Les ones

Reykjavik. Fotografia: Empar Sáez

El sol encara no havia sortit. La mar no es distingia del cel, només que la mar estava lleugerament arrugada, com un drap amb rebrecs. Gradualment, així que el cel s'aclaria, a l'horitzó es formava una línia fosca que el separava de la mar, i el drap gris es va tornar ratllat amb unes franges gruixudes que es movien, una rere l'altra, sota la superfície, i se seguien l'una a l'altra, perpètuament.


Virginia Woolf, Les ones
Traducció de M. Antònia Oliver
Edhasa Clàssics Moderns, 1989
(Primera edició anglesa: 1931)