Insomni

Vico del Gargano. Fotografia: Empar Sáez

Insomni 

No ploris per l'edat que ja no és teva, 

ni per la que s'acosta, que és eterna. 

No ploris per la mort ni per la vida, 

ni resis a la sort: no pots guanyar. 

Besa els llavis finals de la tenebra 

i no obris més els ulls. Dorm, que s'acaba 

la rancorosa nit i no hi ha dia. 

Dorm, que ja surt el sol que et matarà. 

Pere Rovira, "La mar de dins" (Poesia 1979-2004) 

El darrer estiu

Monte Sant'Angelo. Fotografia: Empar Sáez

El darrer estiu 

S'ha mort un altre estiu. 
                          Tu rius i et banyes 
a la mar rovellada de la tarda. 
Sense por ni amargura, jo miro com s'apaguen 
els blaus sobre la platja. 
                          Ho hem jurat, com cada any: 
sempre tornarem junts a aquesta casa. 
El nostre sempre, l'únic que ens importa, 
durarà més que jo. 
                   Ho sé quan te m'abraces 
tremolosa de fred i ja no sento 
el bram del darrer estiu a les onades. 

Pere Rovira, "La mar de dins" (Poesia 1979-2004)