diumenge, 20 d’octubre del 2019

Génesis VI, 6-7

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez




El crepúsculo es la horca del día.
Mis pies no tocan el suelo hasta que amanece.
Mi lengua morada te apunta.

*

Mi voz está hecha de sandalias.
¿Llegaré?

*

Pienso en ti.
Una vindicación a favor de lo indecoroso.

*

¿Me nombras?
Queda muy poco para entrar a formar parte
de la colección de huellas de pájaros extinguidos.
YY

*

Al fin y al cabo tu sombra es mi velo.
Mi Islam.
Tu atracción gravitatoria.

*

Como un nido abandonado.
Mi vientre una maraca de pequeños esqueletos.
Escucho música.

*

Mi esposo es el más bello entre los esposos.
Abandonó el ganado y los cultivos.
Lo dejó todo para mirarme a los ojos y decir:
Siempre, Siempre, Siempre.
El cielo está hecho con todo aquello que nunca existió.

*
Tengo que seguir escribiendo.
No puedo vendar a los heridos.

*

Los amores gramaticales son tan tristes.
Dependen de la elección de un adjetivo,
de una oración bien construida.
Escribes beso sin besar.
Así son mis conversaciones de muselina con el granito.



Angélica Liddell, Génesis VI, 6-7 
(Dins: Trilogía del infinito, Ediciones La uÑa RoTa, 2016)

dissabte, 12 d’octubre del 2019

Una història diferent

Ciutat del Cap. Fotografia: Empar Sáez



Una història diferent


El gran Pan no ha mort:
simplement ha emigrat 
a l'Índia.
Aquí, els déus vagaregen lliures,
disfressats de serps o de micos;
cada arbre és sacre
i és pecat
ser groller amb un llibre.
Ès pecat enretirar un llibre
amb el peu,
pecat estampar els llibres
bruscament sobre la taula,
pecat llarçar-ne un amb descurança
a través de l'habitació.
Cal que aprenguis a passar-ne les pàgines delicadament
sense destorbar Saràsvati,
sense ofendre l'arbre
d'on prové la fusta amb què es va fer el paper.



Quina llengua
no ha estat la llengua de l'opressor?
Quina llengua
pretenia en veritat assassinar algú?
I com és possible
que, després de la tortura,
després que l'ànima hagi estat segada
amb una llarga falç que cau vertiginosa
de la cara del conqueridor,
els nets encara no nascuts
arribin a estimar aquella llengua estranya?


Sujata BhattBrunizem (1986)(Traducció de Gemma Gorga. Dins: Indi visible. Tushita edicions, 2018)

***

A different history

Great Pan is not dead;
he simply emigrated
to India.
Here, the gods roam freely,
disguised as snakes or monkeys;
every tree is sacred
and it is a sin
to be rude to a book.
It is a sin to shove a book aside
with your foot,
a sin to slam books down
hard on a table,
a sin to toss one carelessly
across a room.
You must learn how to turn the pages gently
without disturbing Sarasvati,
without offending the tree
from whose wood the paper was made.




Which language
has not been the oppressor’s tongue?
Which language
truly meant to murder someone?
And how does it happen
that after the torture,
after the soul has been cropped
with the long scythe swooping out
of the conqueror’s face –
the unborn grandchildren
grow to love that strange language. 



Sujata BhattBrunizem (1986)


diumenge, 6 d’octubre del 2019

NATIONAL GEOGRAPHIC

Johannesburg. Fotografia: Empar Sáez



NATIONAL GEOGRAPHIC


Les superfícies vastes em criden.
Hi ha un horitzó de llum, el punt on es doblega
el llençol d'aquest paisatge. I cau.
Entre els éssers sens dubte monstruosos
també deu haver-hi poetes, amb estris de feina arrenglerats
en una cartutxera i amb bombetes incandescents,
les seves corones de sants o de santes.
Per a ells la vida és resistència,
caragolar cada poema per fer-ne una ventosa
i arrapar-se a la paret com un insecte.
Mireu-los: els seus terribles caps pensants llueixen
com unes ales autèntiques i negres.
Tot sembla indicar que ha arribat l'hora
de fer-los confessar o d'executar-los.


Eva Baltasar, Animals d'hivern
Edicions 62, 2016.


dissabte, 5 d’octubre del 2019

GUERRA CON G DE GENOCIDIO

Sant Martí Vell. Fotografia: Empar Sáez



GUERRA CON G DE GENOCIDIO

Fue en España donde mi generación aprendió
que uno puede tener razón
y ser derrotado.
ALBERT CAMUS



Existen muchas formas de perder una guerra.
Puede perderse por falta de adhesiones
por abuso de fuerza
por el macabro redoble de monedas
                      contra las mesas de altos gabinetes.
Una guerra se puede perder por omisión.
Y es posible perder
una guerra de todas las maneras.

Eso ocurrió en España.
Como era de esperar, Goliat venció a David.
Pablo Neruda dijo: Mirad mi casa muerta,
                    mirad España rota.
Mis abuelos no dijeron nada.
Comprendieron muy bien que era hablar o vivir.
Fueron pariendo en silencio a sus hijos,
el silencio que arrulla los nombres de los mártires.

Muchos años pasaron
pero lo nuevoviejo no cesó de amamantar
                 el silencio con ira.
Ese silencio enfermo engordó tanto
que su enorme barriga es un acantilado
donde se estrella cada día la verdad.

Fue en España donde mi generación aprendió
que una guerra también puede perderse
mucho antes de nacer.


Raquel Lanseros, Matria (Visor, 2019)


dimarts, 1 d’octubre del 2019

Quiero pensar que no eras la cría repudiada

Johannesburg. Fotografia: Empar Sáez


III


Quiero pensar que no eras la cría repudiada,
hija de gato errante y de gata cautiva
—la pareja precaria, victoriosa en la ley de un solo acoplamiento
y sumisa al decreto de algún Malthus tardío que impera en el
                                                    (desván—.
Puedo creer que no eras trofeo ni residuo
arrojado al azar desde lo alto de la roca,
ni yo la tejedora que detiene con redes milagrosas el vuelo o la                                                        (caída.
Algo más que piedad, que providencia y desatino
erigió nuestra carpa invulnerable entre las carcomidas 
                                                 (fundaciones.
Algo que comenzamos a saber entre un plato de leche
y huesos, sólo huesos de desapariciones, tan duros de roer.



Olga Orozco, Cantos a Berenice, 1977 (en: Eclipses y fulgores. Antología. Editorial Lumen, 1998)