dilluns, 30 de gener del 2012

Del mar

Cardona. Fotografia: Empar Sáez

Del mar

Hem travessat l’u i silent,
llençant-nos cap al fons on es teixeix
l’escuma de l’eternitat –
No la teixírem nosaltres,
les nostres mans no eren lliures.

Seguien entrellaçades com xarxes –
des de dalt les estiren...
Ulls llambrejants de dagues:
hem capturat el peix d’ombra, heus-el!


Paul Celan, Poemes
Traducció de Karen Múller i Andreu Vidal


***

Aus dem meer

Wir haben begangen das Eine und Leise,
wir schossen hinab in die Tiefe,
aus der man der Ewigkeit Schaum spinnt–
Wir haven ihn nicht gesponnen,
wir hatten die Hände nicht frei.

Sie blieben verflochten zu Netzen –
von obenher zerren sie dran...
O messerumfunkelte Augen:
wir fingen den Aschattenfisch, seht!

Paul Celan, Von schwelle zu schwelle
(De llindar en llindar)

2 comentaris:

  1. El poema parla del mar, però la foto tot i que semblen xarxes si és de Cardona seria de pescadors d'aigua dolça...
    Petons,

    ResponElimina
  2. petonets, M.Roser, ens van explicar que fa molts, molts, molts anys, l'oceà Atlàntic arribava fins a la Catalunya central, d'aquí ve la sal, quines coses oi? :))

    ResponElimina