dissabte, 28 d’abril del 2012

Sota la casa

Viella. Fotografia: Empar Sáez


Sota la casa 

Ahir, mentre caminava per un barri 
allunyat, vaig passar sota la casa 
que freqüentava quan era molt jove. 
Eros allí havia pres el meu cos 
amb la seva força extraordinària. 

                            I ahir, 
quan vaig passar pel carrer vell, 
per l’encant de l’amor, a l’acte s’embelliren 
les botigues, les voreres, les pedres, 
parets, balcons i finestres: 
no hi quedava res que fos desagradable. 

I mentre estava dret i mirava la porta, 
m’estava dret i m’atardava sota la casa, 
tot el meu ésser em retornà 
l’emoció, ben servada, de plaer.


Konstandinos P. Kavafis, Poemes 
Traducció: Alexis E. Solà 

dimarts, 24 d’abril del 2012

Núvol

Terrassa. Fotografia: Empar Sáez

Núvol 

Has mirat amunt 
mentre un fil s’enduia 
els teus membres i el cos, 
i els ulls de vidre queien 
per la finestra de pedra 
arrossegant les coses viscudes, 
deixant les mans lasses 
i el cap núvol 
i el viure escampant-se 
en el bruit del temps. 

Empar

dimecres, 18 d’abril del 2012

No tinc límits

Savonlinna, Finlàndia. Fotografia: Empar Sáez


No tinc límits

Pel meu sender vestit d’ones i de turons,
pel meu rostre ple de ressons
he apagat milers de ciris blancs en el cel.
He dit a les meves dents,
a les meves ungles blavenques:
ablaniu-vos amb mi,
rendiu-vos a les onades i a la remor.
I els he demanat que tallin els llibants
que em retenen a l’última vora.
No tinc límits, no hi ha última vora.


Adonis, Cants de Mihiar el de Damasc
(Traducció de Dolors Cinca i Pinós)

dissabte, 14 d’abril del 2012

Desglaç

Vall d'Àneu. Fotografia: Empar Sáez


Ens acull la cabana de fusta.
Som en la nit més blanca
isolats en un bosc de frenesia.
Cremen estremides les carenes
sota la mirada fulgurant de la neu.
La veu del desglaç ens crida:
aigua desfeta, gotes lentes
corren cos avall,
líquides
com mans enceses.
Demà ens llevarem colgats
per les dunes esblaimades
–seda blanca– de la tempesta.

Empar

dilluns, 9 d’abril del 2012

Naixement

Esterri d'Àneu. Fotografia: Empar Sáez



Els morts de l’abril, els narcisos,
i la claror i el riu
que se’ns emporta
i és el cel fosc lluent i és tota ombra
d’encesa joia i d’encès cor la nua nit,
de noia, blanca, gessamí,
cant
a cel nu.

Aquí dins queda-t’hi, flor inversa
encara en l’aigua càlida closa,
ingràvida encara.

Fins que, la Cara del Cel, trenques aigües
i ja et reveles, el teu primer plor,
com un mar i uns ulls
d’on tornem a nàixer.

T’hem acollit a l’habitació blanca del dolor.
I els llavis del dolor, que es tornen a tancar.
I les fonts blanques.

El nostre darrer dia
ens rebel•lem perquè som tan lleugers,
tan sols pètals
d’olor.

Albert Roig, La tempesta


Fotografia dedicada a l'Àngels i al Marc 

diumenge, 1 d’abril del 2012

tempesta

Barcelona. Fotografia: Cristina Vallès Orianne

 La boca oberta del vent engoleix
les finestres.
Esborra petges d’arbres,
fa tremir ombres quietes.

Escombra, inapel·lable,
la sentor d’una flor arrelada als dits,
pètals porpres del vespre.

Tan sols roman el foc estabornit
per la tempesta:

la nit,
danys i cendres.

El mateix vendaval, inútilment exaltat,
violent i tòrrid

se m’enduu la roba encesa.

Empar