 |
| Baños de Montemayor, Càceres. Fotografia: Ramon Navarro Bonet |
Crit
Vingut el vespre
reposava damunt l’herba monòtona,
i m’hi trobava bé
en aquella avidesa inacabable,
crit tèrbol i alat
que la llum quan mor sosté.
Giuseppe Ungaretti, Sentiment del temps (Traducció: Lluís Calderer)
***
Grido
Giunta la sera
Riposavo sopra l’erba monotona,
E presi gusto
A quella brama senza fine,
Grido torbido e alato
Che la luce quando muore trattiene.
Giuseppe Ungaretti
Trobo que el títol del poema no reflecteix gaire el seu contingut...trobo que quan la llum mort al capvespre no és un crit , sinó una sensació de pau si, a més, tens per llit la verdor de la natura.
ResponEliminaLa finestra si que sembla que es planyi...
Petons,
M. Roser