Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manuel António Pina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manuel António Pina. Mostrar tots els missatges

dilluns, 6 d’abril del 2020

"The house of life"


 Reykjavik. Fotografia: Empar Sáez


"THE HOUSE OF LIFE"


Com Rossetti rescatant l'ofrena d'amor
vers a vers del corrupte cos
d'Elizabeth Eleanor, l'escriptor
és un lladre de tombes. I és un mort

que dorm un son d'altri, el del llibre,
que a si mateix se somnia digerint
la seva carn i la seva sang i digerint
la seva mà i el seu franc arbitri.

Qui va construir casa seva? Qui va sembrar
la seva vida, qui la collirà?
Ni la seva mort li pertany, la va robar
a un altre i un altre li la robarà.

Pren-ne, menja'n, lector: això és el seu cos,
la inhabitada casa del llibre,
tu també ets, com ell, mort,
i tampoc no tens sentit.


Manuel António Pina, Els llibres
Traducció de Gabriel de la S.T. Sampol
Cafè Central - Eumo Editorial, 2006


***


"THE HOUSE OF LIFE"


Como Rossetti resgatando a dádiva de amor
verso a verso ao corrupto corpo
de Elizabeth Eleanor, o escritor
é um ladrão de túmulos. E é um morto

dormindo um sono alheio, o do livro,
que a si mesmo se sonha digerindo
sua carne e seu sangue e dirigindo
a sua mão e o seu livre arbítrio.

Quem construiu a sua casa? Quem semeou
a sua vida, quem a colherá?
Nem a sua morte lhe pertence, roubou-a
a outro e outro lha roubará.

Toma, come, leitor: este é o seu corpo,
a inabitada casa do livro,
também tu estás, como ele, morto,
e também não fazes sentido.



Manuel António Pina, Os Livros

dissabte, 8 de febrer del 2020

EMET

Selfoss. Fotografia: Empar Sáez

EMET


Here we are for the last time face to face
thou and I, Book,
en pau descansa ara, i tu, lector,
no demanis res pus al seu cor cansat

que allò que pot donar-te, allò que et roba;
petits detalls entre l'esperit i la carn.
Perquè la literatura és una art
fosca de lladres que roben a lladres.

Sents la llum de la seva boca, unes veus
mortes eternament repetides
que es desprenen de vides passades,
com la teva aturades, com la teva perdudes?

Ah, sí, és clar, el real. Dins els ulls
i dins el cor, tan a prop i tan lentament
que basta estar-hi atent perquè segur
que algun sentit ha de tenir o algun sentiment.

Ho sé, també he anat a bars i a altres llocs
igualment reals. I he tingut
una vida o més. Però és hora que parlis
tu, llibre. Jo ja ho he dit.

Principalment per escrit però
ningú ni els consellers en les
assemblees ni els herois sota el cel
sap qui va rebre tal càrrega, si tu o si jo.

Per això, jo, Iehuda Loew ben Bezalel,
vaig gravar al meu front els caràcters
de la mort i de la veritat. Protegeix-los bé;
i protegeix-te'n, si pots.

Perquè és de nit i som tots sols nosaltres dos,
lectura i escriptura,
creador i creatura,
en la mateixa veu innombrable.


Manuel António Pina, Els llibres
Traducció de Gabriel de la S.T.Sampol
Cafè Central i Eumo Editorial, 2006


***


EMET


Here we are for the last time face to face
thou and I, book, 
descansa agora em paz, e tu, leitor, 
não peças mais ao seu cansado coração

do que ele pode dar-te, o que te rouba: 
pequenos detalhes entre o espírito e a carne.
Porque a literatura é uma arte
escura de ladrões que roubam a ladrões.

Ouves a luz da sua boca, vozes
mortas eternamente repetidas
desprendendo-se de passadas vidas,
como a tua paradas, como a tua perdidas?

Ah sim, claro, o real. Pelos olhos dentro
e pelo coração dentro, tão perto e tão lento
que basta estar atento que decerto
algum sentido há-de fazer ou algum sentimento.

Eu sei, também tenho ido a bares e outros lugares
igualmente reais. E tenho tido
uma vida ou mais. Mas é tempo de falares
tu, livro. Eu tenho dito.

Principalmente por escrito mas
ninguém nem os conselheiros nas
assembleias nem os heróis sob o céu
sabe quem recebeu tal carga, se tu se eu.

Por isso eu, Yehuda Loew ben Bezaiel,
gravei na tua fronte os caracteres
da morte e da verdade. Protege-os bem;
e protege-te deles, se puderes. 

Porque é de noite e estamos ambos sós, 
leitura e escritura, 
criador e criatura, 
na mesma inumerável voz.


Manuel António Pina, Os libros