Un incessant retrocedir

Koprivshtitsa. Fotografia: Empar Saéz

 

UN INCESSANT RETROCEDIR,

i no anar enrere. Passar

entre el que no pot passar.

Per creure-hi. I no esperar

més. Mirar allò perdut fins

que aparegui. Aquell intern

desertar, quan no succeeix

res. Ni res ja no se'ns revela.

Montserrat Rodés, Aturar-te a dalt

Llibres del Segle, 2024

parèntesi

Luz-Saint-Sauveur. Fotografia: Empar Sáez

 

parèntesi

Esvair-se, en l'esborrany del somni,

el tacte d'una parla indicible.

Montserrat Rodés, Deleàtur

Edicions Proa, 2002

desembre, 30

 

desembre, 30

Contemples un punt fix,

rescates el principi.

Mòbil, la teva fi

desemboca en vastes

línies. —Saps que sóc,

del rastre, l'invisible.

Montserrat Rodés, Interlínia

Edicions Proa, 1999

Es tractava de desaparèixer

Olot. Fotografia: Empar Sáez

            43

Es tractava de desaparèixer,

ben ràpid, sense alterar el cercle,

com qui se sent expulsat, ja ho veus,

de ser —on s'abandonen, les ombres.

Montserrat Rodés, Immunitats

CCG Edicions, 2005

Voldries saber no

Olot. Fotografia: Empar Sáez

 

Voldries saber no

saber aquest gest,

que ara fas i no fas.

(Aquest perdre's, tot

sol, en l'inoblidable).

Montserrat Rodés, Escrits en blanc

Edicions 62, 1995

Des d'ara

 

Telouet. Fotografia: Empar Sáez

DES D'ARA. Tot seria

passat. El lluminós

despreniment. La línia.

Que vigila. L'escena.

Tan tènue. La nit.

Multiplicant-me. Quieta.

Per dissoldre'm. En l'ordre.

Invisible. D'entendre.

Montserrat Rodés, Alarma

Edicions 62, 2008

V

Gant. Fotografia: Empar Sáez

V

No hi havia cap paisatge. Era l'hora de travessar la llarga espera. Tot era buit de tu. L'olor de flors penetrava l'espès de la boira calenta. No hi hauria mai més aire. De tu, tot era buit. La terra, lentament, s'esquerdava. La teva llum l'engolí el foc i l'aigua. L'adéu es feia dur. Érem ja al límit, a la frontera. El buit s'omplí de tu. La meva mà es tornà paisatge.

Montserrat Rodés, El temps fumeja

L'Aixernador Edicions, 1993

La distància després

Galatina. Fotografia: Empar Sáez

La distància després

de la distància toca

els extrems. La visió

abrusada en l'eteri

deixa anar el que existeix.

D'entre el tremir que ens dissol,

remotament un demà

per pressentir-hi la llum.

Montserrrat Rodés, Tot és altre

Lleonard Muntaner Editor, 2020

 

L'última llum

Mura. Fotografia: Empar Sáez

L'última llum

Obres la finestra. La ratlla 

de l'horitzó dibuixa ocres

de cera. Raja l'aigua minsa

de dies sense discurs. Veus

llunyanes es solidifiquen

al rocall erm de la distància.

Cau la tarda. El cos es mou

al compàs de l'última llum.

Montserrat Rodés, El temps fumeja

L'Aixernador Edicions, 1993