Escolt el blues

Burano. Fotografia: Empar Sáez

Escolt el blues de la solpostada.
Les seves notes són orfebreria.

Són efluvis, ecos llunyans

i amorosos dels pares.

¿Qualcú condescendent, qualque música

els deu agombolar mentre caminen

a les palpentes pels deserts de no-res?

Antoni Vidal Ferrando, Si entra boira no tendré on anar

Edicions Proa, 2022

Per què dansen les pedres

Reykjavik. Fotografia: Empar Sáez

Per què dansen les pedres si cap àngel

no es commou ni m'ajuda

a travessar el desert de la pàgina en blanc?

Pens roses i taràntules.

Antoni Vidal Ferrando, Aigües desprotegides

Cafè Central / Eumo Editorial, 2017 

Epitafi

El Boixar. Fotografia: Empar Sáez

Epitafi 

Amb els meus versos nòmades vaig recòrrer les illes 

del desig, els immensos territoris de l'ésser. 

Mentre diluviava damunt les avingudes, 

amb rosers i estàtues, vaig davallar a l'infern 

literal de metròpolis emmetzimades d'urc 

i de frivolitat. Un arlequí, mercuri, 

els peixos voladors em feien d'amulet. 

No sé per quin desfici, ara he anat més enfora, 

lluny de la xerrameca altiva i putrefacta 

dels bruixots de la tribu. No me n'he duit ni tinta. 

Els somnis, tants de sols violetes, la veu 

transparent de la mare són fustes d'un naufragi.

Antoni Vidal Ferrando, Gebre als vidres