Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Robert Frost. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Robert Frost. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Abandonat

Locronan. Fotografia: Empar Sáez


Abandonat

¿On havia sentit mai aquest vent
canviar talment en un rugit pregon?
¿Per qui em devia prendre, dret allí,
subjectant l'excitada porta oberta
i fitant l'escumosa platja al fons?
S'havien acabat, dia i estiu.
S'alçaven núvols foscos a ponent.
A fora, a l'esfondrat terra del pati,
un remolí de fulles em xiulava,
m'escometia... i fallava el cop.
En el to, alguna cosa de sinistre
deia que el meu secret era sabut:
que jo m'estava tot sol a la casa
degué escampar-se, no sé pas com;
que jo m'estava tot sol a la vida,
que no tenia sinó Déu, i prou.



Robert Frost, Gebre i sol
Traducció de Josep Maria Jaumà


***



Bereft

Where had I heard this wind before
Change like this to a deeper roar?
What would it take my standing there for,
Holding open a restive door,
Looking downhill to a frothy shore?
Summer was past and the day was past.
Somber clouds in the west were massed.
Out on the porch's sagging floor,
Leaves got up in a coil and hissed,
Blindly struck at my knee and missed.
Something sinister in the tone
Told me my secret must be known:
Word I was in the house alone
Somehow must have gotten abroad,
Word I was in my life alone,
Word I had no one left but God. 



Robert Frost, West running brook