Erràtica

Dunvegan. Fotografia: Empar Sáez

ERRÀTICA

Els vespres se't van cavant

sota l'ull. Amb el llavi re-

collides síl·labes —bella

rodona sense so —

ajuden l'estrella reptant

al mig d'elles. La pedra,

antany arranada als polsos, aquí s'obre:

a prop de tots

els sols

escampats, ànima,

tu eres, dins l'èter.

Paul Celan, La Rosa de Ningú

Traducció d'Arnau Pons

LaBreu Edicions, 2025

***

ERRATISCH


Die Abende graben sich dir
unters Aug. Mit der Lippe auf-
gesammelte Silben - schönes,
lautloses Rund - 
helfen dem Kricchstern 
in ihre Mitte. Der Stein,
schläfennah einst, tut sich hier auf:

bei allen 
versprengten
Sonnen, Seele,
warst du, im Äther.


Paul Celan, Die Niemandsrose (1963)

Una estrella de fusta

Murat. Fotografia: Empar Sáez

UNA ESTRELLA DE FUSTA, blava,

feta de petits rombes. Avui, per

la més jove de les nostres mans.

La paraula, mentre

fas precipitar sal de la nit i la mirada

cerca de nou el fals sol:

Una estrella, posa-la,

posa l'estrella dins la nit.

(—Dins la meva, dins 

la meva.)

Paul Celan, Reixes de llengua

Traducció d'Arnau Pons

LaBreu Edicions, 2019

***

EIN HOLZSTERN,blau,
aus kleinen Rauten gebaut. Heute, von
der jüngsten unserer Hände.

Das Wort, während
du Salz aus der Nacht fällst, der Blick
wieder die Windgalle sucht:

- Ein Stern, tu ihn,
tu den Stern in die Nacht.

(- In meine, in
meine.)

Paul Celan, Sprachgitter

Et conec, ets la que es vincla greument

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

(Et conec, ets la que es vincla greument;
jo el perforat, sóc el teu servent.
On flameja el mot que ens testimonia?
Tu  —del tot, del tot real. Jo  —del tot follia.)


Paul Celan, Cristall d'alè 
Traducció: Arnau Pons


***

(Ich kenne dich, du bist die tief Gebeugte,
ich, der Durchbohrte, bin dir untertan.
Wo flammt ein Wort, das für uns beide zeugte?
Du—ganz, ganz wirklich. Ich—ganz Wahn.)

Paul Celan, Atemkristall

Et veiem

Vico del Gargano. Fotografia: Empar Sáez

Et veiem 

Et veiem, cel, et veiem. 

Bòfega rere bòfega, 

tu les vas fent brotar, 

pústula rere pústula. 

Així fas créixer l’eternitat. 

Et veiem, terra, et veiem. 

Ànima rere ànima, 

tu les vas abandonant, 

ombra rere ombra. 

Així respiren els incendis del temps. 

Paul Celan, De llindar en llindar 

Traducció: Arnau Pons 

LaBreu Edicions, 2012

***

Wir sehen dich 

Wir sehen dich, Himmel, wir sehn dich. 

Pocke um Pocke 

treibst du hervor, 

Pustel um Pustel. 

So mehrst du die Ewigkeit. 

Wir sehen dich, Erde, wir sehn dich. 

Seele um Seele 

setzest du aus, 

Schatten um Schatten. 

So atmen die Brände der Zeit. 

Paul Celan, Von schwelle zu schwelle

Llunyanies

Nàpols. Fotografia: Empar Sáez

Llunyanies 

Els ulls fits en els ulls, a la fresca, 

comencen també això: 

conjuntament 

respiren el vel 

que l’un a l’altre ens oculta, 

quan el vespre es disposa a amidar 

el que encara separa 

cada forma que pren 

de cada forma 

que a tots dos ens ha prestat.

 Paul Celan, De llindar en llindar

Alló escrit

Caldes de Malavella. Fotografia: Empar Sáez

ALLÓ ESCRIT és balma, allò 

parlat, verd mar, 

crema dins les badies, 

dins els 

fluïdificats noms 

s’agiten les roasses,

dins l’allargassat enlloc, aquí, 

dins la membrança d’es- 

tridents campanes dins – on, però?, 

qui 

dins aquest 

quadrat d’ombres 

respira, qui 

per sota 

resplendeix, resplendeix, resplendeix? 

Paul Celan, Poemes 

Traducció: Karen Müller i Andreu Vidal 

*** 

DAS GESCHRIEBENE höhlt sich, das 

Gesprochene, meergrün, 

brennt in den Buchten, 

in den 

verflüssigten Namen, 

schnellen die Tümmler, 

im geewigten Nirgends, hier, 

im Gedächtnis der über- 

lauten Glocken in---wo nur?, 

wer 

in diesem 

Schattengeviert 

schnaubt, wer 

unter ihm 

schimmert auf, schimmert auf, schimmert auf? 

Paul Celan

Del mar

Cardona. Fotografia: Empar Sáez

Del mar

Hem travessat l’u i silent,

llençant-nos cap al fons on es teixeix

l’escuma de l’eternitat –

No la teixírem nosaltres,

les nostres mans no eren lliures.

Seguien entrellaçades com xarxes –

des de dalt les estiren...

Ulls llambrejants de dagues:

hem capturat el peix d’ombra, heus-el!

Paul Celan, Poemes

Traducció de Karen Múller i Andreu Vidal

***

Aus dem meer

Wir haben begangen das Eine und Leise,

wir schossen hinab in die Tiefe,

aus der man der Ewigkeit Schaum spinnt–

Wir haven ihn nicht gesponnen,

wir hatten die Hände nicht frei.

Sie blieben verflochten zu Netzen –

von obenher zerren sie dran...

O messerumfunkelte Augen:

wir fingen den Aschattenfisch, seht!

Paul Celan, Von schwelle zu schwelle

(De llindar en llindar)