dimecres, 27 de febrer del 2013

No tanquis els porticons, de nit...

Esterri d'Àneu. Fotografia: Empar Sáez




No tanquis els porticons, de nit...

La veig cada dia al terradet de davant de casa endreçant i desendreçant. Quantes d'andròmines! Comptadors de gas, somiers, regadores, tot pols i rovell, esgavellat, esbotzat, míser. Estrelles de paper d'estany, de tota grandària, penjades pertot, a centenars com en un cel pedagògic. I un animal fabulós, de drap, que ella amoixa tendrament, i al qual parla amb manyagueria. Ara és menuda com un infant de gorra de cop; ara es dreça esvelta i altiva, tan alta, que no li veig la testa.-No tanquis, li dic, la finestra, de vespre; deixa el quinqué mig donat, amb poca claror, que et vegi treballant per l'estança; ajup-te, mou-te, estira't, desfes-te la tofarosa cabellera. Perd-te pel bosc de les teves múltiples ombres, penja i despenja robes arnades o capes amb folres de pell d'ermini, multiplica't fins a perdre't pels fondals del mirall. No tanquis, li dic, els porticons, de nit; deixa'm imaginar només, de fora estant, com te fas transparent sota un doll d'aigües, i endevinar, sense llibres ni gargots màgics, com te dius.

J.V.Foix, Tocant a mà...
Edicions 62, 1981


 

divendres, 22 de febrer del 2013

Mentre la pluja

Mura. Fotografia: Empar Sáez


Mentre la pluja 

Busca'm 
a l'alba, en la seva agulla groga 
al peu de la porta, 
busca'm 
pels cinc hiverns de l'any, 
pel fred de tots els matins, 
quan la llum ensabona i estén 
un camp de glaç perfecte. 
Busca'm en la memòria del vespre, 
quan la tarda és un record equivocat 
i la nit el raïm que premsen 
les esperances foradades. 

Busca'm. 

Jo seré l'aire sec quan plou, 
una paraula laminada. 

Només en les ombres és 
la meva ombra clara. 

Així que 
busca'm 
entre el que cau 
i quan m'haguis perdut 
obre els ulls i abraça'm, 
abraça'm 
        mentre la pluja.


Txema Martínez, L'arrel i la pluja

dissabte, 16 de febrer del 2013

Brollador

Mura. Fotografia: Empar Sáez

Brollador

L'àngel desinfla les galtes
i encén les flames de l'aigua, 
entre ficcions d'incendi 
i polèmica de nacres. 

Quin cristall trenca les llàgrimes? 
Quina espasa entre les albes? 
Fina estructura de l'èxtasi. 
Calitja de porcellana. 

Perla viva, branca clara, 
entre les ombres més càndides, 
catedral de clarianes. 

Entre perles de cascada 
i diamants implacables, 
l'agonia de les aures. 

Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Obra poètica


dimarts, 12 de febrer del 2013

La víctima

Vico del Gargano. Fotografia: Empar Sáez

 La víctima

M'allunyava de tot, amics 
i terra i cel. Vanament em cridàveu 
quan era absent i nàufrag. 
No em compadiu, sóc infeliç i alt
i gairebé sagrat, captiu d'aquest incendi
transfigurant la nit. Hi ha dies
llargs com la història dels homes.
És un instant el que ens salva. 
Mai més no seré amb vosaltres. 
Quan parlo, sento una veu estrafeta; 
només quan callo, dic: 
"Estremiu-vos, sóc la víctima marcada, 
miro l'altar dels sacrificis." 


Joan Teixidor, El príncep

dilluns, 4 de febrer del 2013

Anunciació de l'alegria

Vico del Gargano. Fotografia: Empar Sáez


Anunciació de l'alegria 


Devia ser l'estiu, devia ser jove: 
a l'encontre del dia caminava 
com qui entra dins l'aigua. 

Un cos desnú brillava en les arenes 
-cos o pedra, pedra o flor? 

Era verda la llum, i la bromera 
del vent rodava per les dunes. 

De cop vaig veure el mar alçar-se a plom, 
trabucar-se'm sencer damunt l'espatlla. 

I aprenia a parlar en la teva boca, 
mossegant cada paraula d'alegria. 

Sens murs era la terra, i tot cremava. 


Eugénio de Andrade. 
Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna. Antologia. 
Traducció: Josep M. Llompart 
Edicions 62, 1988

divendres, 1 de febrer del 2013

Llarga nit de pedra

Vallfogona de Riucorb. Fotografia: Empar Sáez




Llarga nit de pedra 

El teulat de pedra.
De pedra les parets
i les tenebres.
De pedra el trespol
i les reixes. 
Les portes,
les cadenes,
l'aire,
les finestres,
els esguards
de pedra.
El cor dels homes
que allà enfora vetlen,
també són fets
de pedra.
I jo, morint
en aquesta llarga nit
de pedra.

Celso Emilio Ferreiro.  
Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna. Antologia. 
Traducció: Josep M. Llompart