 |
| Palencia soñada, Álvaro Reja |
No pesen les pedres,
ni els pensaments pesen
sobre les mans enfiladisses
d’heura, travessant finestres,
fronteres d’ales amples,
àngels que no van enlloc.
S’arrapen les veus al vidre,
mirades antigues esquincen
fornides parets d’ombra,
veuen com s’inclinen les torres
–les mou el vent–.
No hi ha catedrals fictícies,
ni cases llunyanes,
ni temps passat:
són aquí, a taula, amb la tassa
tèbia dels anys d’infantesa a les mans.
Somni d’infinita lentitud i pausa...,
les hores obstinades –absents–
arrosseguen la cordada dels dies
sota ruïnosos ponts de pedra,
sota les parpelles immòbils de les estàtues.
Empar Sáez
