dijous, 30 de març del 2023

Pozo

 

Oulad Driss. Fotografia: Empar Sáez

POZO


Así
como un silencio cabe dentro de otro silencio

de repente el vacío se abisma a otro vacío
y del dolor caemos al dolor.

Ya no hay afuera entonces.

Apenas si podemos respirar nuestro aire
pues volvemos a ser oscuros animales
que nadan en el pozo de la entraña

como antes de nacer
                                    o de morir


Piedad BonnettLos habitados
Visor Libros, 2017

dimecres, 29 de març del 2023

Transformacions

 

Marràqueix. Fotografia: Empar Sáez

 

TRANSFORMACIONS

 

      III


Qui plora massa endins
perquè les llàgrimes li surtin
pels ulls és una terra estèril.
Quan plou per fi,
de sobte la vegetació envaeix,
com una onada, les esquerdes,
i tots els animals del món
s'hi acosten, mengen,
s'abeuren al blau fosc de les pupil·les.



Xènia Dyakonova, Dos viatges
Edicions del Buc, 2020


dimarts, 28 de març del 2023

No hi ha res encara

 

M'Hamid. Fotografia: Empar Sáez

No hi ha res encara:
sols la idea d'una flor sota la runa,
l'esbós d'un màrtir sense rostre,
el color inventat d'un bosc llunyà
que s'infla quan el mulla la pluja,
el crani inexpressiu d'aquest món nostre
amb els ulls plens de no-mirar,
la promesa d'un hivern que consoli
els animals enfredorits a dins dels caus,
la solcada d'un silenci que respecti
l'aleteig desesperat de mil ocells
atrapats dins d'una església buida.

No hi ha res encara:
sobrevivim
perquè ens batega a la boca
el cor d'un nadó.


Xavier Mas Craviotto, La llum subterrània
Edicions 62, 2023



dilluns, 27 de març del 2023

De l'infinit del plec

Gant. Fotografia: Empar Sáez

 

DE L'INFINIT DEL PLEC


En tots els plecs del vent, un infinit:
la brevetat dels límits que prolonga
el relleu de les venes, les parets
de calç, la densitat de la matèria.

Un infinit tan fràgil que es replega
davant de la llum crua de l'hivern,
tan fràgil que ha tombat una per una
les fulles que han caigut dels freds obscurs.

Tan fràgil com les corbes del desert,
la línia trencada de la corba
interior del món en cada cos:
els últims plecs dels plecs en cada mort.



Teresa Pascual, Tot passa baix
LaBreu Edicions, 2022


diumenge, 26 de març del 2023

Em regalaves estrelítzies

Venècia. Fotografia: Empar Sáez



Em regalaves estrelítzies.
D'una elegància estranya i bella, deies.

Jo en temia les arestes
i la geometria acolorida com un parany.

Les posava en un gerro
per veure-les marcir-se, altives i humiliades.

En plantarem a casa, deies.
Planta'n, planta'n. Per què no en plantes?

Vaig fer un clot, amb les mans, just al cor.
Vaig fer un niu, un fossar. Vaig fer un plor.

En brosta un bec sagnant de cresta triforme:
una enyorança agresta, fonda, insultant.



Isabel M. Ortega Rion, Gravetat
Godall Edicions, 2023


dimecres, 1 de març del 2023

(Carn i cor)

 

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

(Carn i cor)


Hi ha qui us bat el cor
en un morter de granit.
Déu ens prengué la carn i l'ànima
i va barrejar-ne les fronteres.
La nostra carn és dèbil, informe,
i somia que la llancin dins el granit
per perdre-hi el cor.


Alda Merini, Clínica de l'abandó
Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba
Cafè Central & Eumo Editorial, 2016

***


C’è gente che prende il granito
per farvi battere un cuore.
Dio ci prese la carne e l’anima
mettendo insieme i confini.
La nostra carne così debole, così informe
sogna di essere buttata nel granito
per perdere il cuore.


Alda Merini, Clinica dell'abbandono (2004)