Enfilant finestres
Je ne vois qu'infini par toutes les fenêtres - No veig sinó infinit per totes les finestres. Baudelaire
dimecres, 31 de maig de 2023
Burnt Norton
diumenge, 28 de maig de 2023
Els homes balmats
Gant. Fotografia: Empar Sáez |
ELS HOMES BALMATS
Un penic per al Vell Guy
I
Som els homes balmats
som els homes farcits
recolzats l'un en l'altre
closca plena de palla. Ai las!
Les nostres veus seques quan
xiuxiuegem plegats
són sense sentit, tranquil·les,
com el vent a l'herba seca
o peus de rates sobre vidres trencats
al nostre celler exhaust
figura sense forma, ombra sense color,
força paralitzada, gest sense moviment:
els qui han passat,
amb ulls fits, a l'altre Regne de la mort,
ens recorden —si ho fan— no pas com a ànimes
perdudes, violentes, sinó sols
com els homes balmats
els homes farcits.
II
Ulls que no goso trobar en somnis
en el regne del somni de la mort
aquests no apareixen:
allí els somnis són
llum de sol sobre una columna trencada
allí hi ha un arbre balancejant-se
i les veus són
en el cant del vent
més distants i més solemnes
que un estel que s'esvaeix.
Que no m'apropi més
al regne del somni de la mort
que porti també
disfresses tan intencionades
com pelatge de rata, pell de corb, pals creuats
en un camp
comportant-me com ho fa el vent
no més a prop…
No aquesta trobada final
en el regne del crepuscle
amb ulls que no goso trobar en somnis.
III
Aquesta és la terra morta
aquesta és terra de cactus
aquí les imatges de pedra
són alçades, aquí reben
la súplica de la mà d'un mort
sota el guspireig d'un estel que s'esvaeix.
És així
en l'altre regne de la mort
despertar sol
en l'hora en què
tremolem de tendresa
llavis que voldríem besar
formulen pregàries a una pedra trencada.
IV
Els ulls no són aquí
aquí no hi ha ulls
en aquesta vall d'estels que moren
en aquesta vall balmada
aquesta maixella trencada dels nostres regnes perduts
en aquest últim lloc de trobada
anem junts a les palpentes
i evitem de parlar
reunits en aquesta platja del túmid riu
sense vista, a menys que
els ulls reapareguin
com l'estrella perpètua
rosa multifoliada
del regne crepuscular de la nit
l'única esperança
dels homes buits.
V
Ballem entorn de la figa de moro
figa de moro figa de moro
ballem entorn de la figa de moro
a les cinc en punt del matí.
Entre la idea
i la realitat
entre el moviment
i l'acció
cau l'Ombra
Perquè Teu és el Regne
entre la concepció
i la creació
entre l'emoció
i la resposta
cau l'Ombra
La vida és molt llarga
entre el desig
i l'espasme
entre la potència
i l'existència
entre l'essència
i la concreció
cau l'Ombra
Perquè Teu és el Regne
perquè teu és
la Vida és
perquè Teu és el
És així com acaba el món
és així com acaba el món
és així com acaba el món
no amb una explosió sinó amb un gemec.
T. S. Eliot, L'home balmat, dins: Poesia completa
Traducció de Josep M. Jaumà
Edicions de 1984, 2021
***
A penny for the Old Guy
I
We are the hollow men
We are the stuffed men
Leaning together
Headpiece filled with straw. Alas!
Our dried voices, when
We whisper together
Are quiet and meaningless
As wind in dry grass
Or rats' feet over broken glass
In our dry cellar
Shape without form, shade without colour,
Paralysed force, gesture without motion;
Those who have crossed
With direct eyes, to death's other Kingdom
Remember us—if at all—not as lost
Violent souls, but only
As the hollow men
The stuffed men.
II
Eyes I dare not meet in dreams
In death's dream kingdom
These do not appear:
There, the eyes are
Sunlight on a broken column
There, is a tree swinging
And voices are
In the wind's singing
More distant and more solemn
Than a fading star.
Let me be no nearer
In death's dream kingdom
Let me also wear
Such deliberate disguises
Rat's coat, crowskin, crossed staves
In a field
Behaving as the wind behaves
No nearer—
Not that final meeting
In the twilight kingdom
With eyes I dare not meet in dreams.
III
This is the dead land
This is cactus land
Here the stone images
Are raised, here they receive
The supplication of a dead man's hand
Under the twinkle of a fading star.
Is it like this
In death's other kingdom
Waking alone
At the hour when we are
Trembling with tenderness
Lips that would kiss
Form prayers to broken stone.
IV
The eyes are not here
There are no eyes here
In this valley of dying stars
In this hollow valley
This broken jaw of our lost kingdoms
In this last of meeting places
We grope together
And avoid speech
Gathered on this beach of the tumid river
Sightless, unless
The eyes reappear
As the perpetual star
Multifoliate rose
Of death's twilight kingdom
III
This is the dead land
This is cactus land
Here the stone images
Are raised, here they receive
The supplication of a dead man's hand
Under the twinkle of a fading star.
Is it like this
In death's other kingdom
Waking alone
At the hour when we are
Trembling with tenderness
Lips that would kiss
Form prayers to broken stone.
IV
The eyes are not here
There are no eyes here
In this valley of dying stars
In this hollow valley
This broken jaw of our lost kingdoms
In this last of meeting places
We grope together
And avoid speech
Gathered on this beach of the tumid river
Sightless, unless
The eyes reappear
As the perpetual star
Multifoliate rose
Of death's twilight kingdom
The hope only
Of empty men.
V
Here we go round the prickly pear
Prickly pear prickly pear
Here we go round the prickly pear
At five o'clock in the morning.
Between the idea
And the reality
Between the motion
And the act
Falls the Shadow
For Thine is the Kingdom
Between the conception
And the creation
Between the emotion
And the response
Falls the Shadow
Life is very long
Between the desire
And the spasm
Between the potency
And the existence
Between the essence
And the descent
Falls the Shadow
For Thine is the Kingdom
For Thine is
Life is
For Thine is the
This is the way the world ends
This is the way the world ends
This is the way the world ends
Not with a bang but a whimper.
T. S. Eliot, The hollow men (1925)
dimarts, 23 de maig de 2023
Vanitas
diumenge, 21 de maig de 2023
Nosaltres els dinosaures
Barcelona. Fotografia: Empar Sáez |
NOSALTRES ELS DINOSAURES
nascuts així
enmig d'això
mentre els rostres de guix somriuen
mentre la senyora Mort riu
mentre els ascensors s'espatllen
mentre els escenaris polítics es dissolen
mentre el dependent del supermercat té un títol universitari
mentre els peixos oliosos escupen les seves preses olioses
mentre el sol s'emmascara
hem
nascut així
enmig d'això
enmig d'aquestes guerres esbojarradament pensades
enmig d'un escenari de fàbriques buides amb finestres trencades
enmig de bars on la gent ja no es parla
enmig de baralles a cops de puny que acaben a trets i punyaledes
nascuts enmig d'això
en hospitals tan cars que surt més a compte morir
amb advocats que cobren tant que és més barat declarar-se culpable
en un país on les presons són plenes i els manicomis estan tancats
en un lloc on les masses converteixen els ximples en herois rics
nascuts enmig d'això
caminem i vivim enmig d'això
morim a causa d'això
emmudim a causa d'això
castrats
depravats
desheretats
a causa d'això
enganyats per això
utilitzats per això
menyspreats per això
embogits i malalts per això
ens tornem violents
ens tornem inhumans
per això
el cor s'ennegreix
els dits busquen el coll
la pistola
el ganivet
la bomba
els dits busquen un déu insensible
els dits busquen l'ampolla
la píndola
la pols blanca
hem nascut enmig d'aquesta afligida fatalitat
hem nascut sota un govern que fa 60 anys que està endeutat
que aviat serà incapaç de pagar fins i tot els interessos del deute
i els bancs cremaran
els diners seran inútils
hi haurà assassinats impunes als carrers
hi haurà armes i multituds revoltades
la terra no servirà per a res
cada vegada hi haurà menys menjar
l'energia nuclear serà controlada per una majoria
les explosions sacsejaran la terra sense parar
robots humans radioactius s'encalçaran els uns als altres
els rics i els escollits vigilaran des de plataformes espacials
l'Infern de Dant semblarà un joc de criatures
el sol no es veurà i sempre serà de nit
els arbres es moriran
morirà la vegetació sencera
homes radioactius es menjaran la carn d'homes radioactius
el mar estarà contaminat
els llacs i els rius desapareixeran
la pluja serà el nou or
un vent tenebrós durà la pudor de cossos podrits d'homes i animals
els darrers supervivents sucumbiran a noves malalties espantoses
i les plataformes espacials seran destruïdes a causa de l'abrasió
de la manca de subministraments
del natural efecte de la decadència general
i regnarà el silenci més bonic que s'hagi sentit mai
nascut d'això.
i el sol es mantindrà amagat
esperant el capítol següent.
Charles Bukowski, Bukowski essencial
Versions de Marcel Riera
LaBreu Edicions, 2023
***
DINOSAURIA, WE
born like this
into this
as the chalk faces smile
as Mrs. Death laughs
as the elevators break
as political landscapes dissolve
as the supermarket bag boy holds a college degree
as the oily fish spit out their oily prey
as the sun is masked
we are
born like this
into this
into these carefully mad wars
into the sight of broken factory windows of emptiness
into bars where people no longer speak to each other
into fist fights that end as shootings and knifings
born into this
into hospitals which are so expensive that it's cheaper to die
into lawyers who charge so much it's cheaper to plead guilty
into a country where the jails are full and the madhouses closed
into a place where the masses elevate fools into rich heroes
born into this
walking and living through this
dying because of this
muted because of this
castrated
debauched
disinherited
because of this
fooled by this
used by this
pissed on by this
made crazy and sick by this
made violent
made inhuman
by this
the heart is blackened
the fingers reach for the throat
the gun
the knife
the bomb
the fingers reach toward an unresponsive god
the fingers reach for the bottle
the pill
the powder
we are born into this sorrowful deadliness
we are born into a government 60 years in debt
that soon will be unable to even pay the interest on that debt
and the banks will burn
money will be useless
there will be open and unpunished murder in the streets
it will be guns and roving mobs
land will be useless
food will become a diminishing return
nuclear power will be taken over by the many
explosions will continually shake the earth
radiated robot men will stalk each other
the rich and the chosen will watch from space platforms
Dante's Inferno will be made to look like a children's playground
the sun will not be seen and it will always be night
trees will die
all vegetation will die
radiated men will eat the flesh of radiated men
the sea will be poisoned
the lakes and rivers will vanish
rain will be the new gold
the rotting bodies of men and animals will stink in the dark wind
the last few survivors will be overtaken by new and hideous
diseases
and the space platforms will be destroyed by attrition
the petering out of supplies
the natural effect of general decay
and there will be the most beautiful silence never heard
born out of that.
the sun still hidden there
awaiting the next chapter.
born like this
into this
as the chalk faces smile
as Mrs. Death laughs
as the elevators break
as political landscapes dissolve
as the supermarket bag boy holds a college degree
as the oily fish spit out their oily prey
as the sun is masked
we are
born like this
into this
into these carefully mad wars
into the sight of broken factory windows of emptiness
into bars where people no longer speak to each other
into fist fights that end as shootings and knifings
born into this
into hospitals which are so expensive that it's cheaper to die
into lawyers who charge so much it's cheaper to plead guilty
into a country where the jails are full and the madhouses closed
into a place where the masses elevate fools into rich heroes
born into this
walking and living through this
dying because of this
muted because of this
castrated
debauched
disinherited
because of this
fooled by this
used by this
pissed on by this
made crazy and sick by this
made violent
made inhuman
by this
the heart is blackened
the fingers reach for the throat
the gun
the knife
the bomb
the fingers reach toward an unresponsive god
the fingers reach for the bottle
the pill
the powder
we are born into this sorrowful deadliness
we are born into a government 60 years in debt
that soon will be unable to even pay the interest on that debt
and the banks will burn
money will be useless
there will be open and unpunished murder in the streets
it will be guns and roving mobs
land will be useless
food will become a diminishing return
nuclear power will be taken over by the many
explosions will continually shake the earth
radiated robot men will stalk each other
the rich and the chosen will watch from space platforms
Dante's Inferno will be made to look like a children's playground
the sun will not be seen and it will always be night
trees will die
all vegetation will die
radiated men will eat the flesh of radiated men
the sea will be poisoned
the lakes and rivers will vanish
rain will be the new gold
the rotting bodies of men and animals will stink in the dark wind
the last few survivors will be overtaken by new and hideous
diseases
and the space platforms will be destroyed by attrition
the petering out of supplies
the natural effect of general decay
and there will be the most beautiful silence never heard
born out of that.
the sun still hidden there
awaiting the next chapter.
Charles Bukowski
dissabte, 20 de maig de 2023
Camins
Banhèras de Bigòrra (Bagnères-de-Bigorre). Fotografia: Empar Sáez |
CAMINS
volen ser caminats
ves «un mot més enllà»
de dret de biaix
amunt avall
troba el teu pas
al bosc d'estrelles
et vesteix llum
d'ombra
Ves
cap a la pedrera
dels mots
Rose Ausländer, No resideixo, visc
Traducció de Feliu Formosa
Cafè Central & Eumo Editorial, 2023
***
WEGE
wollen gegangen werden
geh »ein Wort weiter«
gradaus schräg
hinauf hinab
finde deinen Schritt
im Sternenwald
Licht kleidet dich
in Schatten
Geh
in den Steinbruch
der Wörter
Rose Ausländer
dimecres, 26 d’abril de 2023
Poema floral
Gant. Fotografia: Empar Sáez |
POEMA FLORAL
Finestra:
obertura practicada a la paret
per donar entrada a la llum
i a l'aire.
Finestra,
tres fulles de clavell.
Obertura practicada a la paret,
dues branques de morera.
Per donar entrada,
una fulla d'heura.
A la llum i a l'aire,
una branca de gerani.
Joan Brossa, Poesia completa. Volum I (1940-1960)
Univers, 2021
dilluns, 24 d’abril de 2023
Paisatge
Marràqueix. Fotografia: Empar Sáez |
PAISATGE
Aquí sorgeix una muralla d'espai sense
límits que no puc escalar.
Il·lumina el paisatge un llum
que penja dels núvols.
Joan Brossa, Poemes inèdits. Gual permanent / Mapa de lluites
:Rata_, 2017
divendres, 21 d’abril de 2023
POEMA
Prats de Molló. Fotografia: Empar Sáez |
POEMA
És cert
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
obtindreu
un ocell que mourà
les ales.
A Pepa
Joan Brossa, El saltamartí
Edicions Proa, 1985
dimarts, 18 d’abril de 2023
Mare
Barcelona. Fotografia: Empar Sáez |
MARE
Li va caure dels genolls com un cabdell de llana. Es va desenrotllar amb presses i va fugir a cegues. Mantenia el principi de la vida. L'enrotllava a l'anular com si fos un anell, el volia protegir. Rodolava per pendents costeruts, de vegades escalava cap amunt. Va arribar tot embrollat i callava. Mai més no tornaria al tron dolç dels seus genolls.
Els braços estirats brillen en la foscor com una ciutat vella.
Zbigniew Herbert, El senyor Cogito
Traducció de Xavier Farré
Cafè Central &Eumo Editorial, 2021
Matka
Upadł z jej kolan jak kłębek włóczki. Rozwijał się w pośpiechu i uciekał na
oślep. Trzymała początek życia. Owijała na palec serdeczny jak
pierścionek, chciała uchronić. Toczył się po ostrych pochyłościach, czasem
piął się pod górę. Przychodził splątany i milczał. Nigdy już nie powróci na
słodki tron jej kolan.
Wyciągnięte ręce świeci w ciemności jak stare miasto.
Zbigniew Herbert, Pan Cogito
***
Matka
Upadł z jej kolan jak kłębek włóczki. Rozwijał się w pośpiechu i uciekał na
oślep. Trzymała początek życia. Owijała na palec serdeczny jak
pierścionek, chciała uchronić. Toczył się po ostrych pochyłościach, czasem
piął się pod górę. Przychodził splątany i milczał. Nigdy już nie powróci na
słodki tron jej kolan.
Wyciągnięte ręce świeci w ciemności jak stare miasto.
Zbigniew Herbert, Pan Cogito
diumenge, 16 d’abril de 2023
El bosc
Luz-Saint-Sauveur. Fotografia: Empar Sáez |
EL BOSC
Camino pel bosc i aplego avellanes,
olors, pedres, colors, paisatges.
La bellesa és un somni.
Tot el que veig és un somni.
Pel bosc no hi ha espècies millors o pitjors.
A mi m'agraden totes les plantes,
tots els camins i tots els marges.
La llum és una idea del cosmos
i els errors de la matèria no existeixen.
Són les galàxies i els oceans i les papallones
que decideixen totes les coses.
La llum és una paraula en expansió.
Santi Borrell, Poemes (1997-2010)
Edicions de Pedra, 2022
dijous, 30 de març de 2023
Pozo
Oulad Driss. Fotografia: Empar Sáez |
POZO
Así
como un silencio cabe dentro de otro silencio
de repente el vacío se abisma a otro vacío
y del dolor caemos al dolor.
Ya no hay afuera entonces.
Apenas si podemos respirar nuestro aire
pues volvemos a ser oscuros animales
que nadan en el pozo de la entraña
como antes de nacer
o de morir
Piedad Bonnett, Los habitados
Visor Libros, 2017
dimecres, 29 de març de 2023
Transformacions
Marràqueix. Fotografia: Empar Sáez |
TRANSFORMACIONS
Qui plora massa endins
perquè les llàgrimes li surtin
pels ulls és una terra estèril.
Quan plou per fi,
de sobte la vegetació envaeix,
com una onada, les esquerdes,
i tots els animals del món
s'hi acosten, mengen,
s'abeuren al blau fosc de les pupil·les.
Xènia Dyakonova, Dos viatges
Edicions del Buc, 2020
dimarts, 28 de març de 2023
No hi ha res encara
M'Hamid. Fotografia: Empar Sáez |
No hi ha res encara:
sols la idea d'una flor sota la runa,
l'esbós d'un màrtir sense rostre,
el color inventat d'un bosc llunyà
que s'infla quan el mulla la pluja,
el crani inexpressiu d'aquest món nostre
amb els ulls plens de no-mirar,
la promesa d'un hivern que consoli
els animals enfredorits a dins dels caus,
la solcada d'un silenci que respecti
l'aleteig desesperat de mil ocells
atrapats dins d'una església buida.
No hi ha res encara:
sobrevivim
perquè ens batega a la boca
el cor d'un nadó.
Xavier Mas Craviotto, La llum subterrània
Edicions 62, 2023
dilluns, 27 de març de 2023
De l'infinit del plec
Gant. Fotografia: Empar Sáez |
DE L'INFINIT DEL PLEC
En tots els plecs del vent, un infinit:
la brevetat dels límits que prolonga
el relleu de les venes, les parets
de calç, la densitat de la matèria.
Un infinit tan fràgil que es replega
davant de la llum crua de l'hivern,
tan fràgil que ha tombat una per una
les fulles que han caigut dels freds obscurs.
Tan fràgil com les corbes del desert,
la línia trencada de la corba
interior del món en cada cos:
els últims plecs dels plecs en cada mort.
Teresa Pasqual, Tot passa baix
LaBreu Edicions, 2022
diumenge, 26 de març de 2023
Em regalaves estrelítzies
dimecres, 1 de març de 2023
(Carn i cor)
Venècia. Fotografia: Empar Sáez |
(Carn i cor)
Hi ha qui us bat el cor
en un morter de granit.
Déu ens prengué la carn i l'ànima
i va barrejar-ne les fronteres.
La nostra carn és dèbil, informe,
i somia que la llancin dins el granit
per perdre-hi el cor.
Alda Merini, Clínica de l'abandó
Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba
Cafè Central & Eumo Editorial, 2016
***
C’è gente che prende il granito
per farvi battere un cuore.
Dio ci prese la carne e l’anima
mettendo insieme i confini.
La nostra carne così debole, così informe
sogna di essere buttata nel granito
per perdere il cuore.
Alda Merini, Clinica dell'abbandono (2004)
dilluns, 27 de febrer de 2023
Evita paraules
Venècia. Fotografia: Empar Sáez |
Evita paraules, conceptes,
camins fressats. Observa
el lament de la llum
per existir. Aprèn
per oblidar, per ésser
—tot just.Antoni Clapés, in nuce
Edicions Proa, 2000
V
Gant. Fotografia: Empar Sáez |
30 de julio. La ensenada ha devenido excéntrica —por primera vez en años hoy las medusas bullen en el mar, avanzan hinchándose lenta y considerablemente, pertenecen a la misma compañía naviera: AURELIA, andan sin rumbo como flores después de un entierro en el mar, si se las saca del agua pierden completamente su forma, como cuando se arranca del silencio una verdad indescriptible y se formula convirtiéndola en gelatina muerta, sí, son intraducibles, tienen que permanecer en su elemento.
Tomas Tranströmer, Bálticos (1974) (dins: Bàlticos y otros poemas)
Traducción de F. J. UrizVisor Libros, 2012
***
Tomas Tranströmer, Östersjöar (1974)
diumenge, 26 de febrer de 2023
Lava
Burano. Fotografia: Empar Sáez |
Lava
A José Luis Piquero
Imagínate al diablo en una isla.
Envejecido y solo, como tú.
Memoria o espejismo,
cansancio y cicatriz,
hoy se pregunta si valió la pena.
Hoy se queda en la orilla.
Oye voces,
crujidos,
ve humo y no se adentra.
Amanece. Anochece. Y no se adentra.
No sabe aún si sueña o imagina
que habla con esas voces,
que toca con las manos esas voces,
que penetra los cuerpos de esas voces.
Sabe que no es verdad.
Porque el diablo es un náufrago,
una deuda,
un rastro de ceniza.
El horizonte es la línea que divide el tiempo.
Imagínate esto:
rescoldos de una hoguera en esta playa.
Un cuerpo se remansa y se adormece.
Arena, azufre y sal.
Ernesto Frattarola, La vida oculta
Editorial Sapere Aude, 2022
dimarts, 31 de gener de 2023
Nosaltres, les fulles
Gant. Fotografia: Empar Sáez |
23
«Nosaltres, les fulles remorejants, tenim una veu que respon a les tempestes, però ¿qui ets tu, tan silenciosa?»
«Sóc només una flor.»
«Sóc només una flor.»
Rabindranath Tagore, Ocells errats
Traducció de l'anglès de Teresa Bauzà Bosch
Quid Pro Quo Edicions, 2022
**
23
"We, the rustling leaves, have a voice that answers the storms, but who are you so silent?"
"I am a mere flower."
Rabindranath Tagore, Stray Birds
dilluns, 30 de gener de 2023
El flabiol
Venècia. Fotografia: Empar Sáez |
EL FLABIOL
En un racó de la cambra l'ombra va tocar el seu flabiol
va ser aleshores que vaig recordar-me de cisternes i grumers
i de la lluentor mortal de la platja nua
duia l'anell de la nit posat solemnement
i la navegació del silenci va continuar el seu viatge antiquíssim
Sophia de Mello Breyner Andresen, Geografia (dins: Sophia de Mello Breyner Andresen. Quaderns de Versàlia, VII, 2017)
diumenge, 29 de gener de 2023
Ara nosaltres estem perduts
Burano. Fotografia: Empar Sáez |
Ara nosaltres estem perduts i ell és al lloc fix que destinem als morts, però tu tens la seva poesia al davant. Agafa'ls. Aquests fulls són navalles.
Cristina Garcia Molina, fragment de Linòleum, dins: Els irredempts
LaBreu Edicions, 2022
dissabte, 28 de gener de 2023
5 [contrapoema]
5 [contrapoema]
Esdevinc als teus dits... perquè abans no era feta:
massa amorfa a la qual has d'unflar vida,
vidre calent al qual cal donar forma:
jo era un bassal, tu bufant m'has fet ampolla.
Així parla la veu de dins,
aquest és el llenguatge de l'opressor,
aquest és el llenguatge en què parlo.
La mentidera tem al buit, diu Adrienne Rich.
Glòria Coll Domingo, A través
LaBreu Edicions, 2022
dimecres, 25 de gener de 2023
Els salzes
![]() |
Gant. Fotografia: Empar Sáez |
ELS SALZES
Els salzes no saben que s'alcen,
pel brot de llum que els puja als ulls
es drecen.
Palpo les nervadures
i ensumo el revers de les fulles.
Compto anells a l'arbre del cor.
Fràgils i trencadissos
han cruixit els cristalls de rou.
Si mires el mirall del llac,
refulgents els veuràs
en els cercles de l'aigua,
immanents i esvanint-se.
Ricard Martínez Pinyol, Arrels d'aire. Obra poètica 1996-2020
LaBreu Edicions, 2021
divendres, 30 de desembre de 2022
Fredes
Brussel·les. Fotografia: Empar Sáez |
A la nit assalten malsons atàvics els ulls de l'infant,
ombres prematures que han aflorat
en la soledat blanca del Maestrat,
la dels arbres ferits,
la de les pedres cansades de temps.
Estrenys ben fort la mà càlida i petita
per abrigar la nítida passió de la mirada
que veu nevar per primer colp.
Manel Rodríguez-Castelló, Passatge
Edicions del Buc, 2022
Etiquetes de comentaris:
Bèlgica,
Manel Rodríguez-Castelló
Subscriure's a:
Missatges (Atom)