dilluns, 26 de març del 2012

Allà seràs

Estocolm. Fotografia: Empar Sáez

Passaré per la Piazza di Spagna

Farà un cel serè.
Els carrers s’obriran
sobre el turó de pedra i pinedes.
El tumult dels carrers
no mudarà l’aire parat.
Les flors arrosades
de colors a les fonts
faran l’ullet com dones
divertides. Escales,
terrasses i orenetes
cantaran sota el sol.
S’obrirà aquell carrer,
la cançó de les pedres,
bategarà el cor estremint-se
com l’aigua de les fonts –
serà aquesta la veu
que enfilarà la teva escala.
Les finestres sabran
el perfum de la pedra
i de l’aire del matí.
Es badarà una porta.
El tumult dels carrers
serà el tumult del cor
en la llum esmorteïda.

Allà seràs – límpida i quieta.

Cesare Pavese, Vindrà la mort i tindrà els teus ulls
(Traducció: Joan Tarrida)
Edicions 62, 1991

***

Passerò per Piazza di Spagna

Sarà un cielo chiaro.
S’apriranno le strade
sul colle di pini e di pietra.
Il tumulto delle strade
non muterà quell’aria ferma.
I fiori spruzzati
di colori alle fontane
occhieggeranno come donne
divertite. Le scale
le terrazze le rondini
canteranno nel sole.
S’aprirà quella strada,
le pietre canteranno,
il cuore batterà sussultando
come l’acqua nelle fontane –
sarà questa la voce
che salirà le tue scale.
Le finestre sapranno
l’odore della pietra e dell’aria
mattutina. S’aprirà una porta.
Il tumulto delle strade
sarà il tumulto del cuore
nella luce smarrita.

Sarai tu – ferma e chiara. 

Cesare Pavese

dilluns, 19 de març del 2012

Murs

Terrassa. Fotografia: Empar Sáez

Murs

Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,
m’han bastit a l’entorn grans i altes muralles.

I m’estic ara aquí i em desespero.
No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,

perquè tenia tantes coses per fer, allà a fora.
Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!

Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;
sense jo adonar-me’n em van tancar lluny del món.


Konstandinos P. Kavafis, Poemes
Traducció: Alexis E. Solà

dimarts, 13 de març del 2012

llum

Toledo. Fotografia: Ricard Galceran


Trobar un lloc desconegut
-il·luminada foguera-
abraçar-nos a la llum vibrant.
Tornar a cobejar el llamp de sol,
l’ànsia incandescent;

sentir despuntar l’herba
damunt la cendra estricta dels dies.

Empar

dijous, 8 de març del 2012

Un lloc a l'ombra

Estocolm. Fotografia: Empar Sáez


Un lloc a l’ombra

Sense pell, en un lloc a l’ombra, visc.
Desnuada de mi,
amb els dits cabdellats
a la madeixa de la mort
mentre escolto les hores sense veu,
amb la finestra oberta al vent glaçat
enmig d’un naufragi de núvols.
Em sé terra de nit i pols crepuscular,
acer d’estrella i ombra,
el so desafinat dels meteors.
Saliva de cuc, boca de llimac, em sé,
un bri cansat de fum, la cicatriu del foc.
Als fils gelats del vent, estenc el meu vestit:
la pell que sobreviu llagada
en aquest lloc a l’ombra.

M. Rosa Font, Un lloc a l’ombra


dissabte, 3 de març del 2012

Insomne

Budapest, Hongria. Fotografia: Empar Sáez


Si el mateix somni
et foragita del somni,
si t’obre de cop els ulls
i s’estronca el bes,

hi ha un tornar a submergir-se
en l’aigua densa del son,
cercar el petó

suspès 

en illes dolces de llavis,

o sinó, alenar
amb els dits el migrat aire,

abismar-se

en el buit emergent
d'una boca insomne.

 Empar