A la vora d'un crisantem

Puigcerdà. Fotografia: Empar Sáez

A la vora d'un crisantem


Perquè florissis, crisantem,
el cucut* t'ha abocat les llàgrimes
tota la primavera.

Perquè florissis, crisantem,
el tro ha hagut de travessar
els núvols foscos.

Crisantem, sembles la meva germana gran,
que es posa davant del mirall
després de tornar dels camins llunyans de la joventut,
on va ser colpejada pel desig i el desengany.

Per veure com els teus pètals grocs s'obrien,
endurits amb el glaç de la matinada,
m'he hagut de passar despert tota la nit.



So Jong - Ju, Poesies
Traducció de Hwang Seung Ok i Hermínia Mas
Edicions del roure de can roca, 2017

*Que el cucut plori és un senyal de bon averany

Poètica

Puigcerdà. Fotografia: Empar Sáez

Poètica

Les dones de Jeju*,

quan baixen fins al fons marí,

no agafen pas el millor nacre que troben,

Deixen estar,

ben enganxades a les roques,

les millors orelles de mar,

per quan trobin el seu amor.

Deixa el nacre dels poemes

també al fons del mar.

Si el treus tot,

et sentiràs buit.

L'art de la poesia

és deixar un tresor

esperant al fons.

So Jong - Ju, Poesies

Traducció de Hwang Seung Ok i Hermínia Mas

Edicions del Roure de Can Roca, 2017

* Jeju és una illa coreana d'origen volcànic. Moltes dones d'aquesta illa, les anomenades haenyo o dones del mar, es guanyen la vida agafant nacre del fons marí a pulmó lliure.