
acto inconcebible
del hombre a la mujer
Una palabra que transforma
tu mente en un cisne
es lo bastante simple 
para dar forma a un huevo
Y el idioma que se encierra
en el huevo
tiene alas que lo sustentan
desde el nacimiento hasta la luz
Y el sol está para ser amado


Inger Christensen, Luz / Hierba
Traducció de Daniel Sancosmed Masiá
Editorial Sexto Piso, 2021


***


Lys


 I 

Jeg genkender atter
en lysning i sproget
de lukkede ord
som er til for at elskes
og gentages ind til det enkle
En svane som folder sig
sammen om ægget
er endnu et ekko
af skabelsen i os
Og svanen som flyver
dit øje mot solen
er endnu engang
profeti om et under

Det lykkes i ordet
at genkende lyset
ufattelig handling
fra manden til kvinden
Et ord som forvandler
dit sind til en svane
har enkelhed nok
til at forme et æg
Og sproget som lukker sig
inde i ægget
har vinger som bærer
fra fødsel til lys
Og solen er til for at elskes


Inger Christensen, Lys (1962)


dimarts, 12 d’abril de 2022

A la muda veu de l'àngel

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

 
III


A la muda veu de l'àngel

                         creix la paraula de la neu.

Enllà de la nit on s'ajoca

                           el blau ocell alatrencat.

Enllà del mar que es juga als daus

                                   la memòria de les brànquies,

vent d'una música sola,

                       cant i ceguesa desllunada.

Al clos del cel només s'escolta

                               l'esquer sord de l'infinit.


                                       (La veu de l'àngel)

Jaume Pont, Enlloc
Proa Edicions, 2007

diumenge, 10 d’abril de 2022

Fragments alçats pel vent

Venècia. Fotografia: Empar Sáez


En aquesta nit,
en aquest instant d'aquesta nit,
crec que fins i tot si els déus calessin foc
al món,
sempre en restaria una brasa
per tornar a florir com una rosa
en l'inconegut.

No soc pas jo qui ho ha pensat ni qui ho ha dit,
sinó aquesta nit d'hivern,
sinó un instant, que ja ha passat, d'aquesta nit d'hivern.


Philippe Jaccottet, Quadern de verdor
Traducció d'Antoni Clapés
Adia Edicions, 2021

***


En cette nuit,
en cet instant de cette nuit,
je crois que même si les dieux incendiaient
le monde,
il en resterait toujours une braise
pour refleurir en rose
dans l’inconnu.

Ce n’est pas loi qui l’ai pensé ni qui l’ai dit,
mais cette nuit d’hiver,
mais un instant, passé déjà, de cette nuit d’hiver.


Philippe Jaccottet, Cahier de verdura (1990)


dimarts, 5 d’abril de 2022

Al capità Roald Amundsen

Burano. Fotografia: Empar Sáez


AL CAPITÀ ROALD AMUNDSEN QUE ES VA PERDRE AL POL NORD


T'amagava un secret
encara
la mar de neu
La descoberta del seu revers
i tu embolicat en aquella mortalla blanca
Oh silenci glaçat!
vinga repetir a les oïdes del món
el crit victoriós
                  Terra!



Manoel Antonio, De quatre a quatre i altres textos
Traducció de Joan Puigdefàbrega
Lleonard Muntaner, Editor, 2020


dimecres, 30 de març de 2022

Oblit


Venècia. Fotografia: Empar Sáez


OBLIT
Allá, allá lejos;
Donde habite el olvido.

Luis CERNUDA 

L'arbre escolta pels seus ulls innombrables
La rosada acarona pel seu contacte humit
Em torc els llavis amb anemones i lliris
El foc lluita amb el líquid i el venç
Mortal visc dins la llum l'aire el temps
En la respiració es conjuguen verb i veu
La substància de l'inexistent m'alimenta
No ho veus? La cendra s'ha fet cristall
Ho pots ben creure perquè és impossible



Biel Mesquida, Carpe Momentum
Cafè Central / Eumo Editorial, 2021

dissabte, 26 de març de 2022

Escolt el blues

Burano. Fotografia: Empar Sáez


Escolt el blues de la solpostada.
Les seves notes són orfebreria.
Són efluvis, ecos llunyans
i amorosos dels pares.
¿Qualcú condescendent, qualque música
els deu agombolar mentre caminen
a les palpentes pels deserts de no-res?


Antoni Vidal Ferrando, Si entra boira no tendré on anar
Edicions Proa, 2022

dissabte, 19 de març de 2022

L'àngel de les mans


Murano. Fotografia: Empar Sáez

L'àngel de les mans


Una finestra oberta al bosc, una renglera d'ametllers, una duella, un radiolari. Camp a través, un llapis de presències, uns ulls color de vent, un apilament de pedres sense cara, unes fulles odoroses, un esborrany fet amb grafit i al fons un llarg pinar, l'espatlla de la muntanya, un cel rogenc, un cel en flames.   
Et mires dins l'espill i saps que ets tu, després mires el meu rostre i somrius, però tot d'una et gires cap a mi per comprovar que hi sóc.
Espontànies, les mans, l'àngel de les mans, el seu bellugueig, la primera dansa, un gest d'albat que, agafant-se al buit, no sap que atrapa l'existència. 


Ricard Martínez Pinyol, La inspiració i el cadàver
Editorial Moll, 2010

dilluns, 7 de març de 2022

Com entre l'esperit i el cos

Venècia. Fotografia: Empar Sáez


Com entre l'esperit i el cos


Com entre l'esperit i el cos
entre el sentit i la paraula que l'oculta
hi ha una gran confusió,
com si es tractés d'un sol miracle
inseparable,
quan el miracle és la separació mateixa,
l'instant en què la carn de la paraula cau
dels ossos blancs i secs
del sentit,
i descobrim
que l'ànima sempre ens ha unit
molt més que la sang.


Ana Blandiana, Variacions sobre un tema donat
Traducció de Corina Oproae
Cafè Central & Eumo Editorial, 2021

***


Ca între spirit şi trup


Ca între spirit şi trup
Între sens şi cuvântul care-l ascunde
E o mare confuzie,
Ca şi când ar fi un singur miracol
De nedespărţit,
Când miracolul e chiar despărţirea,
Clipa când carnea cuvântului cade
De pe oasele albe, uscate
Ale înţelesului,
Şi descoperim
Că întotdeauna sufletul ne-a legat
Mai mult decât sângele.


Ana Blandiana, Variaţiuni pe o temă dată (2018)


divendres, 4 de març de 2022

La poesia

Venècia. Fotografia: Empar Sáez


LA POESIA


Si us l’hagués d’explicar amb plena comparança,
diria que és, com si, de sobte, no esperant-ho.
us trobàsseu enduts al fons clement i simple
de l’acte de l’amor, quan un fruit us traspassa,
i els ulls se us desentelen, i la llum sona a trossos,
i us sentiu les mans breus i carregades d’obra
i en la llengua un adàmic pregust d’algunes salvatges,
i visiten el crit plomes i alevosies,
i enmig de la memòria una font es concentra,
i us coronen campanes, i hi ha un saber d’orígens
tàcit en vostres gestos, en els camins que hi porten...


Joan Fuster, Terra en la boca (1953), dins: Set llibres de versos
Edicions Tres i Quatre, 1987


dimarts, 15 de febrer de 2022

Deseo

El Vendrell. Fotografia: Empar Sáez


DESEO



Amaneció lloviendo en Barcelona
—ciudad de aguas escasas—.
Hilos transparentes
agujas de araña
se descolgaban lentamente.
Sostuve el cielo con las manos
con los sueños con el pensamiento.
Una oración
una pequeña súplica
una demanda:
que las aguas no se detuvieran
hasta tu llegada
para flotar contigo en el diluvio.



Cristina Peri RossiEstrategias del deseo (2004),  dins: Poesía reunida
Editorial Lumen, 2005

diumenge, 13 de febrer de 2022

On? Quan? Per què?

Púbol. Fotografia: Empar Sáez

On? Quan? Per què?


«Si Déu és l'univers, Ell és el do suprem, fet a Déu, per Déu mateix», deia un savi.

Morir de no res després d'haver viscut de tot.
Derisió.
Celebrar la rosa i perir d'una punxada d'espina.

El dia ens segueix.

«Oh certitud de la font, enmig de la sorra.
»Déu és certitud  —deia un savi—. Ell és el pou.
»Dues certituds es disputen el desert. L'una és d'aigua; l'altra,
de pols.»

Deia: «La mort és, potser, de Déu, el pensament més fred».

«Envellir: la vida comença a oblidar-me; la mort, a reconèixer-me», havia escrit.

«El dolor —deia un savi— és el llibre més vast, ja que conté tots els llibres.»

La vida s'escriu amb la saba dels nostres arbres.
La mort es llegeix en les seves fulles esgrogueïdes.

Acaricia la teva ànima. Acaricia el teu llibre. Tots dos estan assedegats de tendresa.

«A dues passes de mi, hi ets tu. A dues passes de tu, hi és ell. A dues passes d'ell, hi érem nosaltres», deia un savi.

Generositat de l'invisible.
La nostra gratitud és infinita.

El criteri és l'hospitalitat.


Edmond Jabès, El llibre de l'hospitalitat
Traducció de David Cuscó i Escudero
Editorial Flâneur, 2019

***

Où? Quand? Porquoi?


« Si Dieu est l'univers, Il est le suprême don, fait à Dieu, par Dieu même », disait un sage.

Mourir de rien après avoir vécu de tout.
Dérision.
Célébrer la rose et périr d'une piqûre d'épine.

Le jour nous suit.

« Ô certitude de la source, au milieu des sables.
« Dieu est certitude — disait un sage —. Il est le puits.
« Deux certitudes se disputent le désert. L'une est d'eau ; l'autre, de poussière. »

Il disait : « La mort est, peut-être, de Dieu, la plus froide pensée. »

« Vieillir : la vie commence à m'oblier ; la mort, à me reconnaître », avait-il écrit.

« La douleur — disait un sage — est le livre le plus vaste, car il contient tous les livres. »

La vie s'écrit avec la sève de nos arbres.
La mort se lit dans leurs feuilles jaunies.

Caresse ton âme. Caresse ton livre. Tous deux sont assoifflés de tendresse.

« À deux pas de moi, il y a toi. À deux pas de toi, il y a lui. À deux pas de lui, il y avait nous », disait un sage.

Générosité de l'invisible.
Notre gratitude est infinie.

Le critère est l'hospitalité.



Edmond Jabès, Le livre de l'Hospitalité
Éditions Gallimard, 1991



dilluns, 31 de gener de 2022

Cuatro

Púbol. Fotografia: Empar Sáez


 CUATRO


Yo te estaré esperando al borde del silencio.
Mis manos, sin espinas, tendrán olor de alba
tendiéndose al ocaso con nostalgia punzante.
Y tú vendrás con la luz en la espalda.
Y amanecerá de modo inverso,
y las rosas del viento caerán desorientadas
en un escorzo tímido de guía equivocado.

Y todo mi silencio florecerá de extrañas
palabras olvidadas,
quedándose mi yo de ahora arrodillado
frente a mi yo de entonces, trascendente
de amanecer y estrella.

Y toda la distancia en la mano de un niño
será un pájaro tibio que se duerme.

Y este tu yo de ahora dirá adiós con la mano
a ese tu yo de entonces, completo como un mundo.



Julia Uceda, Mariposa de cenizas (1959), dins: En el viento, hacia el mar (1959-2002)
Fundación José Manuel Lara, 2002

dimarts, 25 de gener de 2022

Los grandes ciclos

El Vendrell

 LOS GRANDES CICLOS


                   II

En la bruma hay árboles que nadie ve.
(La nieve está hecha de silencio y de eternidad:
me cubres, con tu presencia, y yo me recojo.)



                   III

La nieve es la gran ordenadora.
Inmensos parques desiertos donde se extienden palacios de cristal
y árboles irreales;
las estatuas se recortan en el hielo
como sobrevivientes de una gran catástrofe.



Cristina Peri RossiEuropa después de la lluvia (1987), dins: Poesía reunida
Editorial Lumen, 2005


diumenge, 23 de gener de 2022

Art poètica

Púbol. Fotografia: Empar Sáez

 

ART POÈTICA


Alguna cosa més que el do de síntesi:
veure en la llum el trànsit de la llum.



Pere Gimferrer, Com un epíleg (1980) dins: Marea solar, marea lunar
Ediciones Universidad de Salamanca, 2000