Escriure al fons del forat

Canet de Mar. Fotografia: Empar

       Escriure al fons del forat, escriure sobre el fil, tot dislocant, tot arreplegant, tot deslliurant l'espai del buit viu...

       els monyons tornen a créixer, el taló es refreda, l'herba està en flor sobre l'altre vessant... hom no acabarà mai de cridar el mot que cau, ni d'alinear la lletra que sorgeix d'una fissura de la pedra...

      escriure sota la tortura, en la torpor — o no escriure — i morir d'escriure de no ser mort...

      res no pesa, res no va, xiscla la ruleta, entona l'abisme, als meus peus...

Jacques Dupin, Esmotxat

Versió de Vicenç Altaió i Patrick Gifreu

Jardins de Samarcanda, 1991