Ets el sol

Músser. Fotografia: Empar Sáez

Ets el sol 

al revés, tota l'energia

flueix cap a tu i

s'elimina; rebutges

les cases, fas olor de

catàstrofe, et veig

cec i manc, brillant

a la foscor, els arbres es trenquen

sota els teus peus, exigeixes,

exigeixes

Jec mutilada al teu

costat; entre nosaltres hi ha

sirenes, focs, la gent corre

cridant, la ciutat

està derruïda i destrossada,

les puntes dels dits et sagnen

de 1000 assassinats

Em vesteixo

altre cop, em retiro, tanco les portes

estic sorpresa / puc seguir

pensant, fer el que sigui

Com puc aturar-te

Per què et vaig crear

Margaret Atwood, Política de poder

Traducció de Núria Busquet Molist

Lleonar Muntaner Editor, 2019

***

You are the sun
in reverse, all energy
flows into you and is
abolished; you refuse
houses, you smell of
catastrophe, I see you
blind and one-handed, flashing
in the dark, trees breaking
under your feet, you demand,
you demand

I lie mutilated beside
you; beneath us there are
sirens, fires, the people run
squealing, the city
is crushed and gutted
the ends of your fingers bleed
from 1000 murders

Putting on my clothes
again, retreating, closing doors
I am amazed / I can continue
to think, eat, anything

How can I stop you

Why did I create you


Margaret Atwood, Power Politics (1971)

Salm per a la serp

 

Cadaquès. Fotografia: Empar Sáez

SALM PER A LA SERP

Oh, serp, tu ets un tema

per a la poesia:

un moviment entre fulles seques

quan no fa vent,

una línia fina que es mou a través

d'allò que no és

temps, que crea temps,

una veu des de la mort, obliqua

i silenciosa. Un moviment

d'esquerra a dreta,

un esvaïment. Profeta sota una pedra.

Sé que ets allí

fins i tot quan no et puc veure.

Veig el rastre que deixes

damunt la sorra nua, al matí.

Veig el punt

d'intersecció, la fuetada

sobre l'ull. Veig la peça que has mort.

Oh llarga paraula, de sang freda i perfecta.

 

Margaret Atwood, L'alè misteriós. Poemes escollits 1965-2007

Traducció de Montserrat Abelló

Edicions de 1984, 2020

***

Psalm to Snake

O snake, you are an argument
for poetry:

a shift among dry leaves
when there is no wind,
a thin line moving through

that which is not
time, creating time,
a voice from the dead, oblique

and silent. A movement
from left to right,
a vanishing. Prophet under a stone.

I know you’re there
even when I can’t see you

I saw the trail you make
in the blank sand, in the morning

I see the point
of intersection, the whiplash
across the eye. I see the kill.

O long word, cold-blooded and perfect.

Margaret Atwood, Interlunar (1984)

Es comença

Lerici, Itàlia. Fotografia: Empar Sáez

 

 

 

Es comença

Es comença així:

això és la mà,

això és l’ull,

això un peix blau i pla

damunt del paper, gairebé

la forma d’un ull.

Això és la boca, això una O

o una lluna, el que més

t’estimis. Això és groc.

Fora de la finestra

hi ha la pluja, verda

perquè és l’estiu, i més enllà

els arbres i després el món,

que és rodó i tan sols té

els colors d’aquests nou llapis.

Això és el món, que és més ple

i més difícil d’aprendre del que he dit.

Fas bé d’esborrallar-lo així

de vermell i després

de taronja: el món crema.

Un cop hagis après aquestes paraules

sabràs que hi ha moltes més

paraules que mai no podràs aprendre.

La paraula mà flota damunt la teva mà

com un petit núvol sobre un llac.

La paraula mà ancora

la teva mà a aquesta taula,

la teva mà és la pedra càlida

que sostinc entre dues paraules.

Aquesta mà és la teva, aquestes les meves, això és el món

que és ben rodó però no pla i té més colors

dels que veiem.

Comença, té una fi,

i és això al que

tornaràs, a això és la mà.

 

 

 

Margaret Atwood, Cares a la finestra

20 dones poetes de parla anglesa del segle XX

Traducció: Montserrat Abelló

Galaxia Gutenberg, 2010

 

***

You begin

You begin this way:

this is your hand,

this is your eye,

that is a fish, blue and flat

on the paper, almost

the shape of an eye.

This is your mouth, this is an O

or a moon, whichever

you like. This is yellow.

Outside the window

is the rain, green

because it is summer, and beyond that

the trees and then the world,

which is round and has only

the colors of these nine crayons.

This is the world, which is fuller

and more difficult to learn than I have said.

You are right to smudge it that way

with the red and then

the orange: the world burns.

Once you have learned these words

you will learn that there are more

words than you can ever learn.

The word hand floats above your hand

like a small cloud over a lake.

The word hand anchors

your hand to this table,

your hand is a warm stone

I hold between two words.

This is your hand, these are my hands, this is the world,

which is round but not flat and has more colors

than we can see.

It begins, it has an end,

this is what you will

come back to, this is your hand.

 

 

Margaret Atwood