divendres, 30 de desembre del 2022

Fredes

Brussel·les. Fotografia: Empar Sáez

2

A la nit assalten malsons atàvics els ulls de l'infant,
ombres prematures que han aflorat
en la soledat blanca del Maestrat,
la dels arbres ferits,
la de les pedres cansades de temps.

Estrenys ben fort la mà càlida i petita
per abrigar la nítida passió de la mirada
que veu nevar per primer colp.


Manel Rodríguez-Castelló, Passatge
Edicions del Buc, 2022


dijous, 29 de desembre del 2022

Per les nostres terres

 

Gant. Fotografia: Empar Sáez


Per les nostres terres

                                                          3


Si hagués de presentar què és per a mi el món
agafaria un hàmster o un eriçó o un talp,
el col·locaria en una butaca de teatre al vespre
i acostant l'orella al musell humit
escoltaria què diu de la llum dels focus,
dels sons de la música i dels moviments del ball.



Czeslaw MiloszEl rei Popiel i altres poemes (1962) dins: Travessant fronteres. Antologia poètica 1945-2000
Traducció de Xavier Farré
Edicions Proa, 2006


dimecres, 28 de desembre del 2022

Cançó

Brussel·les. Fotografia: Empar Sáez

 CANÇÓ


Et preguntes si estic sola:
d'acord, sí, estic sola,
com un avió que planeja solitari i s'anivella
amb els senyals de ràdio, dirigint-se
a través de les Rocalloses
cap als passadissos de fil blavós
de l'aeròdrom que és l'oceà

Vols preguntar-me si estic sola?
Bé, és clar, sola,
com una dona que condueix país a través
dia rere dia, i deixa enrere
quilòmetre rere quilòmetre
petits pobles on hauria pogut aturar-se
i viure-hi i morir-hi, sola

Si estic sola
deu ser la solitud
de llevar-se primera, de respirar
el primer alè fred de l'alba a la ciutat,
de ser l'única que està desperta
en una casa embolcallada de son

Si estic sola
és amb la barca encallada al gel allà a la riba
en l'última llum vermella de l'any,
que sap el que és, que sap que no és ni
gel ni fang ni llum d'hivern
sinó fusta, i que sap com inflamar-se


Adrienne Rich, Submergir-se en el naufragi
Traducció de Pol Guasch
Edicions Poncianes, 2022

***

SONG


You’re wondering if I’m lonely:
OK then, yes, I’m lonely
as a plane rides lonely and level
on its radio beam, aiming
across the Rockies
for the blue-strung aisles
of an airfield on the ocean

You want to ask, am I lonely?
Well, of course, lonely
as a woman driving across country
day after day, leaving behind
mile after mile
little towns she might have stopped
and lived and died in, lonely

If I’m lonely
it must be the loneliness
of waking first, of breathing
dawn’s first cold breath on the city
of being the one awake
in a house wrapped in sleep

If I’m lonely
it’s with the rowboat ice-fast on the shore
in the last red light of the year
that knows what it is, that knows it’s neither
ice nor mud nor winter light
but wood, with a gift for burning


Adrienne Rich, Diving into the wreck (1973)


dimarts, 27 de desembre del 2022

També aquests són versos de guerra

Gant. Fotografia: Empar Sáez


XIII

                                                                                                                       per a Nathan Zach

També aquests són versos de guerra
escrits mentre hi ha grans estralls, no pas lluny no pas a prop
asseguts de biaix a una taula il·luminada per bombetes
mentre encerclen les portes amb palmes
també aquest és un cant a Déu
perquè abaixi la mirada vers nosaltres, cucs,
i se'ns endugui
estimats i no estimats.
No és pas una treva —un regal
per a aquesta terra fulminada. 


Antonella Anedda, Nits de pau occidental
Traducció de Nora Albert
Cafè Central & Eumo Editorial, 2022

***


XIII

                                                                                                                                                a Nathan Zach

Anche questi sono versi di guerra
composti mentre infuria, non lontano, non vicino
seduti di sghembo a un tavolo rischiarato da lumi
mentre cingono le porte di palme
anche questo è un canto verso Dio
che chini lo sguardo sui suoi vermi e ci travolga
amati e non amati.
Non una tregua - ma un dono
Per questa terra folgorata.


Antonella Anedda, Notti di pace occidentale (1999)


dijous, 22 de desembre del 2022

Desiderata

Gant. Fotografia: Empar Sáez


  PRÒLEG


    II

DESIDERATA

«El món és un fragment: 
no vulguis dir-ho tot.»

                      DAVID GIL

Els poemes ben curts,
que amassin en un puny
substància de memòria,
oxigen del bambú,
hipnosi de la mar,
llum perquè es doni a llum
un mirar desmirat.


Eduard Sanahuja i YllMagnicidi
AdiA Edicions, 2022


dimarts, 20 de desembre del 2022

Pregària del matí de maig

Brussel·les. Fotografia: Empar Sáez

 

PREGÀRIA DEL MATÍ DE MAIG



Senyor, doneu-me la innocència dels animals
per poder beure aquest matí
l'harmonia i la força de les coses naturals.

Esborreu la màscara buida i vana
de la humanitat,
esborreu la vanitat,
perquè em perdi i em dissolgui
en la perfecció del matí
i perquè el vent em torni
la part de mi que viu
vora el jardí que sols jo vaig tenir.


Sophia de Mello Breyner Andresen, Dia del mar
Traducció de Rosina Ballester
AdiA Edicions, 2022


**


Reza da Manhã de Maio


Senhor, dai-me a inocência dos animais
Para que eu possa beber nesta manhã
A harmonia e a força das coisas naturais.

Apagai a máscara vazia e vã
De humanidade,
Apagai a vaidade,
Para que eu me perca e me dissolva
Na perfeição da manhã
E para que o vento me devolva
A parte de mim que vive
​À beira dum jardim que só eu tive.


Sophia de Mello Breyner AndresenDia do mar (1947)


divendres, 16 de desembre del 2022

Poesia

Gant. Fotografia: Empar Sáez



Les coses que no existeixen són les més boniques. (Felisdônio)

*

Les coses que no tenen nom són les més pronunciades pels infants.

*

El silenci de les pedres no té altura.

*

Poesia és volar fora de l'ala.



Manoel de Barros, Riba del dessemblat. Antologia poètica
Selecció i traducció: Zoraida Burgos, Ricard Martínez-Pinyol, Mariona Masgrau Juanola, Cinta Massip Bonet, Ricardo Pieretti, Núria Prats Espar i Albert Roig
Lleonard Muntaner, 2006


**


As coisas que não existem são ais bonitas. (Felisdônio)

*

As coisas que não têm nome são mais pronunciadas por crianças.

*

Não tem altura o silêncio das pedras.

*

Poesia é voar fora da asa.


Manoel de Barros, O livro das ignorãças, 1993


divendres, 9 de desembre del 2022

Poesia d'hivern

Gant. Fotografia: Empar Sáez

POESIA D'HIVERN


 III


Qui gosaria dir:

seda nacre rosa

perquè ningú no ha teixit amb les seves mans la seda — en dies llargs en fusos llarguers i amb dits fins i sedosos

i ningú no ha collit al marge del matí la rosa — lleu i pesat ganivet de dolçor

perquè el riu ja no és sagrat i per això ni tan sols és riu

i l'univers no brosta de les mans d'un déu del gest i de l'alè d'un déu de l'alegria i de la vehemència d'un déu

i l'home que pensa al marge del destí mira d'obtenir permís de residència a la caserna provisional dels sobrevivents 


Sophia de Mello Breyner Andersen, Geografia (dins: Sophia de Mello Breyner Andresen. Quaderns de Versàlia, VII, 2017)
Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol


***


III


Quem ousaria dizer:


Seda nácar rosa


Porque ninguém teceu com suas mãos a seda - em longos dias em
compridos e com finos sedosos dedos


E ninguém colheu na margem da manhã a rosa - leve e pesada faca
de doçura


Pois o rio já não é sagrado e por issonem sequer é rio


E o universo não brota das mãos de um deus do gesto e do sopro de um
deus da alegria e da veemência de um deus


E o homem pensando à margem do destino procura arranjar licença
de residência na caserna provisória dos sobreviventes


Sophia de Mello Breyner Andersen, Geografia (1967)


dilluns, 5 de desembre del 2022

Escalantes


Gant. Fotografia: Empar Sáez


ESCALANTES
Dos esculturas de Adriana Veyrat


                 I

La esquina me adelgazó
y la escalera
que entraba
en su ángulo recto
me condujo al punto
de la desaparición.
Pero ya en todo el espacio
me encontraba,
confundida con el aire.
Reconoce al dios del lugar
en el don
de la transparencia,
me dije.
Avanza hacia el misterio
de la negación de los bordes
donde nada arroja sombra. 



Clara Janés, Fractales
Pre-Textos, 2015