divendres, 30 de juliol del 2021

Més sobre la Terra

Peramola (Alt Urgell). Fotografia: Empar Sáez

 
5. MÉS SOBRE LA TERRA


Incomprensibles són les coses d'aquesta terra.
La seducció de les aigües. La seducció de les fruites.
La seducció de dos pits i dels llargs cabells d'una donzella.
En el rosa, en el vermelló, en el color de les tolles
Com tan sols tenen els Llacs Verds a Wilno.
I la multitud inabastable pul·lula, es reuneix
Als replecs de l'escorça de l'arbre, en l'ull del telescopi,
Nua, es reuneix per celebrar conjuntament les noces,
El guspireig dels ulls, una sola dansa
En l'element de l'aire, de la terra, del mar i de les grutes subterrànies,
Perquè per un instant no hi hagi mort
I el temps no es desfaci com el fil d'un cabdell llençat a l'abisme.


Czeslaw Milosz, Terra inabastable (1984) dins: Travessant fronteres. Antologia poètica 1945-2000
Traducció de Xavier Farré
Edicions Proa, 2006

dimecres, 28 de juliol del 2021

Conec un home

Riudecanyes (Baix Camp). Fotografia: Empar Sáez


CONEC UN HOME


Conec un home
que va fotografiar el paisatge que veia
des de la finestra d'una habitació on havia estimat,
i no pas la cara de qui va estimar.



Iehuda AmikhaiPoemes de cos i d'ànima
Traducció de Manuel Forcano
Adesiara Editorial, 2018

diumenge, 25 de juliol del 2021

No tinc res a dir

Púbol. Fotografia: Empar Sáez

 

NO TINC RES A DIR


No tinc res a dir sobre la guerra,
no tinc res a afegir, em fa vergonya.

Als coneixements que he assimilat al llarg de la meva vida
renuncio ara, com un desert que ha renunciat a l'aigua.
Oblido noms que mai no hauria pensat
que oblidaria.

I a causa de la guerra torno a dir
en nom de la dolçor última i simple:
el sol gira al voltant de la terra, sí,
la terra és plana com un tauló perdut i surant, sí,
hi ha Déu al cel, sí.


Iehuda Amikhai, Poemes de cos i d'ànima
Traducció de Manuel Forcano
Adesiara Editorial, 2018

dissabte, 17 de juliol del 2021

Grills

 

Santa Maria de Besora. Fotografia: Empar Sáez

GRILLS


La casa és plena de grills
que sonen com rellotges exhausts
descompassats. També és així

com sonen els temps que vivim
mentre callen els justos
com si no tinguessin res a dir.

Al Pèlion vaig sentir-ne una volta
excavant a correcuita una cova
durant la nit. Però la plana

del destí ja l'hem passada
i ara ens coneixeu i us coneixem
des dels homes hiperboris

fins als negres de l'equador
que tenen cos però no ment
i criden quan senten dolor.

També jo en sento i en sentiu vosaltres
però  no cridem, ni tan sols
xiuxiuegem, perquè

la maquinària és ràpida
en el terror i en el menyspreu
en la vida i en la mort,

la casa és plena de grills.

Pretòria, 16 de gener del 42


Iorgos Seferis, Diaris de bord
Traducció de Joan Frederic Calabuig
Adesiara Editorial, 2019



dimarts, 6 de juliol del 2021

Vosaltres, els espectadors

Púbol. Fotografia: Empar Sáez

 

VOSALTRES, ELS ESPECTADORS


sota la mirada dels quals es va matar,
com quan també sentim que ens miren a l'esquena,
així sentiu al vostre cos
les mirades dels morts.

¿Quants ulls de moribunds us miraran
quan dels amagatalls colliu una violeta?
¿Quantes mans aixecades, suplicants,
al brancatge, entortolligat com el martiri,
dels vells roures?
¿Quant record creix dins la sang
del sol de la tarda?

Oh les cançons de bressol no cantades
sentint el nocturn parrupeig de la tórtora...
Més d'un hauria pogut fer baixar estrelles,
ara per ell ho ha de fer la vella font!

Vosaltres, els espectadors,
que no vau aixecar cap mà assassina,
però que la pols del vostre anhel
no vau remoure,
que us vau aturar allà on es transforma
en llum.


Nelly Sachs, Als estatges de la mort
Traducció de Feliu Formosa
Adesiara Editorial, 2021


***


IHR ZUSCHAUEDEN 


Unter deren Blicken getötet wurde. 
Wie man auch einen Blick im Rücken fühlt, 
So fühlt ihr an eurem Leibe 
Die Blicke der Toten. 

Wieviel brechende Augen werden euch ansehn 
Wenn ihr aus den Verstecken ein Veilchen pflückt? 
Wieviel flehend erhobene Hände 
In dem märtyrerhaft geschlungenen Gezweige 
Der alten Eichen? 
Wieviel Erinnerung wächst im Blute 
Der Abendsonne? 

O die ungesungenen Wiegenlieder 
In der Turteltaube Nachtruf - 
Manch einer hätte Sterne herunterholen können, 
Nun muß es der alte Brunnen für ihn tun! 

Ihr Zuschauenden, 
Die ihr keine Mörderhand erhobt, 
Aber die ihr den Staub nicht von eurer Sehnsucht 
Schütteltet, 
Die ihr stehenbliebt, dort, wo er zu Licht 
Verwandelt wird. 


Nelly Sachs, In den Wohnungen des Todes (1947)


dilluns, 5 de juliol del 2021

Una sola nota musical para Hölderlin

Baix Empordà. Fotografia: Empar Sáez

 
UNA SOLA NOTA MUSICAL PARA HÖLDERLIN


Si pierdo la memoria, qué pureza.
En la azul crestería la tarde se demora,
retiene su oro en mallas lejanísimas,
cuela la luz por un resquicio último, se extiende y me delata
como un arco que tiembla sobre el aire encendido.
¿Qué esperaba el silencio? Príncipes de la tarde, ¿qué palacios
holló mi pie, qué nubes o arrecifes, qué estrellado país?
Duró más que nosotros aquella rosa muerta.
Qué dulce es al oído el rumor con que giran los planetas del agua.



Pere Gimferrer, Arde el mar (1966) dins: Marea solar, marea lunar
Ediciones Universidad de Salamanca, 2000