Raor de raó

Sant Esteve d'en Bas. Fotografia: Empar Sáez

Raor de raó

Érem bocins de lluna morta

i no quèiem al pou, ens hi tiràvem.

Si no dormíem, que no dormíem,

decidíem tallar-nos amb destrals de raó.

Segats d'enmig, amb horitzons diferents

i desfets de maneres, no érem ni andrògins. 

I la follia, guardiana amiga,

la fèiem inversa: més folla que folla

i tan folla que no, que ni enfollia.

Cavalca, infinita, cavalca, i sigues fang

sense costella i sigues pols sense principi.

Però de nit la traíem: li obríem la porta

i au vés, vés-hi amb consciència,

havíem gosat poder dir-li.

I nosaltres pensant. I nosaltres petits,

però ocupant massa, recordàvem

la marca i no l'escàndol.

Tocàvem la crosta i oblidàvem

que endins no era el mal, sinó el cor

qui s'atrevia a eixamplar-se.

Si volíem curar-nos la cura era curta

i tan curta no es veia.

Per això ens estripàvem: per veure

que enlloc s'hi fan arrels,

per veure que enlloc hi ha lloc sabut

ni terra natal ni terra prohibida.

I alletàvem, això sí, alletàvem l'inici.

I a la raó: cavalca, infinita, cavalca, i sigues

tall, sí, sigues destral, però amb insurgència.

I el món va fer lloc a un cos petit.

I avesats a trencar-nos, va ser que no.

Blanca Llum Vidal, Amor a la brega

Pagès Editors, 2018

Han volat ventiladors

Sant Esteve d'en Bas. Fotografia: Empar Sáez.

Han volat ventiladors

El plat es trenca,

el got es vessa

i el neguit 

és com de plor,

de pena teva

i de por santa.

Veus l'esquerda

que té el món

i cridant,

adorant-la, 

esgarrapant-la,

t'hi comuniques

i et fas entendre.

Blanca Llum Vidal, Nosaltres i tu

Lleonard Muntaner, 2011

Terre sans pain

Cardona. Fotografia: Empar Sáez

Terre sans pain

Matar un gall des del cap

i beure's la sang

perquè sí,

perquè és sang.

O, encara pitjor,

matar un gall des del cap

i beure's la sang

per costum,

perquè és de llei,

perquè és el pacte.

Casar-se amb la gana 

i repartir la misèria

a tall de creença i de bèstia.

Llepar terra eixorca.

Llepar terra bruta i malalta

i estabornir-se per dins

com una cabra espenyada

i, si et toca l'infern,

tornar-se l'infern

-tan escorxat i cretí

com un poble sense aigua,

sense cançó i sense pa;

tan xafogós i tan clos

com un poble avesat a la creu,

a la santíssima creu

que no tries

i al ritual de l'horror

que, convençut i robust,

es perpetua en silenci

i fa ventrades de fills.

Blanca Llum Vidal, Amor a la brega

Pagès Editors, 2018