Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez |
Estimo aquest poble que viu a contrapèl,
que compta cada any com un segle,
que infanta, que dorm i que crida,
retort i collat a la terra.
Amb l’orella a cau de frontera
reculls cada so, sense tria,
tot és ocre, ocre i més ocre,
en l’erma vessant maleïda.
Octubre de 1930
Óssip Mandelstam, Armènia en prosa i vers
(Traducció: Helena Vidal)
Molt bona tria de la imatge amb el poema. Com es nota que nosaltres també a vegades hem dormit escoltant amb por.
ResponEliminaUn poble que planta cara i on hi batega la vida, malgrat les destrosses que ha sofert per culpa del temps(com aquesta rònega porta) i les circumstàncies...
ResponEliminaBona nit,
M. Roser
sí, malauradament hi ha molts pobles que viuen a contrapèl, tant de bo sapiguem plantar cara... gràcies, amics :))
ResponElimina