contracop

  

Giovinazzo. Fotografia: Empar Sáez

contracop

    <immortalitat>

          eternitat

   <pre>  gràcies al

               nostre amor

—ell ens perllonga

al més enllà

     —

                (a canvi

                 nosaltres li

                     donem vida

en fer-nos

   pensament



Stéphane Mallarmé, Per una tomba d'Anatole
Traducció de Rosina Ballester i Josefa Contijoch
Lleonard Muntaner Editor, 2016


***


contrecoup

   <immortalité>

        éternité

<pre>  grâce à

           notre amour

—il nous prolonge

    au delà

      —

             (en échange

             nous lui

                redons vie

en nous faisant

   penseur



Stéphane Mallarmé, Pour un tombeau d'Anatole (1961)

Randa

Cordes sur ciel (Còrdas d'Albigés) Occitània, França. Fotografia: Empar

“Aquesta randa…”

Aquesta randa s’ha abolit

En el dubte del Joc Suprem

De només entreobrir, blasfem,

Absència eterna de llit.

Aquest unànim blanc combat

D’una garlanda contra si,

Que vers el vidre vol fugir

Flota més que no n’ha colgat.

Amb qui, però, el somni aconsola

Tristament dorm una mandola

En mans del silenci només

Tal que vers algún finestral

De cap sinó el seu ventre, hagués

Pogut hom néixer filial.

“Une Dentelle…”

Une dentelle s’abolit

Dans le doute du Jeu suprême

À n’entr’ouvrir comme un blasphème

Qu’absence éternelle de lit.

Cet unanime blanc conflit

D’une guirlande avec la même,

Enfoui contre la vitre blême

Flotte plus qu’il n’ensevelit.

Mais, chez qui du rêve se dore

Tristement dort une mandore

Au creux néant musicien

Telle que vers quelque fenêtre

Selon nul ventre que le sein,

Filial on aurait pu naître.

Stéphane Mallarmé, Vint-i-cinc poemes

Traducció: Josep Navarro i Santaeulàlia.

Edicions dels Quadrens Crema, 1986