 |
| Terrassa. Fotografia: Empar Sáez |
Murs
Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,
m’han bastit a l’entorn grans i altes muralles.
I m’estic ara aquí i em desespero.
No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,
perquè tenia tantes coses per fer, allà a fora.
Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!
Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;
sense jo adonar-me’n em van tancar lluny del món.
Konstandinos P. Kavafis, Poemes
Traducció: Alexis E. Solà
De vegades nosaltres fabriquem els nostres propis murs...
ResponEliminaPetons.
I així estem, tancats amb murs que no hem bastit i que ens envolten a poc a poc, sense adonar-nos-en.
ResponEliminaaquest poema és tan ric en interpretacions..., el símbol del mur a l'entorn del cos és grandiós.
ResponEliminaGràcies, amics, és un plaer rebre els vostres comentaris!
Colpidor aquest poema!. A vegades alçem murs i no ens n'adonem.
ResponEliminaGràcies, Audrey, hi estic completament d'acord, i possiblement són els murs més nocius que tenim.
ResponEliminaNo coneixia el poema ni el poeta. Un text amb força i, com ja s'ha dit, potencialment interpretable.
ResponEliminaEnhorabona pel bloc!
Salutacions des de Xàtiva.
Moltes gràcies, amics, i ja sabeu, si teniu alguna fotografia de finestres serà benvinguda en aquest bloc. Salutacions.
ResponElimina