Intentes donar forma a l'enyorança

Braemar. Fotografia: Empar Sáez

Intentes donar forma a l'enyorança   fassers

campanes   piques d'aigua

beneita   d'un poble desaparegut

sota encenalls

de culpes   Perquè

si bé

has aconseguit sobreviure

entre les cendres

dels somnis

de la fe

saps

que pot matar-te   el refrec

llunyà   de les ales d'una papallona.

Antònia Vicens, Agafa la teva creu

LaBreu Edicions, 2025
 

No em cerquis

Orbaizeta. Fotografia: Empar Sáez

No em cerquis  Soc feliç amb les filles de la dona

tostemps

prenyada  Les que no volen néixer

i converteixen el seu úter

en un camp 

de conreu

immens  Amb la mare florint

enmig

del

blat  O bé refent-se au

viatgera      Pare

sobre el taüt

dins la tomba oberta

un aplec d'ànimes  Canten a cor.

Antònia Vicens, Pare què fem amb la mare morta

LaBreu Edicions, 2020 

és que a vegades a un pescador

Tavertet. Fotografia: Empar Sáez

és que a vegades a un pescador
se li romp
el fil   i et quedes al fons de
la mar
amb l'ham clavat 
a les genives


Antònia Vicenç, Fred als ulls (Cafè Central/Eumo Editorial, 2015)

dRESSORGIR

Pamiers. Fotografia: Empar Sáez

dRESSORGIR

No coneixes la veu que

                        imperiosa a l'alba et diu

camina.

Camines.

Pel viarany queden trossos dels teus ulls.

A les vores entre albons

llacor de venes

obertes. I quan la llum del dia fuig

els arbres surten a fer la seva ronda.

Allà a on hi havia un taronger hi creix

un fantasma.

Allà a on hi havia un ullastre hi creix

un fantasma.

Allò que només era nigul borrer

ara és cadolla pudent amb el

compostatge de tots els somnis.

Antònia Vicens, Sota el paraigua el crit (Lleonard Muntaner, Editor, 2013)