divendres, 31 de gener del 2020

Una mà et cenyeix el cos

Reus. Fotografia: Empar Sáez



Una mà et cenyeix el cos, poma roja
fulgent.
                Desadorm els dèdals
en branques de sol; et pren
de l’arbre nu on s’esmola la culpa.

Preneu la poma de les meves mans,
preneu-la amb cos i boca
del pou verge on els pomers
                            joves despunten
i diuen tanta fruita i tanta llum
que escriuen cossos d’amor
en rebrots successius, en roges ombres      de carn.



Empar Sáez, Quatre arbres
Viena edicions, 2016 

divendres, 24 de gener del 2020

LOBOCRASPIS GRISEIFUSA

Reus. Fotografia: Empar Sáez


LOBOCRASPIS GRISEIFUSA


Aquesta és la falena diminuta que viu de llàgrimes,
la que beu, com un cérvol a l'estany resplendent,
a la vora dels ulls de qui dorm, i el tacte
de la seva boca és lleuger com el reflex d'un núvol.

Al teu somni, una figura il·luminada per la lluna
apareix al costat del llit i et toca la cara. 
Demana si podria compartir el pa pobre 
de la teva tristesa. Tu li mostres la taula.

Tots dos parleu fins molt tard en la nit,
però al matí els mots han quedat oblidats.
Et despertes serè, en una habitació assolellada,
fregant-te als ulls la pols de les ales.

Ted Kooser, L'ocell matiner i altres poemes
Traducció de Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana
El Gall Editor, 2017 

***

LOBOCRASPIS GRISEIFUSA


This is the tiny moth who lives on tears,
who drinks like a deer at the gleaming pool
at the edge of the sleeper’s eye, the touch
of its mouth as light as a cloud’s reflection.

In your dream, a moonlit figure appears
at your bedside and touches your face.
He asks if he might share the poor bread
of your sorrow. You show him the table.

The two of you talk long into the night,
but by morning the words are forgotten.
You awaken serene, in a sunny room,
rubbing the dust of his wings from your eyes.


Ted Kooser, Delights and Shadows (2004)

dimarts, 7 de gener del 2020

mostra't a mi ara

Riudecanyes (Baix Camp). Fotografia: Empar Sáez


mostra't a mi ara

mostra't a mi ara ja que un dia em cercaràs i ja no hi seré
la meva ànima expulsada pel cos com l'infant abans de temps
anirà nua pel camí de les ànimes i no sabrà
ni el nom amb què cridar-te 

aleshores potser voldràs ser la meva carn passatgera
i la meva sang calenta que un dia havia existit
i la seva carícia pujant suaument per l'espinada
pura com el meu pensament cap a tu

o voldràs ser el meu patiment o l'alè
anomenat vida a la qual t'aboques per prendre-me-la
com l'ocell deixat així a la mà
pren en silenci la seva llavor de mill

o voldràs ser el seu rostre en la meva òrbita
desaparegut sota el teu ull que em cegarà
en el mateix instant en què pensi que vaig cap a tu
mostra't a mi ja que un dia em cercaràs i ja no hi seré 


Ileana Mălăncioiu, Combustió total, 1976 (Dins: La vèrtebra, AdiA Edicions, 2018. 
Traducció de Jana Balacciu Matei & Xavier Montoliu Pauli


***

arată-mi-te acum

arată-mi-te acum căci într-o zi mă vei căuta și nu voi mai fi
sufletul meu lepădat de trup ca pruncul înainte de vreme
va umbla gol pe drumul sufletelor vii și nu va ști
nici numele cu care să te cheme

atunci vei vrea poate să fii carnea mea trecătoare
și sângele meu cald care a fost odată
și mângâierea lui urcând ușor pe șira spinării
ca gândul către tine de curată

sau vei vrea să fii chinul meu ori suflarea
numită viață pe care te-apleci să mi-o iei
cum pasărea lăsată anume la mine în palmă
ia în tăcere bobul său de mei

sau vei vrea să fii chipul lui din orbita mea
pierit sub ochiul tău care mă va orbi
în însăși clipa în care cred că mă-ndrept către tine
arată-mi-te acum căci într-o zi mă vei căuta și nu voi mai fi


Ileana Mălăncioiu, Ardere de tot, 1976

El Buddha

Mont-roig del Camp. Fotografia: Empar Sáez


   

   El Buddha mostró una flor para responder a la pregunta más difícil. La flor era más. Más que la pregunta difícil. Más que su respuesta. Cualquier cosa es más que su nombre.



Chantal Maillard, Ensayos: La danza (2009), dins: India
Editorial Pre-textos, 2014