Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 de novembre del 2024

Esdevenia


                                                        Anoia. Fotografia: Empar Sáez



ESDEVENIA, desaiguava
en el torrent arrossegant pòsit,
fent tentines, a cops entre els còdols
i branques esqueixades.
Cada cop més de pressa
s'enduia el sediment.
Encara ens demanàvem
per l'alçària del xiprer,
per la fortalesa de la bella ombra,
pel delta a on, a partir d'ara,
s'abocaria el record.


**


DEVENÍA, desembocaba
en el torrente arrastando
limo, a tientas, topando
con lajas y ramas desgajadas.
Cada vez más raudo
bajaba el sedimento.
Nos preguntábamos
por la envergadura del ciprés,
por la fortaleza de la bella sombra,
por el delta donde, desde ahora,
se precipitaría la memòria.



Susanna González Turigas, Totes les veus (2019), dins: El cuerpo del hambre
Traducció de Xavier Rodríguez Ruera
Animal Sospechoso Editor, 2024.



dissabte, 4 de maig del 2024

Obra nova

Vallvidrera. Fotografia: Empar Sáez

 Obra nova

Des de la nostra edat es veia el mar.
Pujava de la plaça
la música innocent dels cavallets
i ens deixava a les mans
esquitxos de dissabte.
Impossible saber
com en pot ser, de breu, l'eternitat
pastada entre dos cossos,
ni com crema la llàgrima
que sap gronxar-se encara en aquells ulls
que ho aprenien tot des del no-res.


Miquel-Lluís MuntanéPassatges
Llibres del Segle, 2020


dissabte, 14 d’octubre del 2023

Un alè de vida (fragment)


Alella. Fotografia: Empar Sáez

AUTOR: L'Àngela viu una atmosfera de miracle. No, no hi ha cap motiu per sorprendre's: el miracle existeix: el miracle és una sensació. ¿Una sensació de què? De miracle. El miracle és una actitud, així com el gira-sol fa girar lentament la corol·la cap al sol. El miracle és la senzillesa última d'existir. El miracle és el riquíssim gira-sol que esclata per la tija, la corol·la i l'arrel. I ser només una llavor. Una llavor que conté el futur.



Clarice Lispector, Un alè de vida
Traduït per Josep Domènech Ponsatí
Club Editor, 2021


divendres, 6 d’octubre del 2023

XIII

Sant Vicenç de Torelló. Fotografia: Empar Sáez


XIII


El poema habita 
la transparència velada
de la fosca

                en l'ombra d'una fulla
que la solitud duplica
damunt d'una altra fulla
del til·ler

              en el vol de campanes
del migdia, quan el cel
comença a tenyir-se 
de notes de joia
                              o de dolor.



Antoni Clapés, El vol del milà (poesies: Antoni Clapés; fotografies: Andreu Clapés)
Cafè Central, 2022



dilluns, 11 de setembre del 2023

Boquejaves davall la superfície


Manlleu. Fotografia: Empar Sáez


2

Boquejaves davall la superfície
de la mar. Praderies d'alga, estrelles,
arena, esponges, un llampec tal volta
aigua amunt, cel amunt, enllà d'enllà:
la lluna, el vent, les ones o el teu cos.
Qui sabrà mai d'on ve el primer reflex?

Feliç aquell qui guarda dins els ulls
el moment en què el món es va fer clar
i el cel es va esqueixar de banda a banda.




Nicolau Dols, Feliç
Godall Edicions, 2020


dimecres, 31 de maig del 2023

Burnt Norton

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez


BURNT NORTON

                                             IV

Temps i campana han enterrat el jorn,
el núvol negre s'emporta el sol.
¿Es girarà el gira-sol cap a nosaltres? ¿Baixarà
i s'inclinarà la clemàtide cap a nosaltres? ¿Circell i branquilló
s'arraparan i es fixaran?
¿Els glaçats
dits del teix es cargolaran
doblegant-se damunt nostre? Després que l'ala de l'alció
ha replicat llum a llum i està silent, la llum és encara
al punt immòbil del món que gira.


T. S. Eliot, Quatre quartets, dins: Poesia completa
Traducció de Josep M. Jaumà
Edicions de 1984, 2021


***


BURNT NORTON

                                              IV

Time and the bell have buried the day,
The black cloud carries the sun away.
Will the sunflower turn to us, will the clematis
Stray down, bend to us; tendril and spray
Clutch and cling?
Chill
Fingers of yew be curled
Down on us? After the kingfisher's wing
Has answered light to light, and is silent, the light is still
At the still point of the turning world.


T. S. Eliot,
Four Quartets



diumenge, 21 de maig del 2023

Nosaltres els dinosaures

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez


NOSALTRES ELS DINOSAURES


nascuts així
enmig d'això
mentre els rostres de guix somriuen
mentre la senyora Mort riu
mentre els ascensors s'espatllen
mentre els escenaris polítics es dissolen
mentre el dependent del supermercat té un títol universitari
mentre els peixos oliosos escupen les seves preses olioses
mentre el sol s'emmascara

hem
nascut així
enmig d'això
enmig d'aquestes guerres esbojarradament pensades
enmig d'un escenari de fàbriques buides amb finestres trencades
enmig de bars on la gent ja no es parla
enmig de baralles a cops de puny que acaben a trets i punyaledes

nascuts enmig d'això
en hospitals tan cars que surt més a compte morir
amb advocats que cobren tant que és més barat declarar-se culpable
en un país on les presons són plenes i els manicomis estan tancats
en un lloc on les masses converteixen els ximples en herois rics

nascuts enmig d'això
caminem i vivim enmig d'això
morim a causa d'això
emmudim a causa d'això
castrats
depravats
desheretats
a causa d'això
enganyats per això
utilitzats per això
menyspreats per això
embogits i malalts per això
ens tornem violents
ens tornem inhumans
per això

el cor s'ennegreix
els dits busquen el coll
la pistola
el ganivet
la bomba
els dits busquen un déu insensible

els dits busquen l'ampolla
la píndola
la pols blanca

hem nascut enmig d'aquesta afligida fatalitat
hem nascut sota un govern que fa 60 anys que està endeutat
que aviat serà incapaç de pagar fins i tot els interessos del deute
i els bancs cremaran
els diners seran inútils
hi haurà assassinats impunes als carrers
hi haurà armes i multituds revoltades
la terra no servirà per a res
cada vegada hi haurà menys menjar
l'energia nuclear serà controlada per una majoria
les explosions sacsejaran la terra sense parar
robots humans radioactius s'encalçaran els uns als altres
els rics i els escollits vigilaran des de plataformes espacials
l'Infern de Dant semblarà un joc de criatures

el sol no es veurà i sempre serà de nit
els arbres es moriran
morirà la vegetació sencera
homes radioactius es menjaran la carn d'homes radioactius
el mar estarà contaminat
els llacs i els rius desapareixeran
la pluja serà el nou or

un vent tenebrós durà la pudor de cossos podrits d'homes i animals

els darrers supervivents sucumbiran a noves malalties espantoses
i les plataformes espacials seran destruïdes a causa de l'abrasió
de la manca de subministraments
del natural efecte de la decadència general

i regnarà el silenci més bonic que s'hagi sentit mai

nascut d'això.

i el sol es mantindrà amagat

esperant el capítol següent. 


Charles Bukowski, Bukowski essencial
Versions de Marcel Riera
LaBreu Edicions, 2023


***


DINOSAURIA, WE


born like this
into this
as the chalk faces smile
as Mrs. Death laughs
as the elevators break
as political landscapes dissolve
as the supermarket bag boy holds a college degree
as the oily fish spit out their oily prey
as the sun is masked


we are
born like this
into this
into these carefully mad wars
into the sight of broken factory windows of emptiness
into bars where people no longer speak to each other
into fist fights that end as shootings and knifings

born into this
into hospitals which are so expensive that it's cheaper to die
into lawyers who charge so much it's cheaper to plead guilty
into a country where the jails are full and the madhouses closed
into a place where the masses elevate fools into rich heroes

born into this
walking and living through this
dying because of this
muted because of this
castrated
debauched
disinherited
because of this
fooled by this
used by this
pissed on by this
made crazy and sick by this
made violent
made inhuman
by this

the heart is blackened
the fingers reach for the throat
the gun
the knife
the bomb
the fingers reach toward an unresponsive god

the fingers reach for the bottle
the pill
the powder

we are born into this sorrowful deadliness
we are born into a government 60 years in debt
that soon will be unable to even pay the interest on that debt
and the banks will burn
money will be useless
there will be open and unpunished murder in the streets
it will be guns and roving mobs
land will be useless
food will become a diminishing return
nuclear power will be taken over by the many
explosions will continually shake the earth
radiated robot men will stalk each other
the rich and the chosen will watch from space platforms
Dante's Inferno will be made to look like a children's playground

the sun will not be seen and it will always be night
trees will die
all vegetation will die
radiated men will eat the flesh of radiated men
the sea will be poisoned
the lakes and rivers will vanish
rain will be the new gold

the rotting bodies of men and animals will stink in the dark wind
the last few survivors will be overtaken by new and hideous
diseases
and the space platforms will be destroyed by attrition
the petering out of supplies
the natural effect of general decay

and there will be the most beautiful silence never heard

born out of that.

the sun still hidden there

awaiting the next chapter.


Charles Bukowski

dimarts, 18 d’abril del 2023

Mare

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

 MARE


Li va caure dels genolls com un cabdell de llana. Es va desenrotllar amb presses i va fugir a cegues. Mantenia el principi de la vida. L'enrotllava a l'anular com si fos un anell, el volia protegir. Rodolava per pendents costeruts, de vegades escalava cap amunt. Va arribar tot embrollat i callava. Mai més no tornaria al tron dolç dels seus genolls.

Els braços estirats brillen en la foscor com una ciutat vella.


Zbigniew Herbert, El senyor Cogito
Traducció de Xavier Farré
Cafè Central &Eumo Editorial, 2021


***

Matka


Upadł z jej kolan jak kłębek włóczki. Rozwijał się w pośpiechu i uciekał na
oślep. Trzymała początek życia. Owijała na palec serdeczny jak
pierścionek, chciała uchronić. Toczył się po ostrych pochyłościach, czasem
piął się pod górę. Przychodził splątany i milczał. Nigdy już nie powróci na
słodki tron jej kolan.

Wyciągnięte ręce świeci w ciemności jak stare miasto.


Zbigniew Herbert, Pan Cogito


dimarts, 11 de gener del 2022

Per a B...

Sitges. Fotografia: Empar Sáez


Per a B...


Els avionets de paper que tu
fas volen en el crepuscle, es perden
com papallones nocturnes en l'aire
que s'enfosqueix, no tornaran més.

Així els nostres dies, si bé un abisme
menys dolç els acull
en aquesta vall silent de fulles
mortes i d'aigües tardorals

on posen les seves cansades ales
els teus fràgils ultralleugers.


Attilio Bertolucci, Porta'm amb tu
Traducció de Marta Vilardaga i Josep Porcar
Salze Editorial, 2021


***


Per B...


I piccoli aeroplani di carta che tu
fai volano nel crepuscolo, si perdono
come farfalle notturne nell’aria
che s’oscura, non torneranno più.

Così i nostri giorni, ma un abisso
meno dolce li accoglie
di questa valle silente di foglie
morte e di acque autunnali

dove posano le loro stanche ali
i tuoi fragili alianti.


Attilio Bertolucci, Fuochi in novembre (1934)
 
 

dijous, 23 de desembre del 2021

Teoria amb la veritat

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

 

TEORIA AMB LA VERITAT


La veritat fou l'ull que mira un mapa,
els bous que en trepitjar feien camins,
el llangardaix que aprèn dels ous de mosca,
un cuc que pon un nus als intestins.
Ja no depèn de tu la veritat.
Ja no és vidre trencat
ni l'ostra en el mirall.
No hi ha una veritat per majoria.
Només el que no saps
és veritat.


Eduard Sanahuja Yll, Teories del no
Edicions de 1984, 2016

dimecres, 10 de novembre del 2021

Un poeta cuando escribe

Sant Boi de Lluçanès, Osona. Fotografia: Empar Sáez


UN POETA CUANDO ESCRIBE


Un poeta cuando escribe
es un hombre de espaldas al mundo
al desorden
de la realidad

Un poeta cuando escribe
está desarmado
es fácil entonces sorprenderlo
humillarlo asustarlo

se sumergió
salió del mundo
animal
a las erráticas arenas
se ven las huellas 
de sus pies de pájaro

desde la lejanía llegan aún
voces palabras la granulosa sonrisa
de las mujeres

pero le está prohibido
mirar
detrás de sí mismo

echado a la superficie
vacío deambula
por la casa

oculta el rostro
en el que se dibuja
el asombro
vagabundea la sonrisa

aún no es capaz
de responder
a las preguntas más sencillas

escuchó
la respiración de la eternidad
acelerada
irregular

noviembre de 1979


Tadeusz RóżewiczPoesía abierta
Traducció de Fernando Presa González
La Poesía, señor hidalgo, 2003

diumenge, 19 de setembre del 2021

Despedida

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez


DESPEDIDA


Y la que fui salía de aquel tiempo
donde quien fuiste ya no estaba.


Julia UcedaZona desconocida
Fundación José Manuel Lara, 2006

divendres, 10 de setembre del 2021

Cementerio profanado


 
Cal Rosal. Fotografia: Empar Sáez

CEMENTERIO PROFANADO
(BREDA, 1980)


¿Qué será de los huesos
ahora que regresan a la luz?



José Antonio Arcediano, La verdad del frío
La Garúa Libros, 2009

diumenge, 5 de setembre del 2021

El darrer poema

Igualada. Fotografia: Empar Sáez

 El darrer poema


Així voldria el meu darrer poema

Que fos tendre en dir les coses més simples i menys intencionades
Que fos ardent com un sangloteig sense llàgrimes
Que tingués la bellesa de les flors gairebé sense perfum
La puresa de la flama en què es consumeixen els diamants més límpids
La passió dels suïcides que es maten sense explicació.


Manuel Bandeira, Elizabeth Bishop. Una antología de poesía brasileña
Vaso Roto Ediciones, 2009

(Traducció al català: Empar Sáez)


***


O último poema


Assim eu quereria o meu último poema

Que fôsse terno dizendo as coisas mais simples e menos intencionais
Que fôsse ardente como um soluço sem lágrimas
Que tivesse a beleza das flôres quase sem perfume
A pureza da chama em que se consomem os diamantes mais límpidos
A paixão dos suicidas que se matam sem explicação.


Manuel Bandeira


dissabte, 17 de juliol del 2021

Grills

 

Santa Maria de Besora. Fotografia: Empar Sáez

GRILLS


La casa és plena de grills
que sonen com rellotges exhausts
descompassats. També és així

com sonen els temps que vivim
mentre callen els justos
com si no tinguessin res a dir.

Al Pèlion vaig sentir-ne una volta
excavant a correcuita una cova
durant la nit. Però la plana

del destí ja l'hem passada
i ara ens coneixeu i us coneixem
des dels homes hiperboris

fins als negres de l'equador
que tenen cos però no ment
i criden quan senten dolor.

També jo en sento i en sentiu vosaltres
però  no cridem, ni tan sols
xiuxiuegem, perquè

la maquinària és ràpida
en el terror i en el menyspreu
en la vida i en la mort,

la casa és plena de grills.

Pretòria, 16 de gener del 42


Iorgos Seferis, Diaris de bord
Traducció de Joan Frederic Calabuig
Adesiara Editorial, 2019



dimecres, 26 de maig del 2021

Quan

Mura. Fotografia: Empar Sáez

 

Quan, oh, quan?
Quan la creació fou lliure de forma?
Oh, quan, fou lliure de destí? Oh, sí que ho fou
i lliure de somnis fou, no era vetlla ni son, 
tan sols fou un instant, un cant,
una veu única, inevocable, un crit somrient...
Una vegada fou l'infant;
una vegada fou la creació, una vegada serà,
miracle deslliurat de l'atzar.



Hermann Broch, La mort de Virgili. I
Traducció de Joan Fontcuberta
Edicions 62, 1989


dimarts, 25 de maig del 2021

Lent

Igualada. Fotografia: Empar Sáez


                                             III

                                            Lent


Johannes Cernota interpreta un pliegue de tu vida
que tal vez ni recuerdas
estoy ardiendo y nadie tiene tanta piel sobre su cuerpo.
Pido más lentitud
un armónico que llegue a triturarme las pestañas
en el momento en que parte un tren y no te veo ya

más
despacio

el nudo que me ovilla la garganta tiene el color indescifrable
de una manta de cuadros que tejiste
y los cuarenta grados de inclinación de tu espíritu de niña de cinco años
sobre el fregadero.

Escucha esto y di si no son las flores del cerezo brotando
fíjate bien: tu bondad hace exactamente ese ruido.


Olga Novo, Los líquidos íntimos
Traducció: Olga Novo
Ediciones Cálamo, 2013

***

                                       III

                                     Lent


Johannes Cernota interpreta un pregue da túa vida
que tal vez nin recordas
estou ardendo e ninguén ten tanta pel sobre o seu corpo.
pido máis lentitude
un harmónico que chegue a triturarme as pestanas

máis
despacio

o nó que me ennobela toda a gorxa ten a cor indescifrable
dunha manta de cadros que teciches
e os corenta graos de inclinación do teu espírito de nena de cinco anos
sobre o fregadeiro.

Escoita isto e di se non son as flores da erdeira abrollando
fíxate ben: a túa bondade fai exactamente ese ruído.


Olga Novo, Os líquidos íntimos


divendres, 30 d’abril del 2021

Viento norte

Igualada. Fotografia: Empar Sáez

                 VIENTO NORTE


Porque arrastran los pies, el aire se ha dormido
y no recuerda ya su condición de rosa.
Abres la puerta, y te azotan los ojos
trescientos metros cúbicos de moho y de despensa.

Y porfías con marcos y fallebas
y maderas que guardan
un último relincho
de asfixia y carne mustia.

—Que entre el sol, que entre el sol hasta el fondo.

Pero el fondo
se ha quedado sin límites
y es oscuro y se pierde
como una caja china entre la niebla.

Y a más lavanda, espuma y limón verde,
más se instala y se abre y se revela
la vaharada cúbica que emana
la terca flor del aire por la casa.


Juana Castro, Los cuerpos oscuros
Ediciones Hiperión, 2005
 

dilluns, 26 d’abril del 2021

Desgarradura

Igualada. Fotografia: Empar Sáez


DESGARRADURA


Otra vez sales de mí, pequeño, mi sufriente.
Otra vez miras todo con mirada reciente,
y llenas tus pulmones con el aire gozoso.
Ya no lloras.
El mundo, de momento, no te duele.
Todo es tibio esta vez, caricia pura,
como una prolongada primavera.
Ignoras
mi útero vacío, mi sangrado.
Desconoces 
que el grito de dolor de parturienta
va hacia adentro y se asfixia, sofocado,
para que no trastorne
el silencio que ronda por la casa
como una mosca azul, resplandeciente.
Mis manos ya no pueden cobijarte.
Sólo decirte adiós como en los días
en que al girar, ansioso, tu cabeza,
mi sonrisa se abría detrás de la ventana
para encender la tuya. Cuando todo
era sencillo transcurrir, no herida,
ni entraña expuesta, ni desgarradura.


Piedad Bonnett, Explicaciones no pedidas
Visor Libros, 2011

dimecres, 14 d’abril del 2021

Carta a la madre

 

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

Carta a la madre


Vienes por la noche, cuando la criada abre su pecho
   y el manzano está vacío
   y las estrellas destruyen mi nombre,
Vienes cuando el arroyo abandona el luto y sus palabras
   se hielan en mi ventana
   y las ovejas se refugian de mi risa en un rincón del establo,
Vienes cuando el centro del mundo
   escupe un torrente de sangre con un suspiro,
Vienes cuando el campo está yermo y relucen verdes los ojos
   de los peces,
Vienes cuando no viene nadie, cuando la criada que me dio sus pechos
   se esconde de mi fama,
   cuando deja que su cabello reluzca como millones de años a la luz de la luna,
Vienes cuando me golpean sin reconocer mi plegaria
   que pronunciaré comenzando por las palabras: «Me impulsan
las tinieblas...»
Vienes siempre cuando estoy cansado. Te reembolso
   mi vida con el miedo
   que se deshace sobre tu tumba absurda
   sobre la gran mentira del otoño.


Thomas Bernhard, Así en la tierra como en el infierno (Dins: Así en la tierra como en el infierno. Los locos reclusos. Ave Virgilio)
Traducció de Miguel Sáenz
La uÑa RoTa, 2010