dijous, 11 d’abril del 2019

Límite

Peschici. Fotografia: Empar Sáez


Límite


Qué oscuro el borde de la luz
donde ya nada
reaparece.




José Ángel ValenteEl inocente (Dins: Obras Completas I. José Ángel Valente. Poesia y prosa)
Galaxia Gutenberg, 2006


XV

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez


XV
(« No digáis que agotado su tesoro»)


Nos quedábamos tenues
emitiendo señales desde otro planeta
sin que nadie supiera
si el valor de los signos
era igual o distinto al suspiro o la lágrima.  


José Ángel Valente, Trenta y siete fragmentos (Dins Obras Completas I. José Ángel Valente. Poesia y prosa)
Galaxia Gutenberg, 2006

dijous, 4 d’abril del 2019

Lloc del sol

Pratdip. Fotografia: Empar Sáez



LLOC DEL SOL


Hi ha un lloc a la taula on el sol
va abdicar del seu ofici.
Ja va ésser del sol
i del blat aquell lloc: ara
per més que escoltis, no tornaràs
a sentir la veu de qui,
fa molts anys, era la delicadesa
de la terra quan deia: "No embrutis
les estovalles"; "No et menges la poma?"
Tampoc ja no hi ha qui s'aboqui
a la finestra per sentir
el cos travessat pel matí.
Potser només un o altre vers
aconsegueixi ajuntar en el seu ritme
llum, veu i poma.


Eugénio de Andrade, Ofici de paciència
El Gall Editor, 2008
Traducció d'Antoni Xumet Rosselló

***

Lugar do sol 


Há um lugar na mesa onde a luz 
abdicou do seu ofício. 
Já foi do sol 
e do trigo esse lugar – agora 
por mais que me escutes, não voltarás 
a ouvir a voz de quem, 
há muitos anos, era a delicadeza 
da terra a falar: “Não sujes 
a toalha”; “Não comes a maçã?” 
Também já não há quem se debruce 
na janela para sentir 
o corpo atravessado pela manhã. 
Talvez só um ou outro verso 
consiga juntar seu ritmo 
luz, voz, maçã.


Eugénio de Andrade, Oficio de paciéncia

AL FINAL...

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez

AL FINAL...


Al final la claror esdevé folla d'octubre
El paisatge és transparent i descarnat
Les ombres travessen el terra fins al cor
Les glaceres toquen els ulls i quina cremor
L'exquisida aurora blava no abandona el dia
Veritablement tremolen d'irisacions i d'amor
Davant aquesta rossa
Mestressa transparent de les altures.


Pierre Jean Jouve, Suor de sang
Edicions 62, 1981
Traducció d'Alfred Sargatal

***

A LA FIN...

A la fin la clarté devient folle d’octobre
Le paysage est transparent et décharné
Les ombres percent le sol jusqu’au coeur
Les glaciers touchent les yeux et quelle brûlure
L’exquise aurore bleue ne quitte pas le jour
Vraiment on tremble d’irisations et d’amour
Devant cette blonde
Maîtresse transparente des hauteurs.


Pierre Jean Jouve, Sueur de sang, 1964