diumenge, 27 de maig del 2012

Ulls endins

Caldes de Malavella. Fotografia: Empar Sáez

Ulls endins llenço el mirall, el vidre eixut de l’ànima. Atapeït d’imatges se’m revolta a miques per la cletxa còncava del record, pel rostre velat de l’ahir. Reflectida, la nit creua la retina, d’una vora a l’altra, extraviada entre parpellejos de llum per on corren adelerades les ombres. Veig endins? Sóc enfora? Ara que em ve el dia, ¿podré aguaitar pels forats dels teus ulls, penetrar-te pel raig estès de la mirada? On ets? Des d’on mires? Flueixo líquida entre les llàgrimes; no ploro, mullada llisco pel camí ondulat del riu, entre l’arbreda veig com anhelen el vol les fràgils roelles. 

Empar

dilluns, 21 de maig del 2012

Mentre la roba s’eixamora

Girona. Fotografia: Joan Cassini




Mentre la roba s’eixamora

Mentre la roba s’eixamora i vola 
i tot reposa dins la sesta al sol, 
vine, manyaga, on s’escau la pomera 
menjarem pomes i ens direm l’amor. 

L’amor que ens dèiem 
               l’amor que ens diríem. 

Ai, que et quedava el senyal i tot. 


Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis 

dijous, 17 de maig del 2012

Enigma

Estocolm. Fotografia: Empar Sáez




Poar l’aigua densa dels teus ulls, 
beure-la a glops en cada mirada. 

S’escola, líquida, arran del buit, 
cisalla entre la nit de les pestanyes. 

Mira, amor, com vessa 
pels cingles de la tarda, 

mira com forada les venes de l’alba. 
Impensats, efluvi i mar de llum borbollen

en l’esguard de la barca avarada; 
pel quiet enigma d’uns ulls s’afonen. 

Empar

 

diumenge, 13 de maig del 2012

Anna dorm

Cardona. Fotografia: Empar Sáez

  Anna dorm 

Anna dorm al meu costat. 
Jo tinc el flanc lancinat. 
Dorm, Anna, ferro i bondat. 
Algú, en un moment beat, 
va creure el món ben creat. 
Anna dorm, castell gebrat. 
Saps, Anna, el gall ha cantat 
i, a la nit, res no ha passat, 
excepte el molt que he pensat, 
fos cert o fos inventat. 
Saps, Anna, el gall ha cantat, 
i no te n'has adonat 
des del teu son ancorat. 
Anna dorm al meu costat. 
Jo tinc el flanc lancinat. 
Saps, Anna, el gall ha cantat.

Dorm, Anna meva, dorm, amb la testa mansa 
com acatant la nit. 
Regina de la pau, que en traüt i bonança 
governes amb un dit. 

Des del meu desconhort, dic les epifanies: 
primer surt del teu front 
el nostre solixent, l'astre dels nostres dies: 
corona, vol i món. 

Surt la lluna després, lluna de nuviatges 
que entrà a casa a Roissy 
i fou el testimoni dels primers abordatges 
dels nus de tu i de mi. 

De la teva mà dreta, s'aixeca, amor, l'au ígnia 
que allunya tots els gels 
i se t'enrosca a l'ombra, com si fos una insígnia, 
el llarg serpent d'estels. 

Non-non, Anna, non-non - dic amb la veu de llana. 
El gall canta de nou. 
Ning-nong, amor, ning-nang - dic amb veu de campana 
tatuada pel rou. 

Non-non, Anna, non-non - dic amb veu de pistil. 
ning-nong, Anna, ning-nang - dic, freturós d'asil. 

Volia dir amb veu baixa la teva alta lloança 
i gairebé destrio el cant que no descansa. 
Però t'he dit amor. I és tot, és tot, és tot. 
Des de l'esper, pregunto: farem florir el sanglot? 

Anna dorm al meu costat. Jo tinc el flanc lancinat. 

Dorm, Anna, ferro i bondat. 
Saps, Anna, el gall ha cantat 
alguna cosa ha passat. 
Anna, què tens a l'esguard? 
Mira, el penell ha girat. 

Vénen genets de clarors! 

El gall canta per tots dos. 


Agustí Bartra,  El gall canta per tots dos.


dimarts, 8 de maig del 2012

Alló escrit

Caldes de Malavella. Fotografia: Empar Sáez


ALLÓ ESCRIT és balma, allò 
parlat, verd mar, 
crema dins les badies, 

dins els 
fluïdificats noms 
s’agiten les roasses,

dins l’allargassat enlloc, aquí, 
dins la membrança d’es- 
tridents campanes dins – on, però?, 

qui 
dins aquest 
quadrat d’ombres 
respira, qui 
per sota 
resplendeix, resplendeix, resplendeix? 


Paul Celan, Poemes 
Traducció: Karen Müller i Andreu Vidal 

*** 


DAS GESCHRIEBENE höhlt sich, das 
Gesprochene, meergrün, 
brennt in den Buchten, 

in den 
verflüssigten Namen, 
schnellen die Tümmler, 

im geewigten Nirgends, hier, 
im Gedächtnis der über- 
lauten Glocken in---wo nur?, 

wer 
in diesem 
Schattengeviert 
schnaubt, wer 
unter ihm 
schimmert auf, schimmert auf, schimmert auf? 


Paul Celan


diumenge, 6 de maig del 2012

Tempesta

Brussel·les. Fotografia: Jesús Girón Araque


Acosta't, aigua, 
fes de mi un peix bellugadís

(cap baga de llum no m’ajaça)

pren les escates de l’arbre
-daurades tristament al sol-
l’ham suspès en cada branca, 
el fruit penjat de les arrels,
pren.

Beu la set de les meves mans, 
plou a doll sobre la boca 
oberta del món, 
desfés el rostre de la terra, 
a poc a poc, en cada tempesta. 

Empar