Em regalaves estrelítzies

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

Em regalaves estrelítzies.

D'una elegància estranya i bella, deies.

Jo en temia les arestes

i la geometria acolorida com un parany.

Les posava en un gerro

per veure-les marcir-se, altives i humiliades.

En plantarem a casa, deies.

Planta'n, planta'n. Per què no en plantes?

Vaig fer un clot, amb les mans, just al cor.

Vaig fer un niu, un fossar. Vaig fer un plor.

En brosta un bec sagnant de cresta triforme:

una enyorança agresta, fonda, insultant.

Isabel M. Ortega Rion, Gravetat

Godall Edicions, 2023

(Carn i cor)

 

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

(Carn i cor)

Hi ha qui us bat el cor

en un morter de granit.

Déu ens prengué la carn i l'ànima

i va barrejar-ne les fronteres.

La nostra carn és dèbil, informe,

i somia que la llancin dins el granit

per perdre-hi el cor.

Alda Merini, Clínica de l'abandó

Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba

Cafè Central & Eumo Editorial, 2016

***

C’è gente che prende il granito
per farvi battere un cuore.
Dio ci prese la carne e l’anima
mettendo insieme i confini.
La nostra carne così debole, così informe
sogna di essere buttata nel granito
per perdere il cuore.

Alda Merini, Clinica dell'abbandono (2004)

Evita paraules

 

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

Evita paraules, conceptes,

camins fressats. Observa

el lament de la llum 

per existir. Aprèn

per oblidar, per ésser

—tot just.

Antoni Clapés, in nuce

Edicions Proa, 2000

V

Gant. Fotografia: Empar Sáez

 

30 de julio. La ensenada ha devenido excéntrica —por primera vez en años hoy las medusas bullen en el mar, avanzan hinchándose lenta y considerablemente, pertenecen a la misma compañía naviera: AURELIA, andan sin rumbo como flores después de un entierro en el mar, si se las saca del agua pierden completamente su forma, como cuando se arranca del silencio una verdad indescriptible y se formula convirtiéndola en gelatina muerta, sí, son intraducibles, tienen que permanecer en su elemento. 

Tomas Tranströmer, Bálticos (1974) (dins: Bàlticos y otros poemas)

Traducción de F. J. Uriz

Visor Libros, 2012

***

30 juli. Fjärden har blivit excentrisk - idag vimlar maneterna för första gången på åratal, de pumpar sig fram lugnt och skonsamt, de hör till samma rederi: AURELIA, de driver somblom mor efter en havsbegravning, tar man upp dem ur vattnet försvinner all form hos dem, som när en obeskrivlig sanning lyfts upp ur tystnaden och formuleras till död gelé, ja de är oöversättliga, de måste stanna i sitt element.

Tomas Tranströmer, Östersjöar (1974)

Lava

Burano. Fotografia: Empar Sáez

 Lava

A José Luis Piquero

Imagínate al diablo en una isla.

Envejecido y solo, como tú.

Memoria o espejismo,

cansancio y cicatriz,

hoy se pregunta si valió la pena.

Hoy se queda en la orilla.

Oye voces,

crujidos,

ve humo y no se adentra.

Amanece. Anochece. Y no se adentra.

No sabe aún si sueña o imagina

que habla con esas voces,

que toca con las manos esas voces,

que penetra los cuerpos de esas voces. 

Sabe que no es verdad.

Porque el diablo es un náufrago,

una deuda,

un rastro de ceniza.

El horizonte es la línea que divide el tiempo.

Imagínate esto:

rescoldos de una hoguera en esta playa.

Un cuerpo se remansa y se adormece.

Arena, azufre y sal.

Ernesto Frattarola, La vida oculta

Editorial Sapere Aude, 2022

Nosaltres, les fulles

Gant. Fotografia: Empar Sáez

23

 

«Nosaltres, les fulles remorejants, tenim una veu que respon a les tempestes, però ¿qui ets tu, tan silenciosa?»
        «Sóc només una flor.»

Rabindranath Tagore, Ocells errats

Traducció de l'anglès de Teresa Bauzà Bosch

Quid Pro Quo Edicions, 2022

**                                                                  

23

"We, the rustling leaves, have a voice that answers the storms, but who are you so silent?"

        "I am a mere flower."

Rabindranath Tagore, Stray Birds

El flabiol

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

 
EL FLABIOL


En un racó de la cambra l'ombra va tocar el seu flabiol
va ser aleshores que vaig recordar-me de cisternes i grumers
i de la lluentor mortal de la platja nua


duia l'anell de la nit posat solemnement
i la navegació del silenci va continuar el seu viatge antiquíssim



Sophia de Mello Breyner Andresen, Geografia (dins: Sophia de Mello Breyner Andresen. Quaderns de Versàlia, VII, 2017)

Ara nosaltres estem perduts

Burano. Fotografia: Empar Sáez

     

   Ara nosaltres estem perduts i ell és al lloc fix que destinem als morts, però tu tens la seva poesia al davant. Agafa'ls. Aquests fulls són navalles.

Cristina Garcia Molina, fragment de Linòleum, dins: Els irredempts

LaBreu Edicions, 2022

5 [contrapoema]

        

Murano. Fotografia: Empar Sáez

                                     

                    5 [contrapoema]

Esdevinc als teus dits... perquè abans no era feta:

massa amorfa a la qual has d'unflar vida,

vidre calent al qual cal donar forma:

jo era un bassal, tu bufant m'has fet ampolla.

Així parla la veu de dins,

aquest és el llenguatge de l'opressor,

aquest és el llenguatge en què parlo.

La mentidera tem al buit, diu Adrienne Rich.

Glòria Coll Domingo, A través

LaBreu Edicions, 2022

Els salzes

Gant. Fotografia: Empar Sáez

ELS SALZES

Els salzes no saben que s'alcen,

pel brot de llum que els puja als ulls

es drecen.

Palpo les nervadures

i ensumo el revers de les fulles.

Compto anells a l'arbre del cor.

Fràgils i trencadissos

han cruixit els cristalls de rou.

Si mires el mirall del llac,

refulgents els veuràs

en els cercles de l'aigua,

immanents i esvanint-se.

Ricard Martínez Pinyol, Arrels d'aire. Obra poètica 1996-2020

LaBreu Edicions, 2021