dissabte, 29 de febrer del 2020

¡I si después de tantas palabras...

Esterri d'Àneu. Fotografia: Empar Sáez



¡Y si después de tantas palabras...



¡Y si después de tantas palabras,
no sobrevive la palabra!
¡Si después de las alas de los pájaros,
no sobrevive el pájaro parado!
¡Más valdría, en verdad,
que se lo coman todo y acabemos!

¡Haber nacido para vivir de nuestra muerte!
¡Levantarse del cielo hacia la tierra
por sus propios desastres
y espiar el momento de apagar con su sombra su tiniebla!
¡Más valdría, francamente,
que se lo coman todo y qué más da...!

¡Y si después de tanta historia, sucumbimos,
no ya de eternidad,
sino de esas cosas sencillas, como estar
en la casa o ponerse a cavilar!
¡Y si luego encontramos,
de buenas a primeras, que vivimos,
a juzgar por la altura de los astros,
por el peine y las manchas del pañuelo!
¡Más valdría, en verdad,
que se lo coman todo, desde luego!

Se dirá que tenemos
en uno de los ojos mucha pena
y también en el otro, mucha pena
y en los dos, cuando miran, mucha pena...
Entonces... ¡Claro!... Entonces... ¡ni palabra!


César Vallejo, Poemas humanos (dins: Poemas en prosa. Poemas humanos. España, aparta de mí este cáliz, Editorial Losada, 2010).


diumenge, 16 de febrer del 2020

Jo no esclafo la corol·la de miracles del món

Reus. Fotografia: Empar Sáez


JO NO ESCLAFO LA COROL·LA DE MIRACLES DEL MÓN


Jo no esclafo la corol·la de miracles del món
i no mato
amb la ment els misteris que trobo
pel camí
en flors, en ulls, sobre llavis o tombes.
La llum dels altres 
ofega l'embruix de l'impenetrable ocult
en abismes de foscor,
però jo,
jo, amb la meva llum, eixamplo el misteri
-i com la lluna, que amb els raigs blancs 
no minva, sinó que tremolosa
estén encara més els secrets de la nit,
així jo enriqueixo l'obscur horitzó
amb llargs tremolors de sagrat misteri
i tot allò incomprensible
es torna encara més incomprensible
sota els meus ulls,
-perquè jo estimo
flors i ulls i llavis i tombes.

Lucian Blaga, Els poemes de la llum
Traducció de Corina Oproae
Cafè Central & Llibres del Segle, 2016

***


EU NU STRIVESC COROLA DE MINUNI A LUMII


Eu nu strivesc corola de minuni a lumii
şi nu ucid
cu mintea tainele, ce le-ntâlnesc
în calea mea
în flori, în ochi, pe buze ori morminte.
Lumina altora
sugrumă vraja nepătrunsului ascuns
în adâncimi de întuneric,
dar eu,
eu cu lumina mea sporesc a lumii taină -
şi-ntocmai cum cu razele ei albe luna
nu micşorează, ci tremurătoare
măreşte şi mai tare taina nopţii,
aşa îmbogăţesc şi eu întunecata zare
cu largi fiori de sfânt mister
şi tot ce-i neînţeles
se schimbă-n neînţelesuri şi mai mari
sub ochii mei-
căci eu iubesc
şi flori şi ochi şi buze şi morminte.


Lucian Blaga, Poemele Luminii, 1919


dissabte, 8 de febrer del 2020

EMET

Selfoss. Fotografia: Empar Sáez

EMET


Here we are for the last time face to face
thou and I, Book,
en pau descansa ara, i tu, lector,
no demanis res pus al seu cor cansat

que allò que pot donar-te, allò que et roba;
petits detalls entre l'esperit i la carn.
Perquè la literatura és una art
fosca de lladres que roben a lladres.

Sents la llum de la seva boca, unes veus
mortes eternament repetides
que es desprenen de vides passades,
com la teva aturades, com la teva perdudes?

Ah, sí, és clar, el real. Dins els ulls
i dins el cor, tan a prop i tan lentament
que basta estar-hi atent perquè segur
que algun sentit ha de tenir o algun sentiment.

Ho sé, també he anat a bars i a altres llocs
igualment reals. I he tingut
una vida o més. Però és hora que parlis
tu, llibre. Jo ja ho he dit.

Principalment per escrit però
ningú ni els consellers en les
assemblees ni els herois sota el cel
sap qui va rebre tal càrrega, si tu o si jo.

Per això, jo, Iehuda Loew ben Bezalel,
vaig gravar al meu front els caràcters
de la mort i de la veritat. Protegeix-los bé;
i protegeix-te'n, si pots.

Perquè és de nit i som tots sols nosaltres dos,
lectura i escriptura,
creador i creatura,
en la mateixa veu innombrable.


Manuel António Pina, Els llibres
Traducció de Gabriel de la S.T.Sampol
Cafè Central i Eumo Editorial, 2006


***


EMET


Here we are for the last time face to face
thou and I, book, 
descansa agora em paz, e tu, leitor, 
não peças mais ao seu cansado coração

do que ele pode dar-te, o que te rouba: 
pequenos detalhes entre o espírito e a carne.
Porque a literatura é uma arte
escura de ladrões que roubam a ladrões.

Ouves a luz da sua boca, vozes
mortas eternamente repetidas
desprendendo-se de passadas vidas,
como a tua paradas, como a tua perdidas?

Ah sim, claro, o real. Pelos olhos dentro
e pelo coração dentro, tão perto e tão lento
que basta estar atento que decerto
algum sentido há-de fazer ou algum sentimento.

Eu sei, também tenho ido a bares e outros lugares
igualmente reais. E tenho tido
uma vida ou mais. Mas é tempo de falares
tu, livro. Eu tenho dito.

Principalmente por escrito mas
ninguém nem os conselheiros nas
assembleias nem os heróis sob o céu
sabe quem recebeu tal carga, se tu se eu.

Por isso eu, Yehuda Loew ben Bezaiel,
gravei na tua fronte os caracteres
da morte e da verdade. Protege-os bem;
e protege-te deles, se puderes. 

Porque é de noite e estamos ambos sós, 
leitura e escritura, 
criador e criatura, 
na mesma inumerável voz.


Manuel António Pina, Os libros