Vidre

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

Vidre

et vaig veure rere el vidre

quan t'hagi passat un desert pel damunt

espolsaré en qualsevol moment la sorra

i et miraré sense haver d'inventar res

les flors del vestit sempre porpres

el vestit sempre despenjat ahir a la nit de l'armari

però quan dormo m'aturo al vidre

i a la fusta que els homes es van recolzar a les espatlles

omplo el taüt de mort perquè no hi puguis cabre

et somio viva

Teresa Colom, La meva mare es preguntava per la mort (Pagès editors, 2012)

Ahir ja tenia els ulls oberts

Folgueroles. Fotografia: Empar Sáez

Ahir ja tenia els ulls oberts

i avui tinc moltes històries que comencen i acaben.

Cadascuna ancorada en la vinent

i totes en mi.

Ara són inalterables com l'expressió d'una nina.

Nines que continuen de peu en les poselles d'una habitació

que fa temps que va deixar de ser meva.

N'hi ha d´èpoques fosques

i de les d'èpoques fosques moltes riuen,

i se'm fa estrany

però recordo aquelles rialles.

Era feliç?

Reia com els colors insòlits presos per una flor

forçada per la supervivència.

Teresa Colom, On tot és vidre (Pagès editors, 2009)