Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez |
Per l'espiell de la porta
les paraules d'un desert
síl·laba a síl·laba s'escolen
pssst, calla...
escolta el silenci com canta
traspassa la reixa i el cadenat
i no es detura al llindar
pssst, vine...
endinsa't en el meu paisatge
que el teu esguard trenqui
la nuesa en el pòrtic de la nit
pssst, mira...
per l'escletxa dels porticons
sospiren les frontisses i breguen
els batents ventejats d'amor.
Empar
Collons, xicona!
ResponEliminaMai te n'havia vist amb un tan perfecte ensamblatge foto/paraules... I em quede sense (-mots-, clar!)
una fotografia espectacular, preciosa... acompanyades per unes paraules perfectes
ResponEliminapetons
No calen paraules, la figura intuïda ho diu tot, millor que escoltem com canta el silenci...
ResponEliminaUn bonic poema molt ben il·lustrat.
Bon vespre,
M. Roser
Celebro que us hagi agradat, el poema té uns anyets; m'ha fet il·lusió recuperar-lo...
ResponEliminaPer cert, amics, espero les vostres fotografies, les trobo a faltar!!!! :))