III

 

Plòvdiv. Fotografia: Empar Sáez

                                   III

La nit: el verb fet l'estranyesa nítida

de retrobar-nos després de massa hores

de sol i calda. La nit i el verb: una

bella cruesa enfonyada en els homes,

en el més íntim de la veu dels homes,

sempre que enfila el greu vici del mot.

Quan la paraula recorr l'ampla espatlla

de la nit, mai no ho fa debades: cerca

un fil d'aram cuit en una altra veu

també en oferta de fosca, entre els cossos

—tots rebregats dintre de túniques blanques

d'aquiescència— que van ingressant

en aquell ritme amfibi de qui espera,

i espera amb ànsia d'encendre's la llengua

damunt un tors d'amic, a les palpentes:

és corporal, el parlament de nit.

Tots envaïm la fosca a canvi d'una

misèria d'aire que es faci paraula,

a canvi d'un sol cos que obri la boca,

a preu de vida i sense partit pres.

Tots violam el silenci perquè

no ens interessa, perquè en venim molt

embafats, i ens declaram partidaris

dels nostres mots: som els àcrates súbdits

d'una república densa d'accents.

Sebastià Alzamora, Rafel

Lleonard Muntaner Editor, 2024

Ars poetica

Varna. Fotografia: Empar Sáez

     

   ARS POETICA

   Com a poeta líric, no em sentiré

mai satisfet de mi mateix

MÀRIUS TORRES

En quines paraules

trobaré la gràcia
justa de la veritat?
Per això parle.

Amb quins signes

encendre el fulgor

de la bellesa?

Per això escric.

I com alçar el crit

per tanta sang vessada,

pel dol universal?

Per això plore.

Francesc Bernàcer, El pes de les ales

Editorial Denes, 2013

Cometa

Troian. Fotografia: Empar Sáez

                                           COMETA

En un dia bonic i per les muntanyes de Melbourne,
una dona caminava per davant dels seus cabells.

Era oliosa fusta preciosa, suau per no trencar-se,

el vaivé li penjava de les sabates i ajudava

a dibuixar seguicis, com títols que s'obren per mengecar

el camp, delimitat per files madures de vestits,

una ala folrada que no podia alçar-la en absolut,

sols podria volar per si mateixa, lliure amb l'esperit.

Un regal esplèndid

de la vida i d'ella, raspallada de tota calma

i fora, les abstraccions insinuades de la boca,

no es veien, tampoc el que queia i el que quedava per viure.

Només el detall, aquell aiguamoll amb les línies d'aigua

i el seu caminar brillant en forma de cometa, davant del sol.

Les Murray, Poemes subhumans

Traducció de Víctor Batallé

Columna Edicions, 2000

***

                COMETE

Uphill in Melbourne on a beautiful day
a woman is walking ahead of her hair.
Like teak oiled soft to fracture and sway
it hung to her heels and seconded her
as a pencilled retinue, an unscrolling title
to ploughland, edged with ripe rows of dress,
a sheathed wing that couldn't fly her at all,
only itself, loosely, and her spirits.
A largesse
of life and self, brushed all calm and out,
its abstracted attempts on her mouth weren't seen,
nor its showering, its tenting. Just the detail
that swam in its flow-lines, glossing about—
as she paced on, comet-like, face to the sun.


Les Murray, Subhuman Redneck Poems (1996)

Me están dictando cosas

 

Llosa. Fotografia: Empar Sáez

86

Me están dictando cosas,

pero no desde otro mundo u otros seres,

sino, más humildemente, desde adentro.

Pero ¿quien está adentro,

además de estar yo?

¿o tal vez no estoy yo y he dejado mi lugar

para que otro me dicte?

Si esto es así,

no importa que el dictado

no lo comprenda nadie.

No importa ni siquiera

que lo comprenda yo.

Ser no es comprender.

Roberto Juarroz, Octava poesía vertical (dins Poesía vertical)

Ediciones Cátedra, 2012