diumenge, 26 d’agost del 2012

Vuelta de paseo

Vico del Gargano. Fotografia: Empar Sáez

 
Vuelta de paseo 

Asesinado por el cielo. 
Entre las formas que van hacia la sierpe 
y las formas que buscan el cristal, 
dejaré crecer mis cabellos. 

Con el árbol de muñones que no canta 
y el niño con el blanco rostro de huevo. 

Con los animalitos de cabeza rota 
y el agua harapienta de los pies secos. 

Con todo lo que tiene cansancio sordomudo 
y mariposa ahogada en el tintero. 

Tropezando con mi rostro distinto de cada día. 
¡Asesinado por el cielo! 


Federico García Lorca. Poeta en Nueva York  
 

dijous, 23 d’agost del 2012

L'albada

Ulldecona. Fotografia: Empar Sáez



L’albada 

La finestra
traça una aurora al rostre. 
Obres els ulls en tres temps. 
T’adaptes a l’eclipsi. 
Un brot de somni cueteja i resplendeix, 
–escuma, bany i espelma– 

Duc una albada entre les natges. 


Sandra Domínguez Roig, De blanc setí. 

dijous, 9 d’agost del 2012

Una finestra era oberta?

 Barcelona. Fotografia: Ferran d'Armengol


Una finestra era oberta? ¿La tempesta és dins la casa? ¿Qui bat les portes? Qui travessa les sales? – Deixa. Sigui qui vulgui. La cambra de la torre, no la trobarà pas. Com darrera cent portes és aquest gran son que dos éssers tenen en comú; tan comú com és una mare o una mort. 


Rainer Maria Rilke, La cançó d’amor i de mort del corneta Christoph Rilke 
Traducció: Carles Riba 

diumenge, 5 d’agost del 2012

A l’inrevés

Barcelona. Fotografia: Josep Vilà Teixidó
 
A l’inrevés 

Ho diré a l’inrevés. Diré la pluja 
frenètica d’agost, els peus d’un noi 
caragolats al fil del trampolí, 
l’agut salt de llebrer que fa l’aroma 
dels lilàs a l’abril, la paciència 
de l’aranya que escriu la seva fam, 
el cos amb quatre cames i dos caps 
en un solar gris de crepuscle, el peix 
llisquent com un arquet de violí, 
el blau i l’or de les nenes en bici, 
la set dramàtica del gos, el tall 
dels fars de camió en la matinada 
pútrida del mercat, els braços fins. 
Diré el que em fuig. No diré res de mi. 


Gabriel Ferrater, Les dones i els dies 


dimecres, 1 d’agost del 2012

Gual de camins

Vico del Gargano. Fotografia: Empar Sáez


Gual de camins

                      Ribes i ponts 
                                           travessen les nits i el paper, 
                      somnien un nord 
                                                 o gronxen un dubte. 


        Sol i silenci, 
                           ermàs i desert. 
        A l’ensec, i amb la solitud del cel en el pas, 
       ¿el gual 
       com un miratge del riu, 
                                          ombra certa? 


                            ¿O la deu del bes, 
                            la mar del sexe, 
                            palmeres enceses com esclats de llavor, 
                                                                                             aigua, 
                                                             rems i nord, 
                                                                                  barca i cant? 
                            Ombra i paraula, 
                                                        pluja i oasi. 


J.M. Sala-Valldaura, Gual de camins