dimecres, 28 de desembre del 2016

Observes el meu cos

Brioude. Fotografia: Empar Sáez

Observes el meu cos,
                                      cal·ligrafia oscil·lant
penjada entre la carn i la conquesta          de la terra.
Llegeixes la voluptuosa i perfumada
paraula des d’on neixo,
per l’ombra lleugera del traç.
Sota les fulles pàl·lides d’aquest
arbre em trobaràs,
amb els peus calçats en terra,
creixent amunt, cercant veus i vents.
Ajaguda damunt les formes
                                            sense vels
que albires, o com la dona nua que
transita fixament damunt les pàgines.


Empar Sáez, Quatre arbres
Viena edicions, 2016 



dimarts, 27 de desembre del 2016

L'amor mateix


Brioude. Fotografia: Empar Sáez


L'amor mateix


La llum va entrar per la finestra,
directament del sol de les alçades,
i així, en la meva minsa habitació
es van capbussar els raigs de l'Amor.

En dolls de llum vaig veure clarament
la pols que gairebé mai no es percep
amb què l'Innombrable dóna
un nom per a algú com jo.

Provaré de dir una mica més:
l'Amor va seguir i va seguir
fins que arribà a una porta oberta  –
i l'Amor mateix
l'Amor mateix va desaparèixer. 

Ben atrafegats en la llum del sol
els flocs suraven i dansaven,
i jo giravoltava amb ells
en una tessitura sense forma.

Provaré de dir una mica més:
l'Amor va seguir i va seguir
fins que arribà a una porta oberta  –
i l'Amor mateix
l'Amor mateix va desaparèixer.

Llavors vaig tornar d'on havia estat.
La meva habitació semblava la mateixa –
però res no separava 
l'Innombrable del Nom.

Ben atrafegats en la llum del sol
els flocs suraven i dansaven,
i jo giravoltava amb ells
en una tessitura sense forma.

Provaré de dir una mica més:
l'Amor va seguir i va seguir
fins que arribà a una porta oberta  –
i l'Amor mateix
l'Amor mateix va desaparèixer.


Leonard Cohen
Versió d'Empar Sáez

La traducció al castellà, d'Alberto Manzano, la trobareu publicada al Libro del anhelo, Lumen 2006.



***


Love Itself


The light came through the window,
Straight from the sun above,
And so inside my little room
There plunged the rays of Love.

In streams of light I clearly saw
The dust you seldom see,
Out of which the Nameless makes
A Name for one like me.

I’ll try to say a little more:
Love went on and on
Until it reached an open door –
Then Love Itself
Love Itself was gone.

All busy in the sunlight
The flecks did float and dance,
And I was tumbled up with them
In formless circumstance.

I’ll try to say a little more:
Love went on and on
Until it reached an open door –
Then Love Itself
Love Itself was gone.

Then I came back from where I’d been.
My room, it looked the same –
But there was nothing left between
The Nameless and the Name.

All busy in the sunlight
The flecks did float and dance,
And I was tumbled up with them
In formless circumstance.

I’ll try to say a little more:
Love went on and on
Until it reached an open door –
Then Love itself,
Love Itself was gone.
Love Itself was gone.


Leonard Cohen, Book of Longing
McClelland and Stewart, 2006



dilluns, 19 de desembre del 2016

Nadala


Terrassa. Fotografia: Empar Sáez


NADALA
PINTURA IMAGINÀRIA
A LA MANERA DE FRANCIS BACON



Merry Christmas
per als desarrelats de la vida
que miren, eixuts,
els aparadors de la venjança
i que, amb gest tràgic,
maleeixen
la hipocresia dels cors
i l'abús de la desesperança.


Merry Christmas
per als condemnats a passar gana
que veuen en l'extermini
la font del seu futur més amable
i que, amb plany feridor,
preguen per allunyar de la mort
la tropa de fills
i l'alegria de viure.



Josep-Ramon Bach, Caïm
Poesia 3i4, 2015



dimecres, 14 de desembre del 2016

Més amunt que les flames

Brioude. Fotografia: Empar Sáez


El teu poema sorgí
de l'infern

un matí que els mots t'havien trobat
inerta
enmig d'una frase

un infern d'imatges
que furgaven la pols
dels forns

i les ànimes
sense empara
refugiades en el teu crani

fou després d'aquell viatge
que t'havia fet tornar

amb els ulls abrusats
de no haver vist res

res
sinó restes

tal com ho diem
d'una urna
que s'exposa

just el temps de recollir-nos
davant quatre palades de terra

perquè la vida arrela
fins i tot en terrenys
inhabitables

la vida és la vida

i aprenem a col·locar
Auschwitz o Birkenau
en un vers

com un baf
insuportable

no has de permetre al desesper
que dilati les cavitats
del teu cor

no estàs sola

al teu costat
hi ha un infant

que de vegades plora
amb tota l'ànima

i vols veure'l 
riure 
amb tota l'ànima

necessitem rialles
per atacar el matí

i refàs la teva joia
com si fessis gimnàstica

avançant la mà
cap a les branques del roser
del teu jardí

on una flor intenta fer
estiu

hi ha aquest infant
que no esperaves

arribat amb uns bronquis
massa estrets
per retenir la llum

(...)


Louise Dupré, Més amunt que les flames
Traducció de Lídia Anoll
Jardins de Samarcanda, 2016


***


Ton poème a surgi
de l’enfer

un matin où les mots t’avaient trouvée
inerte
au milieu d’une phrase

un enfer d’images
fouillant la poussière
des fourneaux

et les âmes
sans recours
réfugiées sous ton crâne

c’était après ce voyage
dont tu étais revenue

les yeux brûlés vifs
de n’avoir rien vu

rien
sinon des restes

comme on le dit
d’une urne
qu’on expose

le temps de se recueillir
devant quelques pelletées de terre

car la vie reprend
même sur des sols
inhabitables

la vie est la vie

et l’on apprend à placer
Auschwitz ou Birkenau
dans un vers

comme un souffle
insupportable

il ne faut pas que le désespoir
agrandisse les trous
de ton coeur

tu n'es pas seule

à côté de toi
il y a un enfant

qui parfois pleure
de toutes ses larmes

et tu veux le voir
rire
de toutes ses larmes

il faut des rires
pour entreprendre le matin

et tu refais ta joie
telle une gymnastique

en levant la main
vers les branches d'un érable
darrière la fenêtre

quand une hirondelle veut faire
le printemps

il y a cet enfant
que tu n'attendais pas

arrivé avec ses bronches
trop étroites
pour retenir la lumière

(...)

Louise Dupré, Plus haut que les flammes
Les Éditions du Noroît, 2010