Brunzit d'insectes

Reykjavik. Fotografia: Empar Sáez

Brunzit d'insectes. Brunzit de llum solar. Brunzit de sang a l'oïda interna. Brunzit de pensaments-fullaraca que passen a frec. Brunzit de flors que despleguen pètals olorosos acabats de planxar. Brunzit de les aspes del ventilador que penja del sostre com una ànima en pena encallada camí del cel. Brunzit de paraules futures, prematures, immadures. Brunzit de l'aigua que romanceja a les canonades i no vol rajar. I se suposava que era una tarda silenciosa.

Gemma Gorga, Indi visible

Tushita edicions, 2018

Déus escàpols

Sitges. Fotografia: Gemma Gorga

Déus escàpols


Oberta la ferida d'ésser viva,
per ella se t'en van, del fons de l'ànima,
el cor i els seus batecs. Car el temps roda,
pouant-te del teu pou, sènia viva.

I amb tu i amb la teua ànima, se'n fugen
els altres dons dels déus: el sol, la lluna
creixent del breu delit, la pena lenta
que minva tots els noms de l'alegria.

Mes queden escorrims del ser, paraules
que el temps deixa vessar en la memòria:
«amor» i «amic», i «benvingut» i «queda't».

I tu te les aprens, per no oblidar-te
dels íntims hostes que se te n'absenten.
I t'agafes al nom de l'esperança.


Antoni Ferrer, Cant espiritual
(dins de: Poesia Reunida 1979-2006)

A l'hivern

Narssarssuaq, Kujalleq (Groenlàndia). Fotografia: Joan Ramell

A l’hivern

s’estrenyen els colors

i l’aire és una mitja negra

per on ascendeixen

espesses

les últimes flors

que encara

vas ser a temps

de pronunciar.

Elles,

amb el seu calendari atapeït

de núvies i difunts. 


Gemma Gorga, Diafragma

I aleshores ella

Quimper. Fotografia: Empar Sáez

I aleshores ella 

Amb farina i aigua treballava 

el seu cos. Amb farina i saliva 

concebia, inclinava, aprenia 

que amb farina i dues mans s'arriba 

al dúctil secret de la matèria. 

Amb farina i llavis treballava 

l'home fins a l'elasticitat 

insuportable de la tendresa. 

I aleshores lentament tastava 

el seu cos, el pa que era el seu cos, 

el pa que s'emmotllava tan bé 

 a les mans com la llum a la terra. 

Gemma Gorga, El desordre de les mans