divendres, 29 d’abril del 2011

Verdet

Vallvidrera, Barcelona. Fotografia: Núria Claverol i Català


Pel camí estret de l’espitllera,
per la pedra ungida de verdet
llisca, s’escola la calidesa
untuosa dels nostres dies
inventats a l’ombra de la nit.

Empar

dimecres, 20 d’abril del 2011

Geometria

Telc, Txèquia. Fotografia: Empar Sáez


¿Que no ets la nostra geometria,
finestra, molt senzilla forma
que sense esforç circumscrius
la nostra vida enorme?

Aquella que estimem mai no és més bella
que quan la veiem aparèixer
emmarcada per tu; és, oh finestra,
que tu la tornes quasi eterna.

Tots els atzars són abolits. L’ésser
es manté enmig de l’amor,
amb aquest poc espai a l’entorn
del qual som amos.


***

N'es-tu pas notre géométrie,
fenêtre, très simple forme
qui sans effort circonscris
notre vie énorme ?

Celle qu'on aime n'est jamais plus belle
que lorsqu'on la voit apparaître
encadrée de toi; c'est, ô fenêtre,
que tu la rends presque éternelle.

Tous les hasards sont abolis. L'être
se tient au milieu de l'amour,
avec ce peu d'espace autour
dont on est maître

Rainer Maria Rilke. Poemes francesos
Traducció: Mariàngela Vilallonga

diumenge, 17 d’abril del 2011

Ocell i estrella

Barcelona, El Raval.


S’ha extraviat una estrella,
cap bridall no la lliga al cel.
La merla negra és la nit
–desolada- que la contempla.

Fotografia i versos: Empar Sáez

divendres, 15 d’abril del 2011

Fugida

Granada, l'Alhambra. Fotografia: Lluís Servé Galan


L’estrella -borrosa i llunyana-
com una espera imprecisa i erma,
sota un cel que em defuig.

Empar

dimecres, 13 d’abril del 2011

Baudelaire

Budapest. Fotografia: Empar Sáez


Aquell que mira des de fora per una finestra oberta no veu mai tantes coses com aquell que mira una finestra tancada. No hi ha objecte més profund, més misteriós, més fecund, més tenebrós i més enlluernador que una finestra il·luminada per una espelma. El que es pot veure a la llum del sol mai no és tan interessant com el que passa darrere uns vidres. En aquest forat negre o lluminós la vida viu, la vida somia, la vida sofreix.
 
 
Charles Baudelaire, fragment de “Les Finestres” dins: Petits poemes en prosa
Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja
Edhasa, 1991


divendres, 8 d’abril del 2011

Arestes



Es trenca de cop l’espai
homogeni del temps
-neix una estrella-
un crit en l’abisme, arestes
de vidre embolcallen el buit,
somnis de garfis,
ferida de llum oberta.


Terrassa

Fotografia i poema: Empar

dimarts, 5 d’abril del 2011

Bagergue

Bagergue, Vall d'Aran. Fotografia: Montserrat Lloret


Remoreig suau,
brunzit en la pell 
que es bada al desig.
Bressol a l’altra banda
d’un matí despullat 
i roig,
pressentit i estès 
darrere l’estor.

Empar