dijous, 17 de setembre del 2020

No et despertis enmig del somni

Graskop. Fotografia: Empar Sáez

 
No et despertis enmig del somni
quan escrius.
Així seràs llançada infinitament
més lluny de la realitat,
                          de la consciència


i del mateix somni que escrius.


Així hauràs plenament
la mà que ordeix i perfà els somnis.


Empar Sáez, Quatre arbres
Viena Edicions, 2016


***


Non svegliarti nel mezzo del sogno
quando scrivi.
Così sarai rilasciata infinitamente
più lontano dalla realtà,
                           della coscienza
e dello stesso sogno che scrivi.

Così avrai pienamente
la mano che ordina e perfeziona i sogni.



Traducció a l'italià per gentilesa de Joan Josep Barceló


dijous, 3 de setembre del 2020

la finestra mig oberta

Casa Batlló, Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

 

la finestra mig oberta ven al carrer
ardits de doble joc

en aquesta hora la llum comença la lluita amb les ombres
per cada bri d'herba

el poeta fa escales dins la veu del silenci
i tard acollirà les paraules

ningú no para atenció als dubtes d'aquest
color aspre que esbossa un ritme
com el ball maldestre de les pedres

l'home avança amb l'ofrena de les seves mans buides
entre tants desastres llegits només en els astres

el pensament no entén l'infinit però l'agafa amb la mar
i el gronxa als seus braços


Dinu Flamand, Ombres i escullera
Traducció de Corina Oproae i Jordi Valls
Cafè Central & Llibres del Segle, 2019


***


fereastra întredeschisă îşi vinde-n stradă 
viclenia de joc secund

la această oră lumina începe să se bată cu umbrele
pe fiece fir de iarbă

poetul îşi face gamele în vocea tăcerii
iar târziu va întâmpina cuvintele

nimeni nu ia în seamă tatonările acestei
culori păroase ce schiţează un ritm ca
bâţâitul pietrelor

omul avansează cu ofranda mâinilor sale goale
printre atâtea dezastre citite numai de astre

gândirea nu înţelege infinitul dar îl ia cu mare cu tot 
şi îl leagănă-n poală



Dinu FlamandUmbre și faleze (2010)

dimecres, 2 de setembre del 2020

A veces cerrando los postigos

Casa Batlló. Barcelona. Fotografia: Empar Sáez



A VECES CERRANDO LOS POSTIGOS O CORRIENDO
el cerrojo no puedo impedirme echar
una última mirada a los terrones volcados
durante la noche.

Algo termina en esta tierra al revés.

Lo que mucho tiempo miró las estrellas se orienta
a las raices para observar los secretos
enterrados en el jardín.

Hormiguean las miradas como una jauría de lombrices
y excavan galerías
y el aire inmóvil dudando entre
subir muy alto o flotar a ras del suelo
se lanza a las arterias subterráneas
que abren las miradas.

Así trabaja la sombra.

Toca los secretos.

Y cuando a veces cierro los postigos o 
corro el cerrojo y arrojo una última mirada
al jardín es como si el tiempo hubiera él también
sido volcado durante la noche
y que algo de infinito
terminara en ese tiempo al revés.


Jean Portante, La reinvención de la sombra
Traducció de Suzana Cella 
La Garúa Poesía, 2019
 

cal o prezo da tua posesión?

 

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez



cal o prezo da tua posesión?

resistirei:
cando pasen os anos
e fagan do teu corpo unha aparéncia ingrata
penetrarei no alcázar
entre a poeira e o siléncio
e na devastación
beixarei o teu púbis
as pregas do teu manto
e a tua boca dormida acaso me responda

será un rumor tan triste
como a carícia no torso destrozado dunha estátua



Pilar Pallarés, Livro das devoracións
Edicións Espiral Maior, 2009

Apertura

Casa Batlló, Barcelona. Fotografia: Empar Sáez


APERTURA



Qué fácil era

Bastaba con arrancarse
y hacer silencios

Arrancarse
y hacer del silencio un útero a medida.



Marta Fuembuena Loscertales, Nosotros, isla
La Garúa Poesia, 2019


dimarts, 1 de setembre del 2020

Era de noche

Sangüesa. Fotografia: Empar Sáez

 

ERA de noche o de día en mi biblioteca emocional. Primeras aventuras, casi graves, casi tristes, y el amor ni al este ni al oeste de la zona oscura. Sin consuelo, el monólogo de la vida. Tuve que parar al primero que pasaba y preguntar: ¿Cuál yo es yo? El hombre pareció desesperarse. Bajó las escaleras de un libro a otro, y empezó a desvestirme de mis frases de piedra.


María Negroni, Interludio en Berlín
Editorial Pre-Textos, 2014

Lo ordenó ella

Casa Batlló, Barcelona. Fotografia: Empar Sáez



XXXIX


Lo ordenó Ella.
Cese la quimera del Infinito.
La fila de los siglos se detuvo convirtiéndose en piedras opacas, y el mundo se apagó en el caos con chirrido de carbón encendido.



Teresa Wilms, Anuarí
Ediciones Torremozas, 2009

En la immensitat del despertar

Olite. Fotografia: Empar Sáez


VI


En la immensitat del despertar
són innombrables
les estances del matí,
solitud alta i serena
com un son sense somnis.

Per boscos de niguls
la lluna desplega el seu vol
i quietament suspeses
les oronelles inventen
direccions resplendents
en l'aquàrium del cel.

Una teranyina de pensaments
ens exilia de les coses,
mentre clavats en més miralls
de la nostra imatge fem
un lloc on amagar-nos,
atemorits per l'agitació del món.


Pietro Civitareale, Ombres dibuixades
Traducció d'Antoni Clapés i Lluís Servera
Cafè Central & Llibres del Segle, 2020


***


VI

Nella vastità del risveglio
innumerevoli sono
le stanze del mattino,
solitudine alta e serena
come un sonno senza sogni.

Per foreste di nubi
fa il suo volo la luna
e quietamente sospese
le rondini inventano
direzioni lucenti
nell'acquario del cielo.

Una ragnatela di pensieri
ci esilia dalle cose,
mentre fissati in più specchi
della nostra immagine facciamo
un luogo dove nascondersi,
timorosi del tumulto del mondo.


Pietro Civitareale, Ombre disegnate (2001)