Primeres orenetes

 

Gramós. Fotografia: Empar Sáez

PRIMERES ORENETES

Us he sentit arribar,

oh primeres orenetes,

amb el vent d'abril,

sota un cel contrari al vostre humor.

No aneu, alegres dols,

a les meves estúpides ciutats:

per mirar-vos no tenen mans els cors.

Allunyant-me de mi en aquestes oliveres

feu florir els vostres crits de solitud.

Salvatore Toma, Primeres orenetes (1970) dins Inútil fugir, Antologia poètica

Traducció de Joan R. Lladós

Edicions Pont del Petroli, 2023

**

PRIME RONDINI

Vi ho udito arrivare,
o prime rondini,
nel vento d’aprile,
sotto un cielo contrario al vostro umore.
Non andate, allegri lutti,
alle mie stupide città:
per guardarvi non hanno mano i cuori.

Da me che m’allontano a questi ulivi
fiorite i vostri gridi di sperduto.

Salvatore Toma, Prime rondini (1970)

V

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

 

(...) Ella es va aixecar i es va posar al bell mig de la pedra i amb els peus ben junts tapava el forat on havia hagut el pal de ferro i va dir que faria el temps i estava quieta i una banda de la seva ombra queia entre dues hores i anava relliscant a poc a poc i al cap d'una estona, quan els homes sortien del poble i anaven cap als estables i els vells cap a l'escorxador, la seva ombra es va posar damunt d'una hora fins que va anar corrent i es va anar posant entre dues hores. Li vaig preguntar si sabia què era el temps i va dir, el temps sóc jo, i va dir, i tu; em va fer aixecar i em va fer posar al seu costat i la vaig agafar per l'espatlla i ella em va agafar per la cintura. El sol feia sortir un fum com una boira seca pels vessants de la Maraldina i pels de la muntanya del senyor. I mentre érem el temps, de dintre meu es va alçar una força estranya, com si m'acabessin de fer de ferro per dintre, com si la meva mare, darrera de la fornal, m'hagués fet de ferro barrejant-se amb el ferrer. I per primera vegada vaig sentir què era la força d'un noi quan es va desfent de ser una criatura. (...)

Mercè Rodoreda,  La nit i la primavera (fragment del capítol V de la segona part).

Club Editor, 2017

21 (Pluja de flors a Sant Felip Neri)

 

Caorle. Fotografia: Empar Sáez

                                           21
     (PLUJA DE FLORS A SANT FELIP NERI)

Seguir el vol de la flor que no pot fer-se enrere

i propaga el terror de la insignificança:

empènyer l'ull més enllà de la mirada

fins que la llum quedi fatigada de rebotar.

Amidar l'ossam del buit — la frontissa

on s'emmirallen verdors i tiges malmeses.

Prodigi de les estàtues brostades,

ecos de meravelles en una embosta.

Oferir — com fereix — el silenciós estrèpit,

els palmells orfes — només forma, només eco.

Obre la mà.

Veuràs l'esqueix del que vam dir-nos.

Esquinçar l'aire, unglaferits, sabent que mai sabrem

enclavar els mots — els jos — a les aspes del temps.

Mireia Companys i Xavier Zambrano, La papallona somnàmbula

Lleonard Muntaner Editor, 2026

Identitat perduda

 

Salàs de Pallars. Fotografia: Empar Sáez

IDENTITAT PERDUDA


L'ombra de l'aigua
no és transparent.

Joan R. Lladós, Galàxies interiors. Poemes quàntics

Edicions Pont del Petroli, 2018

Has vingut

 

Culross. Fotografia: Empar Sáez

Has vingut
en temps de guerra
i vols marxar
en terra de pau.
Jo et recordo encara
en el gest primer de la llum,
just quan tot comença
més enllà del que sabem.
És ara que ets memòria:
un pas que no se'n va,
una veu que travessa
el silenci dels dies.
Potser només habites
aquest lloc intacte
on la vida esdevé record.


Marc Freixas, Llibre de la memòria (inèdit)