 | ||
| Boren. Fotografia: Empar Sáez |
Aquest estrip soterrat
que duc a les costelles
liquat i fred
com nit de bastards
a l'ampit
d'altres tenebres,
i el verí lent
que amuntega
sota l'òrbita del mal,
rere els munts
de fullaraca,
trinxant tiges
al fossar;
aquest alè
de condemna
que s'arrapa
al meu miratge
sense cap signe
a l'escut,
ploma i fulla
indestriables;
la cicatriu tan llarga
que em cus
del braç al cor,
que s'esbrava
quan ve el fred,
que supura
a prop de l'aigua;
garbell sec de fonollar,
un gaig malalt
en la runa;
aquest glop, a traició,
de l'ombra
que m'acompanya;
tal vegada sigui això,
el que en diuen amargura.
Sílvia Armangué, Estats del metall
